Vaig tornar a Tortosa i vaig recordar llargues converses amb la mare – Fragment inspirat en l’espectacle “En veu de dona jueva”

Remenant en el bagul de la casa de Roma em vaig retrobar amb algunes peces de roba de la mare. Aquella coixinera em va retornat a les llargues tardes d’estiu al pati de casa, mentre bordàvem els llençols de l’aixovar. 

Amb el tacte de la tela m’he transportat al carrer de l’Esplanada, per a reviure instants preciosos viscuts al costat de la meua estimada mare. He recordat les caminades cap al forn aquells matins d’hivern en els que ens era tan agradable la caldoreta de les brases, les anades i vingudes a la carniceria, les lectures de la Torà a la sinagoga, els olors a farigola i a romaní, la deliciosa adafina cuinada per la mare per al dinar del Shabat…

M’he transportat en pensament i cor i he pogut tornar a casa!

.

En veu de dona jueva – Representació amb cants jueus medievals emmarcada dintre dels actes de la Jornada Europea del Patrimoni Jueu

Amb motiu de la Celebració de la Jornada Europea del Patrimoni Jueu, hem preparat un espectacle on Blanca recorda llargues converses mantingudes amb la seua estimada mare i les seues germanes. “En veu de dona jueva” vol ser la nostra contribució en donar a conèixer el paper de la dona jueva i la transmissió dels coneixements mitjançant la mare, en la societat catalano-jueva medieval.

.
La representació comença des d’un petit portal del Call Jueu, quan Blanca, dona jueva que va viure a la Tortosa de finals del segle XV, fa la seua aparició entre els visitants. A partir d’aquest moment comença un viatge en el temps que recrea l’antiga aljama de Tortosa. Caminant pels carrers del call fins arribar a la plaça Ben Saruq, on a Blanca li espera una bonica sorpresa, que voldrà compartir amb tots aquells que la vulguin acompanyar.

Lloc de trobada: Plaça de la Immaculada

Diumenge 2 de setembre a les 11.00 h

Visita oberta a tothom, emmarcada dintre dels actes organitzats per l’Ajuntament de Tortosa amb motiu de la Jornada Europea del Patrimoni Jueu

 

Recordant al Jacob Mantino de Tortosa – Pensaments de Blanca – Fragments

En Jacob Mantin era un xiquet molt espavilat i divertit. Xerrava pels descosits i a la tendra edat de cinc anys mostrava una gran agudesa en les seues reflexions relacionades amb la salud i els remeis curatius. Li venia de família i d’una disposició natural cap a la necessitat d’aprendre. Havia heretat del seu pare la passió per la medicina i el saber. El seu progenitor, en Samuel Mantin, metge i rabí, era  molt estimat a la comunitat. També la seua família van emprendre el llarg viatge cap a l’exili aquell estiu de 5252 de la creació. Viatjaríem tots en el mateix vaixell cap a terres italianes.

Varem seguir sabent de la seua família durant anys. En Jacob Mantino va fer sort a Itàlia. Va poder seguir eixamplant coneixements estudiant medicina a les grans escoles de Bolonya i Pàdova.

Poc a poc  hem anat perdent el contacte amb Jacob Mantino. Sabem que es mou sovint entre Bolonya, Verona, Venècia i Roma. I que la seva destresa i els seus amplis coneixements de medicina en són bén valorats per potentats i ambaixadors.

“Fragments”

 

QUE BÉ BLANCA, QUE HAS TORNAT! Poema de Màrius Pont Fandos

QUE BÉ BLANCA, QUE HAS TORNAT!

Que bé, Blanca, que has tornat

a l’estimada Tortosa

i avui tornes a recórrer

els estrets carrers del call

i sents la veu de la mare

i vas saludant la gent,

igual que feies abans.

Que bé Blanca, que has tornat

avui torna a riure el pou

conversen els safarejos

i el forn fa flaire de pa,

els horts s’omplen de fruiters,

les fonts estimen els cànters

i es desvetlla la ciutat.

Que bé, Blanca, que has tornat,

i quin goig jove que feu

Judit, Rut, Rebeca i tu,

ara que us heu retrobat,

i aneu a la sinagoga

i sortiu fora muralla

a fer càntics i a dansar.

Que bé, Blanca, que has tornat,

sàvia d’herbes remeieres:

romer, fonoll, farigola,

ruda, coa de cavall…

Que ningú s’escandalitze,

que això no és bruixeria:

això, Jahvè ens ho ha donat.

Que bé, Blanca, que has tornat

i has redimit l’infast jorn

en què, si no vols per força,

us vau haver d’exiliar,

pel riu el llaüt plorava

ans d’embarcar cap a Itàlia

des del port del Fangar.

Que bé, Blanca, que has tornat

per fer presents antics temps

i celebrar amb tots nosaltres

la Pesah, tot recordant

quan el poble d’Israel

va poder sortir d’Egipte 

camí de la llibertat

Que bé Blanca, que has tornat,

amb requesta a la paraula

i esperança a la mirada.

Que ho sàpiga Sepharad,

que ho sàpiga el món sencer:

Shalom alekhem! La pau

és justícia i llibertat

Màrius Pont Fandos

 

 

Pensaments de Blanca: Els bons consells – La Jueva de Tortosa: Representacions amb cants jueus medievals

“Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua” Talmud bablí, Guittin67b

Tots recordàvem bé al gran metge tortosí Abraham Shem Tov ben Isaac. A fora de Tortosa el coneixien com Babi at-Tortosí. La mare, sempre que em refredava i em pujava la temperatura em parlava de les paraules del Talmud. Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua.  M’insistia, quan ni l’aigua podia empassar-me pel mal de coll.

Tots els jueus i jueves tortosins  coneixíem bé la seva història i les seves riques  aportacions a la medicina i a les bones pràctiques als hospitals .

Havia estudiat medicina a Barcelona i a Montpeller, però guanyà fama com a doctor a Marsella. Coneixia bé la llengua àrab. Va realitzar una important tasca com a traductor d’obres mèdiques de l’àrab a l’hebreu. Com agraíem el seu treball, realitzat amb la finalitat d’estendre la ciència mèdica entre els jueus per a no haver de dependre dels metges cristians!

Ens imaginàvem al metge Shem Tov insistint a d’altres metges, allà a l’hospital de Marsella, de la gran importància que tenia que els estudiants aprenguessin al mateix hospital, amb el tracte amb els malalts, o explicant detallada i minuciosament la preparació d’alguns medicaments, o com havia de ser el comportament del metge quan visitava els pacients, especialment si aquests eren de condició pobra .

“Pensaments de Blanca”

Nota: Abraham Shem Tov ben Isaac de Tortosa (1196-1264). Va traduir de l’àrab a l’hebreu l’extensa obra mèdica d’Abú al-Qàssim az-Zahrawi, Kitab at-Tasrif, que va titular en hebreu Séfer ha-Shimush, o Llibre de la pràctica. Amb una llarga introducció exposa que l’home el conformen els quatre elements, i relaciona les malalties amb les quatre estacions de l’any, sempre tenint en compte les influències dels planetes de cada persona. Shem Tov aconsegueix introduir una nova terminologia per a les malalties, símptomes i medicaments en hebreu basada en termes i expressions que apareixen en el Talmud, i en fa un glossari que ha marcat durant segles la ciència mèdica en hebreu.

Font d’informació: Els jueus catalans – La història que mai no t’han explicat. Escriptor: Manuel Forcano

Recordant el pont de barques – Pensaments de Blanca – La Jueva de Tortosa – Visites guiades teatralitzades amb cants sefardites

Recordo bé aquella temible crescuda de riu de l’any 1488. Aquell dia el corrent havia obligat els pontoners a reforçar el pont amb gruixudes cordes per evitar el pitjor. Tots sabíem que era una decisió arriscada, però també teníem present que Tortosa no era res sense  aquell pont que permetia el tràfic de tants i tants mercaders

Més d’un cop m’havia quedat embadalida observant aquells taulons de fusta formant l’estreta passarel·la recolzada sobre les barques . Als dos extrems, assomaven els caps de pont, els murs on el pont es lligava, que esperaven la nit per a tancar portes i reposar de la intensa jornada de pas de caminants extranys i propers. No importava pas el seu orígen, dintre una ciutat sempre cruilla on la mescla de pobles dibuixava un tapís variat en colors i olors. Els teixits i els cromats de camises i capes es sumaven a la riquesa de gestos.

Admirava l’ofici dels mestres d’aixa, aquells fusters experimentats que s’encarregaven de construir barques i llaguts, i de la seva conservació. Tots ells sota la direcció del pontoner, home de confiança i màxim responsable en la conservació del pont.

Aquell any les plujes abundants havien augmentat intensament el cabal del riu, i malgrats els esforços dels  mestres d’aixa, les aigües arrancarien part del mur de pedra del cap de pont del marge dret, i una de les barques que sostenia la passarel·la.

Una situació que obligava al pas del riu amb barca .

“Pensaments de Blanca”

Records del casament. Nissuin – La Jueva de Tortosa – Guiatges, representacions i cants sefardites

Havia arribat el dia de la nissuin, el casament! El gran moment amb el que empreníem un camí que aniríem dibuixant dia a dia. Una matinada de sol on la llum ens regalava els millors colors al pati de la casa de Tortosa. La mare, les cosines,  les germanes i les veïnes, havien treballat de valent per a deixar-ho tot llest per a la celebració. Allà al pati, acuradament decorat amb les millors flors que ens regalava la primavera, menjaríem plats exquisits, beuríem i ballaríem al so dels cants i de la música.

La jornada la recordo plena d’un seguit d’accions que ens conduirien sense quasi ser-ne   conscients, al camí desconegut i desitjat per al que la mare m’havia estat preparant durant molts anys.

Ens vam casar a la Sinagoga del carrer d’en Fortó, la única que es va permetre mantenir oberta en els difícils temps que haviem hagut de viure. Aquell dia no hi havia espai per a tristeses incòmodes.

Gentó m’esperava impacient sota el pali sostingut pels quatre homes solters i molt joves. Jo entrava acompanyada de mare i sogra. Tot seguit,  Jacob el Rabí es disposà a pronunciar les set benediccions del matrimoni, sobre la copa de vi. Hi seguiria el  lliurament de  l’anell com a símbol de la nostra unió. Desprès, la lectura de la Ketubà, el document de compromís.  Arribaria finalment el moment més  esperat, el beure d’aquella mateixa copa seguit del seu trencament de part d’en Gentó, manifestant que ni tant sols en els moments més feliços de la vida podiem oblidar la seva fragilitat, ni els fets inesperats com fou la destrucció del Temple de Jerusalem, sempre present en la nostra memòria.

“Pensaments de Blanca”

 

La Jueva de Tortosa

Visites guiades teatralitzades amb cants sefardites: Call de Tortosa, primer i tercer dissabte de mes; Call de Falset, segon dissabte de mes

Records del casament – Les esposalles (2) – La Jueva de Tortosa: Visites guiades teatralitzades

Els núvols d’aquella tarda m’encoratjaven a refugiar-me en una serenor desconeguda per a mi fins al moment. La meua tendra edat es fonia per  un instant amb el pes del compromís amb el que començava un nou procés en el camí. Tant Gentó com jo sabíem que la nostra unió havia estat designada pel Suprem des de molt abans del nostre naixement. El destí uniria per fi el nostre pas que aviat es refugiaria en el caliu de la seva i la meva llar.

Jo tenia només 13 anys i en Gentó 17. De vegades em prenia la llicència de demanar més temps als pares. Els meus cabells enrinxolats i el meu posat juganer delataven el propi desig de perllongar el temps de nena. Els pares, sabedors d’aquest sentiment, m’havien hagut de repetir més d’un cop que era important casar-nos a l’edat adequada, i de com d’humiliant, ibid, li dèia el pare, podia resultar per a tota la família, donar el pas massa tard.

El notari va treure un gran mocador de color blau, i mentre sostenia un dels seus extrems, va oferir un altre extrem a Gentó. Així units, el notari va pronunciar les paraules del contracte amb el qual acceptàvem el compromís del casament: “Amb bon auguri i l’ajuda del Suprem, Gentò, fill de Shimó, des d’aquest moment està aparaulat i es casarà amb la dolça Blanca, filla de Joseph Ravaia”.  Desprès exposaria les condicions del contracte. La meva presència en la cerimònia del compromís es sostenia mitjançant un fil invisible que m’enllaçava amb la imponent mirada del pare, qui tot seguit prengué un altre extrem del mocador blau, acceptant el compromís en representació meva, d’acomplir amb el jurament i la promesa del casament. Tot seguit el notari redactaria el document de compromís i en lliuraria una còpia a la família del Gentó i una altra a la nostra.

“Pensaments de Blanca”

 

Recordant moments del casament. La cerimònia de la “tevilà”. La Jueva de Tortosa – Representacions amb cants sefardites

La tarda abans del casament vam celebrar la cerimònia de la “tevilà”, el bany ritual de purificació. Recordo bé l’emoció continguda baixant aquelles escales de jaspi rugós per submergir-me totalment en les aigües purificadores de la miqvé, on Rebeca hi havia desfet un terròs de sucre com a símbol de fertilitat. També una espelma a cada costat del bany per tal de promoure força i claror al camí que en Gentó i jo estàvem a punt d’emprendre junts.

Em vaig submergí tres cops. Rebeca em donava la ma i m’ajudava en la immersió vigilant que ni un sol cabell quedes a fora de l’aigua, mentre les dones seguien entonant cants de purificació.
La Judit havia portat el pastís farcit de confitura de figues, la rosca del casament de la que gaudiríem totes les dones que allí ens vam aplegar per a la celebració.
En sortir de l’aigua, em vestirien amb camisa i robes blanques, mare i sogra, desitjant-me alegria i camí clar.

“Pensaments de Blanca”

Representació amb cants sefardís al call jueu de Tortosa, el primer i tercer dissabte de mes, i al call jueu de Falset, el segon dissabte de mes.

Representació especial: Cants i records de noces amb La Jueva de Tortosa. Diumenge 4 de setembre, a les 10.30h

Telèfon d’informació i reserves : 698080050