Al segle XIX, Jaume Tió i Noé destinà la Font de l’heretat hort medieval de les clarisses a fornir els banys higiènics de Tió. La millora fortuïta de la salut d’alguns banyistes portaren Manuel Porcar i Tió, que aleshores n’era propietari, a encarregar l’anàlisi de l’aigua el 1882. Verificats els criteris mèdics i les propietats medicinals, el brollador fou preconitzat com una panacea. Les aigües bicarbonatades i ferruginoses, declarades d’utilitat pública mineromedicinal, obtingueren distincions i medalles d’or d’acadèmies i certàmens científics internacionals.

L’any 1890, en Porcar, acabalat financer tortosí, oliaire i alcalde de Barcelona, obrà el complex terapèutic, recreatiu i turístic. Es creà la infraestructura lúdica necessària i es dissenyaren uns jardins romàntics, adornats amb 26 escultures i jocs d’aigua. El teatre, principal equipament cultural de la ciutat, i el casino, d’estil historicista, foren punt de trobada de les famílies benestants i escenari de mítings, homenatges i esdeveniments, com ara l’estrena de l’obra “Terra Baixa”.

El progres mèdic i la il·legalització del joc, l’any 1923, motivaren el tancament de molts balnearis. Al solar del teatre, cremat aquell any, s’hi instal·là  una terrassa d’estiu activa fins l’any 1942.

Font de la información: Turisme Tortosa