Metge Pere Sala, convers de Tortosa – Pensaments de Blanca

Un nom que creia li obriria la porta de la salvació, el canviaria per fora i també per dins, impregnant-lo de costums fins llavors alienes i imposades, a les que calia agafar-se fort per a demostrar ser un excel·lent cristià.

Encara així, Pere Sala es va mantenir fidel, de portes endins, a la seva realitat més personal. Seguiria  sent sempre jueu i fidel als seus orígens, malgrat la seua  condició de  nou cristià.

El seu ofici de clavari i receptor de moneda a Tortosa, li va permetre una vida lo suficient còmoda per a pagar-se una bona casa a prop de la Seu, i proveir d’estudis els seus fills. Al primogènit li va posar el seu nom.

Ningú de natros ens podíem imaginar que Metge Pere, cauria acusat de judaïtzar, en descobrir-li llibres de sempre, dels que mai se n’havia volgut desfer i creia protegits sota les rajoles i les tines de vi, a la part més amagada del  celler.

Mai vam saber qui va denunciar el seu secret. El llibre dels profetes,  tan a ell com als seus germans, els havia mantingut en la llum del coneixement del nostre poble, malgrat el permanent perill que  representava  tenir-lo en propietat.

Pensaments de Blanca

 

L’aixovar – Pensaments de Blanca

Com era tradició, un cop enllestit tot l’aixovar, el vam exposar a la cambra més lluminosa de la casa per a que tothom pugues apreciar les filigranes treballades en llençols, coixineres i camises. Na Judit havia preparat i netejat acuradament les cordes i havia posat una a una, les camises de dormir i les bànues d’hivern.

Damunt la taula, mocadors brodats amb el nom de la Judit i del Jacob. I dintre del cofre de núvia, amb la tapa ben oberta, els coixins que vestirien el llit. Les petites cortines de fil estaven delicadament esteses damunt de les cadires. Havíem distribuït la roba tenint present l’orientació de la llum que entrava per la finestra més gran de l’habitació, on hi havíem posat un bonic ram d’aquell espígol, que embriagava els sentits i ens anunciava la benvinguda primavera

Pensaments de Blanca

Recordant cants de noces – La Jueva de Tortosa

M’he vist desde l’altre costat de la porta, entonant cançons de noces al casament de Na Judit i Jacob.

Pronunciant versos plens de consells i de saviesa per a la núvia, al ritme del picar de mans i dels panderos.

 

“Si bostro marit vós amau

ne amb ell honestament usau

fills savis haureu, si a Déu plau…”

Recordant el Port de Tortosa – La Jueva de Tortosa

“Les aigües del Tíber em transportaven sovint al Port de Tortosa, on d’amagades observava aquells homes corpulents i cridaners barallar-se amb la pesada càrrega dels llaguts, exhausts del viatge amb llargues jornades de pluja i vent. Aquelles embarcacions lleugeres, es deixaven arrastrar com les fulles riu avall. Contra corrent, necessitaven tota la força i la voluntat dels sirgadors, qui havien d’estirar amb decisió l’embarcació des dels camins de Sirga. Els estrets senders havien estat solcats per a fer front als dies en els que el vent de garbinada es negava a bufar amb la força suficient per superar l’empenta de les aigües mirant al mar . El meu temps a la bora de l’Ebre s’aturava durant aquells instants perllongats per l’observació de la incansable activitat al Port de Tortosa”.

Pensaments de Blanca

Vaig tornar a Tortosa i vaig recordar llargues converses amb la mare – Fragment inspirat en l’espectacle “En veu de dona jueva”

Remenant en el bagul de la casa de Roma em vaig retrobar amb algunes peces de roba de la mare. Aquella coixinera em va retornat a les llargues tardes d’estiu al pati de casa, mentre bordàvem els llençols de l’aixovar. 

Amb el tacte de la tela m’he transportat al carrer de l’Esplanada, per a reviure instants preciosos viscuts al costat de la meua estimada mare. He recordat les caminades cap al forn aquells matins d’hivern en els que ens era tan agradable la caldoreta de les brases, les anades i vingudes a la carniceria, les lectures de la Torà a la sinagoga, els olors a farigola i a romaní, la deliciosa adafina cuinada per la mare per al dinar del Shabat…

M’he transportat en pensament i cor i he pogut tornar a casa!

.

En veu de dona jueva – Representació amb cants jueus medievals emmarcada dintre dels actes de la Jornada Europea del Patrimoni Jueu

Amb motiu de la Celebració de la Jornada Europea del Patrimoni Jueu, hem preparat un espectacle on Blanca recorda llargues converses mantingudes amb la seua estimada mare i les seues germanes. “En veu de dona jueva” vol ser la nostra contribució en donar a conèixer el paper de la dona jueva i la transmissió dels coneixements mitjançant la mare, en la societat catalano-jueva medieval.

.
La representació comença des d’un petit portal del Call Jueu, quan Blanca, dona jueva que va viure a la Tortosa de finals del segle XV, fa la seua aparició entre els visitants. A partir d’aquest moment comença un viatge en el temps que recrea l’antiga aljama de Tortosa. Caminant pels carrers del call fins arribar a la plaça Ben Saruq, on a Blanca li espera una bonica sorpresa, que voldrà compartir amb tots aquells que la vulguin acompanyar.

Lloc de trobada: Plaça de la Immaculada

Diumenge 2 de setembre a les 11.00 h

Visita oberta a tothom, emmarcada dintre dels actes organitzats per l’Ajuntament de Tortosa amb motiu de la Jornada Europea del Patrimoni Jueu

 

Recordant al Jacob Mantino de Tortosa – Pensaments de Blanca – Fragments

En Jacob Mantin era un xiquet molt espavilat i divertit. Xerrava pels descosits i a la tendra edat de cinc anys mostrava una gran agudesa en les seues reflexions relacionades amb la salud i els remeis curatius. Li venia de família i d’una disposició natural cap a la necessitat d’aprendre. Havia heretat del seu pare la passió per la medicina i el saber. El seu progenitor, en Samuel Mantin, metge i rabí, era  molt estimat a la comunitat. També la seua família van emprendre el llarg viatge cap a l’exili aquell estiu de 5252 de la creació. Viatjaríem tots en el mateix vaixell cap a terres italianes.

Varem seguir sabent de la seua família durant anys. En Jacob Mantino va fer sort a Itàlia. Va poder seguir eixamplant coneixements estudiant medicina a les grans escoles de Bolonya i Pàdova.

Poc a poc  hem anat perdent el contacte amb Jacob Mantino. Sabem que es mou sovint entre Bolonya, Verona, Venècia i Roma. I que la seva destresa i els seus amplis coneixements de medicina en són bén valorats per potentats i ambaixadors.

“Fragments”

 

QUE BÉ BLANCA, QUE HAS TORNAT! Poema de Màrius Pont Fandos

QUE BÉ BLANCA, QUE HAS TORNAT!

Que bé, Blanca, que has tornat

a l’estimada Tortosa

i avui tornes a recórrer

els estrets carrers del call

i sents la veu de la mare

i vas saludant la gent,

igual que feies abans.

Que bé Blanca, que has tornat

avui torna a riure el pou

conversen els safarejos

i el forn fa flaire de pa,

els horts s’omplen de fruiters,

les fonts estimen els cànters

i es desvetlla la ciutat.

Que bé, Blanca, que has tornat,

i quin goig jove que feu

Judit, Rut, Rebeca i tu,

ara que us heu retrobat,

i aneu a la sinagoga

i sortiu fora muralla

a fer càntics i a dansar.

Que bé, Blanca, que has tornat,

sàvia d’herbes remeieres:

romer, fonoll, farigola,

ruda, coa de cavall…

Que ningú s’escandalitze,

que això no és bruixeria:

això, Jahvè ens ho ha donat.

Que bé, Blanca, que has tornat

i has redimit l’infast jorn

en què, si no vols per força,

us vau haver d’exiliar,

pel riu el llaüt plorava

ans d’embarcar cap a Itàlia

des del port del Fangar.

Que bé, Blanca, que has tornat

per fer presents antics temps

i celebrar amb tots nosaltres

la Pesah, tot recordant

quan el poble d’Israel

va poder sortir d’Egipte 

camí de la llibertat

Que bé Blanca, que has tornat,

amb requesta a la paraula

i esperança a la mirada.

Que ho sàpiga Sepharad,

que ho sàpiga el món sencer:

Shalom alekhem! La pau

és justícia i llibertat

Màrius Pont Fandos

 

 

Pensaments de Blanca: Els bons consells – La Jueva de Tortosa: Representacions amb cants jueus medievals

“Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua” Talmud bablí, Guittin67b

Tots recordàvem bé al gran metge tortosí Abraham Shem Tov ben Isaac. A fora de Tortosa el coneixien com Babi at-Tortosí. La mare, sempre que em refredava i em pujava la temperatura em parlava de les paraules del Talmud. Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua.  M’insistia, quan ni l’aigua podia empassar-me pel mal de coll.

Tots els jueus i jueves tortosins  coneixíem bé la seva història i les seves riques  aportacions a la medicina i a les bones pràctiques als hospitals .

Havia estudiat medicina a Barcelona i a Montpeller, però guanyà fama com a doctor a Marsella. Coneixia bé la llengua àrab. Va realitzar una important tasca com a traductor d’obres mèdiques de l’àrab a l’hebreu. Com agraíem el seu treball, realitzat amb la finalitat d’estendre la ciència mèdica entre els jueus per a no haver de dependre dels metges cristians!

Ens imaginàvem al metge Shem Tov insistint a d’altres metges, allà a l’hospital de Marsella, de la gran importància que tenia que els estudiants aprenguessin al mateix hospital, amb el tracte amb els malalts, o explicant detallada i minuciosament la preparació d’alguns medicaments, o com havia de ser el comportament del metge quan visitava els pacients, especialment si aquests eren de condició pobra .

“Pensaments de Blanca”

Nota: Abraham Shem Tov ben Isaac de Tortosa (1196-1264). Va traduir de l’àrab a l’hebreu l’extensa obra mèdica d’Abú al-Qàssim az-Zahrawi, Kitab at-Tasrif, que va titular en hebreu Séfer ha-Shimush, o Llibre de la pràctica. Amb una llarga introducció exposa que l’home el conformen els quatre elements, i relaciona les malalties amb les quatre estacions de l’any, sempre tenint en compte les influències dels planetes de cada persona. Shem Tov aconsegueix introduir una nova terminologia per a les malalties, símptomes i medicaments en hebreu basada en termes i expressions que apareixen en el Talmud, i en fa un glossari que ha marcat durant segles la ciència mèdica en hebreu.

Font d’informació: Els jueus catalans – La història que mai no t’han explicat. Escriptor: Manuel Forcano