Dia 14 del mes d’adar de l’any 1477. Els dies per fi despertaven amb perfums primaverals. Es sentía l’alegria als carrers del Call de Tortosa. Les poques famílies jueves que hi viviem celebrariem un any més la festa de Purim.
La mare ens recordava any rera any l’orígen d’aquesta tradició que novament vestirien la casa. Al pati de casa, perfumat de jesamí i de farigola…
– “recordeu qui fou Ester?” preguntà la mare
-“una dona valenta, orfe de pare i mare…mmm” respongué l’Isaac, una mica dubtós. Seguidament la mare ens relataría amb detall la historia d’Ester i el sentit de la festa de Purim
-“..Ester vivía amb el seu cosí Mardoqueu. Ella esdevindria esposa del gran rei Assuer de Pèrsia, qui, havent repudiat a la seva esposa va convocar un concurs per casar-se amb la dona més bonica i es casà amb Ester, qui amagà la seva condició de jueva. Al cap de poc temps, el gobernador de Pèrsia, Haman, va ordenar que tots es postressin davant d’ell, i Mardoqueu es negà a fer-ho. Haman reaccionà amb gran enuig ordenant que exterminessin a tots els jueus. Tirà uns daus i fixà la data en el 14 d’adar. Davant d’aquesta terrible amenaça, Mardoqueu pregà a Ester que intercedis a favor del seu poble. Ester demanà que tot el poble dejuni durant tres dies abans de parlar amb Assuer. Passats els tres dies parlà amb el rei del complot d’Haman, dient-li que tambè ella éra jueva. El rei va fer penjar a Haman, i així els jueus van salvar la seva vida.”
Judit, Bonafilla, Isaac i jo ens miravem la mare bocabadats, mentre l’ajudavem amb la neteja dels plats que guarnirien la taula Purim
El dejuni del 13 d’adar era l’inici de la festa de l’alegria. La mare, malgrat la tradició, i degut a la nostra curta edad, ens permetia menjar una mica de pa amb oli al despertar, i unes ametlles torrades i llet per a dinar.
Al vespre, i amb l’arribada de la nit, la lectura del llibre d’Ester, en pergamí acuradament decorat, donava per començada la celebració de Purim
