Un nom que creia li obriria la porta de la salvació, el canviaria per fora i també per dins, impregnant-lo de costums fins llavors alienes i imposades, a les que calia agafar-se fort per a demostrar ser un excel·lent cristià.
Encara així, Pere Sala es va mantenir fidel, de portes endins, a la seva realitat més personal. Seguiria sent sempre jueu i fidel als seus orígens, malgrat la seua condició de nou cristià.
El seu ofici de clavari i receptor de moneda a Tortosa, li va permetre una vida lo suficient còmoda per a pagar-se una bona casa a prop de la Seu, i proveir d’estudis els seus fills. Al primogènit li va posar el seu nom.
Ningú de natros ens podíem imaginar que Metge Pere, cauria acusat de judaïtzar, en descobrir-li llibres de sempre, dels que mai se n’havia volgut desfer i creia protegits sota les rajoles i les tines de vi, a la part més amagada del celler.
Mai vam saber qui va denunciar el seu secret. El llibre dels profetes, tan a ell com als seus germans, els havia mantingut en la llum del coneixement del nostre poble, malgrat el permanent perill que representava tenir-lo en propietat.
Pensaments de Blanca
Com era tradició, un cop enllestit tot l’aixovar, el vam exposar a la cambra més lluminosa de la casa per a que tothom pugues apreciar les filigranes treballades en llençols, coixineres i camises. Na Judit havia preparat i netejat acuradament les cordes i havia posat una a una, les camises de dormir i les bànues d’hivern.
Damunt la taula, mocadors brodats amb el nom de la Judit i del Jacob. I dintre del cofre de núvia, amb la tapa ben oberta, els coixins que vestirien el llit. Les petites cortines de fil estaven delicadament esteses damunt de les cadires. Havíem distribuït la roba tenint present l’orientació de la llum que entrava per la finestra més gran de l’habitació, on hi havíem posat un bonic ram d’aquell espígol, que embriagava els sentits i ens anunciava la benvinguda primavera
Pensaments de Blanca
