Celebrant Sucot, la Festa dels Tabernacles – Pensaments de Blanca

 

Havíem deixat enrere els dies de silenci, en els que havíem callat els nostres llavis per escoltar la veueta de l’intern i fer neteja de totes aquelles petites culpes que havien anat pesant sobre el nostre esperit. Molts de nosaltres havíem demanat perdó i fet les paus, de vegades només amb un gest d’arrepentiment que convidava a l’altra persona a alliberar-nos del malestar d’errors comesos durant l’any anterior. Iom kipur quedava enrere.

Cinc dies desprès, el dia 15 de tixrí, celebraríem Sucot, la festa que convidava a l’alegria, fruit d’un esperit seré i en pau. Tots teníem present en aquell dia el sentit més profund de la festa. Apreníem el missatge de l’alliberament del poble d’Israel, d’Egipte. Un poble sense casa que es mantindria ferm gràcies a la força de l’intern.

Era el temps de la collita del gra i de la verema. Celebràvem la generositat de la terra vestint les taules de raïm i de magranes.

Sempre manteníem viu el missatge de l’alegria i la confiança com a camí per a benerar al Creador. En el pati de casa construíem  la nostra pròpia cabana, sempre  confortable i acollidora, per a la celebració de  Sucot. Decoràvem les teles que servien de paret amb branquetes d’olivera, i diverses flors que havíem assecat durant la primavera i l’estiu, que encara conservaven part del seu color i olor cobejades pel sol i la serena.

“Pensaments de Blanca”

 

Celebrant el Iom Kipur, el dia del perdó – Pensaments de Blanca – La jueva de Tortosa

El primer jorn del mes de tixré, vaig despertar amb el so del shofar, que pronunciava una llarga melodia, el tekià, anunciant les tres notes de lament, el shevarim, i nou sons staccatos, els teruà. Els cants dels shofar, el corn que insistentment ens anunciava el Rosh Hashanà o cap d’any, ens convidava al descans en assemblea solemne.

Durant la tarda, ens dirigiríem com sempre cap al riu, en silenci i les butxaques plenes de molletes de pa, amarades del pes del propi pecat que durant l’any i de vegades sense ser-ne quasi conscients, havíem comés.

Asseguts sobre les pedres del riu, i sota l’ombreta dels salzes recitaríem pregàries demanant a l’altíssim l’alliberament de culpes, llençant aquelles molletes de pa que simbolitzaven el propi pecat comés durant l’any.

El dia 10 del mes de tixré celebraríem el jorn d’expiació o Iom Kipur, amb dejuni complert observant el penediment dels pecats, i demanant perdó a tots aquells que havíem pogut ofendre amb el nostre gest.

Pensaments de Blanca

Celebrant el Rosh Hashanà. L’any nou a la casa del call de Tortosa

El calor de l’estiu i les llargues estones al carrer del call s’allunyaven amb l’arribada de la fresqueta matinera. L’any nou s’apropava. Celebraríem Rosh Hashanà, com sempre, en família i la taula ben vestida de peix al forn i pomes amb mel.

El matí abans escoltaríem el crit profund del shofar. El so produït per la banya de moltó ens convidava al prec i l’arrepentiment, al silenci. A meditar els actes propis de l’any i fer neteja i arrepentir-nos en cos i en esperit per a començar el nou dia lleugers del pes de la culpa, desitjaven ser escoltats pel Suprem durant el Yom Kippur, el dia del perdó.

Amb Rosh Hashaná sentiríem com tot s’obria a la llum d’un camí renovat. El dia en el que tot recomençava. La jornada que dibuixaria el pas del nou any.

“Pensaments de Blanca”