La prohibició d’encendre el foc durant tot el Shabat (dissabte) sempre va determinar les receptes culinàries tradicionals del dia del descans. Així, les cases de calls com el de Tortosa, Falset o Tarragona, havien de fer un bon foc en divendres, per a d’aquesta manera, tenir suficients brases per a mantenir-lo viu i així permetre que el menjar del shabat s’anés coent molt poc a poc i arribés calent a l’hora de dinar. Sempre preparat i posat a coure abans de la sortida del primer estel de divendres nit, o lo que és el mateix, de l’inici del Shabat.

L’adafina era un dels plats que es solien cuinar en moltes cases. L’olla medieval nodrida de la saviesa  del temps i dels ingredients de la generosa terra de mar, muntanyes i riu, oferia cada setmana perfums i sabors vegetals, deliciosament mimats per variades herbes aromàtiques i diverses carns. Els cigrons, els ous, les carns de xai i de gallina, es coïen a foc lent, sempre deliciosament vestides de julivert i romaní, adornant les cases de delicats perfums festius.

Cada casa cuinava l’adafina al seu gust i segons els costums heretats de les iaies. Solien segellar l’olla amb una pasta feta de farina i aigua per tal mantenir al màxim les olors i sabors del plat i la seva essència i energia.

Acompanyàvem el plat principal amb plats freds com el cap d’àpit amb sal i llimona i ous aminats, tot seguit de deliciosos postres i bon vi.

“Pensaments de Blanca”