“Aquests dies he somniat que tornava a casa. #Tortosa. He sentit de nou el tacte de la pedra viva, les rialles de les dones cridaneres fent safareig, l’intens aroma a fonoll, farigola i espígol. El meus records s’eixamplaven entre els estrets carrers del call. Podia veure a la Rebeca caminant cap al pou, al Josuè el sabaté, intentant festejar a la seua promesa, la Raquel. La mare explicant-nos mil històries a la bora del foc. I per fi, en arribar a la casa de la meua germana Judit, he sentit intensament la seua abraçada. Tres anys sense saber de la seua salut són massa anys i massa enyorança. Tortosa ja no és segura per ells, així que caldrà convence’ls per a que vinguen amb natros cap a Roma. Llargues converses, i moltes discussions, els veig massa convençuts de la seua nova situació com a cristians nous…En alguns instants ens hem deixat portar per les cançons, el bon menjar i el bon vi, i ha estat com si res hagués canviat entre tots natros, però… Hem sentit algaravia a la plaça del Platger! Seran també conversos que fan cleca a dins de casa? Caldrà estar vigilants per no despertar sospites. Gentó i jo, no hauríem d’estar aquí, i ells dos tampoc!”

 

Pensaments de Blanca

Moltes gràcies Festa del Renaixement. Dos passis al complet per compartir una realitat que va canviar l’esdevenir del nostre poble. Moments d’intensa felicitat pel retrobament, que poc a poc es veuran entelats per les obligacions a les que es veuen sotmesos els conversos, la incomprensió de la Blanca i el Gentó, que vestiran d’alegria amb les cançons que els transporten a temps millors.

#teatredecarrer

#FestadelRenaixement