Records del casament. Nissuin – La Jueva de Tortosa – Guiatges, representacions i cants sefardites

/1 Comment/in , /by

Havia arribat el dia de la nissuin, el casament! El gran moment amb el que empreníem un camí que aniríem dibuixant dia a dia. Una matinada de sol on la llum ens regalava els millors colors al pati de la casa de Tortosa. La mare, les cosines,  les germanes i les veïnes, havien treballat de valent per a deixar-ho tot llest per a la celebració. Allà al pati, acuradament decorat amb les millors flors que ens regalava la primavera, menjaríem plats exquisits, beuríem i ballaríem al so dels cants i de la música.

La jornada la recordo plena d’un seguit d’accions que ens conduirien sense quasi ser-ne   conscients, al camí desconegut i desitjat per al que la mare m’havia estat preparant durant molts anys.

Ens vam casar a la Sinagoga del carrer d’en Fortó, la única que es va permetre mantenir oberta en els difícils temps que haviem hagut de viure. Aquell dia no hi havia espai per a tristeses incòmodes.

Gentó m’esperava impacient sota el pali sostingut pels quatre homes solters i molt joves. Jo entrava acompanyada de mare i sogra. Tot seguit,  Jacob el Rabí es disposà a pronunciar les set benediccions del matrimoni, sobre la copa de vi. Hi seguiria el  lliurament de  l’anell com a símbol de la nostra unió. Desprès, la lectura de la Ketubà, el document de compromís.  Arribaria finalment el moment més  esperat, el beure d’aquella mateixa copa seguit del seu trencament de part d’en Gentó, manifestant que ni tant sols en els moments més feliços de la vida podiem oblidar la seva fragilitat, ni els fets inesperats com fou la destrucció del Temple de Jerusalem, sempre present en la nostra memòria.

“Pensaments de Blanca”

 

La Jueva de Tortosa

Visites guiades teatralitzades amb cants sefardites: Call de Tortosa, primer i tercer dissabte de mes; Call de Falset, segon dissabte de mes

Records del casament – Les esposalles (2) – La Jueva de Tortosa: Visites guiades teatralitzades

/1 Comment/in , /by

Els núvols d’aquella tarda m’encoratjaven a refugiar-me en una serenor desconeguda per a mi fins al moment. La meua tendra edat es fonia per  un instant amb el pes del compromís amb el que començava un nou procés en el camí. Tant Gentó com jo sabíem que la nostra unió havia estat designada pel Suprem des de molt abans del nostre naixement. El destí uniria per fi el nostre pas que aviat es refugiaria en el caliu de la seva i la meva llar.

Jo tenia només 13 anys i en Gentó 17. De vegades em prenia la llicència de demanar més temps als pares. Els meus cabells enrinxolats i el meu posat juganer delataven el propi desig de perllongar el temps de nena. Els pares, sabedors d’aquest sentiment, m’havien hagut de repetir més d’un cop que era important casar-nos a l’edat adequada, i de com d’humiliant, ibid, li dèia el pare, podia resultar per a tota la família, donar el pas massa tard.

El notari va treure un gran mocador de color blau, i mentre sostenia un dels seus extrems, va oferir un altre extrem a Gentó. Així units, el notari va pronunciar les paraules del contracte amb el qual acceptàvem el compromís del casament: “Amb bon auguri i l’ajuda del Suprem, Gentò, fill de Shimó, des d’aquest moment està aparaulat i es casarà amb la dolça Blanca, filla de Joseph Ravaia”.  Desprès exposaria les condicions del contracte. La meva presència en la cerimònia del compromís es sostenia mitjançant un fil invisible que m’enllaçava amb la imponent mirada del pare, qui tot seguit prengué un altre extrem del mocador blau, acceptant el compromís en representació meva, d’acomplir amb el jurament i la promesa del casament. Tot seguit el notari redactaria el document de compromís i en lliuraria una còpia a la família del Gentó i una altra a la nostra.

“Pensaments de Blanca”

 

Records del casament – Les esposalles (1) – La Jueva de Tortosa: Visites guiades teatralitzades

/1 Comment/in /by

Situar aquell record en el temps em resultava complex. Només em venia el moment, el sempre i el tot. Tots ens sabíem amb el deure de casar-nos per tal d’acomplir el primer manament de la Torà. Els meus pares coneixien bé els pares del Gentó, amb els quals compartien una manera semblant de guanyar-se el pa de cada dia. El meu pare es dedicava a treballar l’argent, mentre que el pare del Gentò es dedicava a tallar petits estris de cuina amb jaspi, els més valorats, els morters .

Els pares no van necessitar de l’ajuda de cap intermediari o alcavot per a buscar-me espòs. Les nostres famílies modestes es coneixien de tota la vida, i aquella amistat va permetre l’entesa per a contraure el compromís del casament.

La primera cerimònia de l’aliança de noces la vam celebrar un any abans del casament, amb la cerimònia del compromís, les esposalles. M’agradava dir-li pel seu nom hebreu, erussin. Aquell dia, el pare del Gentó va prometre que “faria fer esposalles e donar lo anem apellat en abraych quiddocin e fer fer noces en un any”.

Les esposalles havien estat pactades pels nostres pares uns anys abans, quan tan Gentó com jo érem petits. Quin gran i important moment quan Gentó em posà l’anell com a senyal que em prenia com a esposa, mentre pronunciava les paraules de compromís: “Amb aquest anell m’ets consagrada, conforme a la Llei de Moisés i d’Israel.

Hi seguiria el lliurament del contracte matrimonial, la quetubà, on s’acordava el dot que rebia del pare, la nedunya, i tot el que Gentó havia d’aportar en diners, el mohar, i en béns immobles, matanà lehud.

Desprès hi seguirien els capítols matrimonials, tenaim, per tal de deixar clar com es resoldrien les qüestions econòmiques si Gentó o jo moriem i no hi havia descendència. I desprès de referir la formalitat de l’adquisició de l’acta, realitzariem el document de Xetar aharayut, amb el que Gentó es comprometia a tornar la dot a la nostra família en cas que jo morís sense descendència.

En la cerimònia de les esposalles varem escollir a Josuè i Jacob com a testimonis .  Així quedava segellada la nostra unió. Guardaríem els documents en caixa tancada amb clau, com el tresor més preuat.

Davant quedava tot un any de preparatius per al casament.

Pensaments de Blanca

PROPERES REPRESENTACIONS:

Dissabte 17 de setembre a les 10.30 h – Call Jueu de Tarragona

Dissabte 17 de setembre i 1 d’octubre a les 20.00 h – Call Jueu de Tortosa

Dissabte 8 d’ctubre a les 19.00 h – Call Jueu de Falset

Telèfon d’informació i reserves: 698080050