Abu Bakr al Turtushí (s.XI-XII). Teòleg, poeta i filòsof

/1 Comment/in /by

Sense parar recorrec el cel amb els meus ulls
per si de cas puc veure l’estel que mires tú
als rodamos viatgers els demano insistent
si cap d’els ha sentit el teu perfum lleuger
nomes mouen vents em plante cara d’ells
per si el més lleu em du qualquemot que fou teu
furtiu esguarde aquells que trobe arreu meu
per veure d’entreveure del teu rostre un tret
rodant camins amunt, sense meta ni rumb
vaig buscant la cançó que em diga el nom volgut

 

Poesia d’Abu Bakr al Turtushí (s.XI-XII).

Teòleg, poeta i filòsof.  Una de les personalitats més grans que ha engendrat la nostra terra, i un dels màxims representants de la grandiosa cultura existent a la Catalunya sota el domini sarraí.

Pertanyia a un dels primers llinatges àrabs que van assentar-se a Tortosa cap al 715-717.

Va aprendre a desxifrar l’Alcorà, va estudiar poesia, gramàtica àrab, dret musulmà, jurídic i càlcul. De bén jove va marxar a estudiar a Saragossa, on el gran mestre Abulgualid el betxí, li va ensenyar les qüestions de controversia, la ciencia de partició d’herències i matemàtiques, obtenint el títol de llicenciat en aquestes matèries. Desprès estudiaría Humanitats a la ciutat de Sevilla.

Més tard es va establir a la ciutat de Damasc, dedicant-se a ensenyar. Els últims anys de la seua vida els passà a Alexandria, on tingué deixebles de tot el món conegut.

 

 

Cant de noces dels jueus catalans – També protagonistes als calls de Tortosa, Tarragona i Falset

/1 Comment/in /by

“Una setmana abans del casament de la meua germana, també jo m’hauria submergit en les platejades aigües de l’Ebre, acaronant una deliciosa sensació de plenitut i imaginant-me la riquesa del ritual sagrat on en cadascuna de les tres immersions purificants, Bonafilla, en pocs dies abraçaria una nova vida al costat del seu estimat. Només set anys em separaven de l’arribada a un món que malgrat la meua tendra edat entenia bonic i ferèstec a la vegada. Al casament hi assistiria tota la gent del call, i malgrat les dificultats, acompanyariem als nuvis amb preciosos cants, regals i bon menjar…”

Pensaments de Blanca

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CANÇONS DE NOCES CATALANES – Presents a les visites als calls de Tortosa i Falset

/1 Comment/in /by

“Conservades en dos manuscrits avui a Oxford i a Jerusalem, aquestes senzilles cançons en escriptura aljamiada, és a dir, escrites en català però en lletres hebrees van ser redactades per ser cantades adaptades a una melodía popular. Es tracta de cinc peces rimades que fan referencia de manera picant i graciosa a la primera nit de noces, amb concells adreçats tant al nuvi com a la núvia i que, per les tornades  explícites que es marquen al text, devien ser corejades pels assistents i convidats a la festa de les noces…”

Quan sereu tots dos en l’amor
dins la cambra, sens remor
el tambor feu-li tocar, com diu el Càntir:
les meves mans regalimaven mirra.

Quan sereu sota el pinyó de la nit
guardeu-vos de dir que no
És el nuvi que ha de dir si vol o no vol
El meu estimat entrarà al seu jardí
Cançó V, A la núvia, 4-5

Text extret del llibre
Els jueus catalans
de Manuel Forcano

 

 

La jueva de Tortosa – Escoltant records al call jueu de Tortosa

/1 Comment/in /by

Hem obert les portes al preuat descans
a la paraula nua, al preciós gest de despullar els sentits

Hem allunyat el crit insistent de pensaments porucs
fonent l’instant en l’amorosa abraçada del bes calm

Hem acaronat el tel que ens envolcalla
i com en un tot hem jugat amb cada gest

Hem escoltat el batec de la nit, la llum discreta
el somriure de  mans, la lliure essència…

 

“Pensaments de Blanca”

 

 

 

 

 

 

 

La dama del castell recordant pensaments d’Abu Bakr al Turtusí – Castell de la Suda

/1 Comment/in /by

ABSÈNCIA

Sense parar recórrec el cel amb els meus ulls
per si de cas puc veure l’estel que mires tú
als rodamons viatgers els demano insistent
si cap d’ells ha sentit el teu perfum lleuger
nomes mouen els vents, em plante cara d’ells
per si el més lleu em du qualquemot que fou teu
Furtiu esguarde aquells que trobe arreu meu
per veure d’entreveure del teu bell rostre un tret
rodant camins amunt, sense meta ni rumb
vaig buscant la cançó que em diga el nom volgut

Poesia d’Abu Bakr al Turtuxí (s-XI-XII)