La casa de la iaia Kashisha estava just al costat del forn. Algunes de les seves finestres donaven al carrer Major. Veure a aquelles dones tan distants mentre passava just pel davant de la seva llar m’ha fet que pensar. Per molt que he cridat ben fort el nom de la meva germana Judit, o […]
La casa d’en Solan Bendit donava al carrer d’en Fortó. Era un habitatge prou espaiós. De vegades, quan hi passava amb la mare i les germanes, per anar al forn o als rentadors, i la porta estava oberta, podíem observar pel costat de la cortina tot aquell escampatall d’estris de barber. Les cadires, els bacins […]
En altres temps hauria anat a la casa de l’Abraham Benvenist argenter. Per la seua bona relació amb alguns cristians de bona posició, ens mantenia informats de tot allò que calia saber per estar vigilants. Recordo aquells temps amb enyorança, i per això canto i torno a casa una vegada i una altra. Malgrat que […]
Una remor estranya al carrer de casa em fa contindre les meues ganes de seguir cantant. El carrer Esplanada encara manté les cases emblanquinades, com sempre! Observo la porta entreoberta que dóna al pati de casa nostra, però el meu primer impuls es perd en el pensament de dies passats. En aquells temps vestíem les […]
Com cada dia des que vaig arribar a Roma, em vaig despertar massa aviat. La humitat de la cambra i el neguit de la distància seguien alterant la meua respiració a les nits. Res podia asserenar la immensa enyorança a la Judit i al Jacob, a la Rebeca, a la Bonadona, al Vidal cuirater, a […]
Aquella nit, la meua germana Judit havia de ser molt prudent. Per Pesah, amb el sopar del Seder, els conversos havien d’evitar aliments que els podien relacionar amb el seu passat jueu. Massa frequent, els cristians vells havien denunciat sentir olors de corder o d’ albergínies rostides, a les cases de conversos. Calia dissimular la […]
Als matins, la iaia ens despertava molt aviat, amb la sortida del sol. Encara recordo l’aroma del pa encara calent. Durant la setmana abans de Pesah esmorzàvem aquella deliciosa búrnia de figues. “Menjar de reis per a estar ben forts!” Deia la iaia. Quanta raó tenia! Estic convençuda que res tenia que envejar a les […]
Amb els ulls ben oberts m’endinso en el meravellós misteri del temps capriciós, envoltada per l’alenada del teu corrent, riu estimat en el que observo els dies que vindran i tants records que s’estenen en el meu pensament com aquell llençol blanquíssim al terrat de casa.
“En aquella senzilla caixeta de fusta, guardava els llençols, les camises de dormir, les coixineres, els mocadors de fer fardells, el joc de perles que la mare m’havia regalat per al casament. I al fons de la caixa, embolicada amb el mocador brodat amb el nom de Judit, restava, el fragment de hanukkiah, amb el […]
