“En aquella senzilla caixeta de fusta, guardava els llençols, les camises de dormir, les coixineres, els mocadors de fer fardells, el joc de perles que la mare m’havia regalat per al casament.  I al fons de la caixa, embolicada amb el mocador brodat amb el nom de Judit, restava, el fragment de hanukkiah, amb el que somniava poder tornar a Tortosa algun dia, i recuperar aquell trosset de mi mateixa que es va quedar a la casa del call.

Des de la finestra de la cambra de dormir he mirat tants cops al cel i he pregat per poder reviure instants de celebració de la Festa de les Llums, Hanukkah, lligats a la meua infantesa, a la meua joventut, a la meua gent!

Ahir vaig cantar amb totes les meues forces, sostenint entre les meues mans aquell fragment de llàntia que tant desitjava que tornés a la vida, sencera, com sempre havia estat, al call de Tortosa.

Un tremolor extranyíssim, els ulls, tancats. En obrir-los vaig comprendre que el meu desig de tornar a casa, s’estava fent realitat. Seguia cantant portada per l’instintiu bategar del pas sobre un terra blanquinós. Al fons de la sala, un senyor ataviat amb estranyes robes, acaronava un instrument semblant al llaüt, d’on hi sorgia una preciosa melodia. La gent se’l mirava expectant. La taula nua em convidava a dipositar la hanukkiah ferida. I de sobte, aquell missatger atrafegat! La hanukkiah tornava a estar sencera!

Alguna cosa em deia que aquella nit seria una nit màgica”.

PENSAMENTS DE BLANCA