Recordo bé aquella temible crescuda de riu de l’any 1488. Aquell dia el corrent havia obligat els pontoners a reforçar el pont amb gruixudes cordes per evitar el pitjor. Tots sabíem que era una decisió arriscada, però també teníem present que Tortosa no era res sense aquell pont que permetia el tràfic de tants i […]
Havia arribat el dia de la nissuin, el casament! El gran moment amb el que empreníem un camí que aniríem dibuixant dia a dia. Una matinada de sol on la llum ens regalava els millors colors al pati de la casa de Tortosa. La mare, les cosines, les germanes i les veïnes, havien treballat de […]
Els núvols d’aquella tarda m’encoratjaven a refugiar-me en una serenor desconeguda per a mi fins al moment. La meua tendra edat es fonia per un instant amb el pes del compromís amb el que començava un nou procés en el camí. Tant Gentó com jo sabíem que la nostra unió havia estat designada pel Suprem […]
Situar aquell record en el temps em resultava complex. Només em venia el moment, el sempre i el tot. Tots ens sabíem amb el deure de casar-nos per tal d’acomplir el primer manament de la Torà. Els meus pares coneixien bé els pares del Gentó, amb els quals compartien una manera semblant de guanyar-se el […]
La tarda abans del casament vam celebrar la cerimònia de la “tevilà”, el bany ritual de purificació. Recordo bé l’emoció continguda baixant aquelles escales de jaspi rugós per submergir-me totalment en les aigües purificadores de la miqvé, on Rebeca hi havia desfet un terròs de sucre com a símbol de fertilitat. També una espelma a […]
Per un instant vaig tancar els ulls i em vaig observar al costat de la mare aprenent a brodar aquell llençol que em semblava de tamany gegantí. Jo era encara una nena. Tenia només set anys, quan la mare i la tia em van mostrar les robes que calia cosir i brodar per al casament. […]
Les dones al carrer, seguien despertant el veïnat amb els seus cants carregats d’alegria i de consells per a la núvia. En arribar a casa entonarien aquella cançó que tant li agradava al meu estimat. Gentó admirava el color torrat de la meva pell i somreia pronunciant el meu nom, que tant contrastava amb el […]
Fou Tortosa en temps remots, en temps de taifes, ciutat copdiciada, la gran desitjada pels poders cristians, situats just al nord. La sempre volguda, que patiria constants intents de caure sota el domini dels comptes de Barcelona, dels aragonesos buscant sortida al mar, i com no, dels castellans, per frenar l’expansió aragonesa. Llargs anys de […]
