Records del casament. L’aixovar -La jueva de Tortosa: Representacions amb cants sefardites-
Per un instant vaig tancar els ulls i em vaig observar al costat de la mare aprenent a brodar aquell llençol que em semblava de tamany gegantí.
Jo era encara una nena. Tenia només set anys, quan la mare i la tia em van mostrar les robes que calia cosir i brodar per al casament.
L’aixovar estaria format de tot el vestit del llit, matelas, llençols, coixineres i cobertors de llana. Tot brodat amb delicada paciència i el saber fer de la mare. Brodat de “dantelles”, desfilats i “vainiques”.
Els pares, les ties i les veïnes, mesos abans del casament, havien rentat la llana amb aigua ben calenta, una i una altra vegada, passant-la d’un tint a un altre fins que la llana estava totalment blanca, desprès l’haurien penjat al sol. Sota la llana, llençols per a evitar que s’embrutés al caure.
Un cop seca, amb l’ajuda d’un pal i un fil gros anomenat gaetan, l’escardarien i finalment omplirien els coixins que vestirien el nostre llit.
Les dones em parlaven amb els seus cants, dels coixins ben fets, i jo em sentia agraïda als pares per haver disposat de suficient llana i de bon fil per a decorar-los amb els nostres noms.
Fet està ja el llit, com de núvia honrada, amb cinc almadraques, i cobertó de llana…
“Pensaments de Blanca”
