Vaig cantar amb totes les meues forces i just a l’altre costat del portal…

Des de la finestra de la cambra observava més enllà de les cases i els terrats d’aquella Roma que temps abans ens havia acollit. Els brodats de la cortina contrastaven amb la blavor d’un cel seré. De sobte, i amb les mans al cor, de nou l’immens desig de tornar a casa. D’assaborir el plaent record de la nostra gent, el tacte de la pedra dels murs i de les cases, la mirada de la mare i els seus bons consells…

Vaig cantar amb totes les meues forces i just a l’altre costat d’aquell misteriós portal, homes i dones estranyament vestides i amb la mirada posada en la meua persona. Aviat vaig ser sabedora que aquelles bones ànimes m’acompanyarien en el meu caminar pels carrers del call jueu de Tortosa.

Bonics records de la tornada a casa d’ahir. 10 d’agost de 2019. Gràcies per vindre

 

*Visites programades: tots els dissabtes d’agost. A les 19:30h. Sortida desde Pl. Immaculada. Preu. 15 euros. Nens de 6 a 12 anys: 6 € Cal reservar trucant al telèfon 698 080 050

Foto: Marc Serruya

La falsa seguretat de viure “Amagats” – Pensaments de Blanca

“Aquests dies he somniat que tornava a casa. #Tortosa. He sentit de nou el tacte de la pedra viva, les rialles de les dones cridaneres fent safareig, l’intens aroma a fonoll, farigola i espígol. El meus records s’eixamplaven entre els estrets carrers del call. Podia veure a la Rebeca caminant cap al pou, al Josuè el sabaté, intentant festejar a la seua promesa, la Raquel. La mare explicant-nos mil històries a la bora del foc. I per fi, en arribar a la casa de la meua germana Judit, he sentit intensament la seua abraçada. Tres anys sense saber de la seua salut són massa anys i massa enyorança. Tortosa ja no és segura per ells, així que caldrà convence’ls per a que vinguen amb natros cap a Roma. Llargues converses, i moltes discussions, els veig massa convençuts de la seua nova situació com a cristians nous…En alguns instants ens hem deixat portar per les cançons, el bon menjar i el bon vi, i ha estat com si res hagués canviat entre tots natros, però… Hem sentit algaravia a la plaça del Platger! Seran també conversos que fan cleca a dins de casa? Caldrà estar vigilants per no despertar sospites. Gentó i jo, no hauríem d’estar aquí, i ells dos tampoc!”

 

Pensaments de Blanca

Moltes gràcies Festa del Renaixement. Dos passis al complet per compartir una realitat que va canviar l’esdevenir del nostre poble. Moments d’intensa felicitat pel retrobament, que poc a poc es veuran entelats per les obligacions a les que es veuen sotmesos els conversos, la incomprensió de la Blanca i el Gentó, que vestiran d’alegria amb les cançons que els transporten a temps millors.

#teatredecarrer

#FestadelRenaixement

Metge Pere Sala, convers de Tortosa – Pensaments de Blanca

Un nom que creia li obriria la porta de la salvació, el canviaria per fora i també per dins, impregnant-lo de costums fins llavors alienes i imposades, a les que calia agafar-se fort per a demostrar ser un excel·lent cristià.

Encara així, Pere Sala es va mantenir fidel, de portes endins, a la seva realitat més personal. Seguiria  sent sempre jueu i fidel als seus orígens, malgrat la seua  condició de  nou cristià.

El seu ofici de clavari i receptor de moneda a Tortosa, li va permetre una vida lo suficient còmoda per a pagar-se una bona casa a prop de la Seu, i proveir d’estudis els seus fills. Al primogènit li va posar el seu nom.

Ningú de natros ens podíem imaginar que Metge Pere, cauria acusat de judaïtzar, en descobrir-li llibres de sempre, dels que mai se n’havia volgut desfer i creia protegits sota les rajoles i les tines de vi, a la part més amagada del  celler.

Mai vam saber qui va denunciar el seu secret. El llibre dels profetes,  tan a ell com als seus germans, els havia mantingut en la llum del coneixement del nostre poble, malgrat el permanent perill que  representava  tenir-lo en propietat.

Pensaments de Blanca

 

L’aixovar – Pensaments de Blanca

Com era tradició, un cop enllestit tot l’aixovar, el vam exposar a la cambra més lluminosa de la casa per a que tothom pugues apreciar les filigranes treballades en llençols, coixineres i camises. Na Judit havia preparat i netejat acuradament les cordes i havia posat una a una, les camises de dormir i les bànues d’hivern.

Damunt la taula, mocadors brodats amb el nom de la Judit i del Jacob. I dintre del cofre de núvia, amb la tapa ben oberta, els coixins que vestirien el llit. Les petites cortines de fil estaven delicadament esteses damunt de les cadires. Havíem distribuït la roba tenint present l’orientació de la llum que entrava per la finestra més gran de l’habitació, on hi havíem posat un bonic ram d’aquell espígol, que embriagava els sentits i ens anunciava la benvinguda primavera

Pensaments de Blanca

Recordant cants de noces – La Jueva de Tortosa

M’he vist desde l’altre costat de la porta, entonant cançons de noces al casament de Na Judit i Jacob.

Pronunciant versos plens de consells i de saviesa per a la núvia, al ritme del picar de mans i dels panderos.

 

“Si bostro marit vós amau

ne amb ell honestament usau

fills savis haureu, si a Déu plau…”

Recordant el Port de Tortosa – La Jueva de Tortosa

“Les aigües del Tíber em transportaven sovint al Port de Tortosa, on d’amagades observava aquells homes corpulents i cridaners barallar-se amb la pesada càrrega dels llaguts, exhausts del viatge amb llargues jornades de pluja i vent. Aquelles embarcacions lleugeres, es deixaven arrastrar com les fulles riu avall. Contra corrent, necessitaven tota la força i la voluntat dels sirgadors, qui havien d’estirar amb decisió l’embarcació des dels camins de Sirga. Els estrets senders havien estat solcats per a fer front als dies en els que el vent de garbinada es negava a bufar amb la força suficient per superar l’empenta de les aigües mirant al mar . El meu temps a la bora de l’Ebre s’aturava durant aquells instants perllongats per l’observació de la incansable activitat al Port de Tortosa”.

Pensaments de Blanca

Vaig tornar a Tortosa i vaig recordar llargues converses amb la mare – Fragment inspirat en l’espectacle “En veu de dona jueva”

Remenant en el bagul de la casa de Roma em vaig retrobar amb algunes peces de roba de la mare. Aquella coixinera em va retornat a les llargues tardes d’estiu al pati de casa, mentre bordàvem els llençols de l’aixovar. 

Amb el tacte de la tela m’he transportat al carrer de l’Esplanada, per a reviure instants preciosos viscuts al costat de la meua estimada mare. He recordat les caminades cap al forn aquells matins d’hivern en els que ens era tan agradable la caldoreta de les brases, les anades i vingudes a la carniceria, les lectures de la Torà a la sinagoga, els olors a farigola i a romaní, la deliciosa adafina cuinada per la mare per al dinar del Shabat…

M’he transportat en pensament i cor i he pogut tornar a casa!

.

En veu de dona jueva – Representació amb cants jueus medievals emmarcada dintre dels actes de la Jornada Europea del Patrimoni Jueu

Amb motiu de la Celebració de la Jornada Europea del Patrimoni Jueu, hem preparat un espectacle on Blanca recorda llargues converses mantingudes amb la seua estimada mare i les seues germanes. “En veu de dona jueva” vol ser la nostra contribució en donar a conèixer el paper de la dona jueva i la transmissió dels coneixements mitjançant la mare, en la societat catalano-jueva medieval.

.
La representació comença des d’un petit portal del Call Jueu, quan Blanca, dona jueva que va viure a la Tortosa de finals del segle XV, fa la seua aparició entre els visitants. A partir d’aquest moment comença un viatge en el temps que recrea l’antiga aljama de Tortosa. Caminant pels carrers del call fins arribar a la plaça Ben Saruq, on a Blanca li espera una bonica sorpresa, que voldrà compartir amb tots aquells que la vulguin acompanyar.

Lloc de trobada: Plaça de la Immaculada

Diumenge 2 de setembre a les 11.00 h

Visita oberta a tothom, emmarcada dintre dels actes organitzats per l’Ajuntament de Tortosa amb motiu de la Jornada Europea del Patrimoni Jueu

 

Recordant al Jacob Mantino de Tortosa – Pensaments de Blanca – Fragments

En Jacob Mantin era un xiquet molt espavilat i divertit. Xerrava pels descosits i a la tendra edat de cinc anys mostrava una gran agudesa en les seues reflexions relacionades amb la salud i els remeis curatius. Li venia de família i d’una disposició natural cap a la necessitat d’aprendre. Havia heretat del seu pare la passió per la medicina i el saber. El seu progenitor, en Samuel Mantin, metge i rabí, era  molt estimat a la comunitat. També la seua família van emprendre el llarg viatge cap a l’exili aquell estiu de 5252 de la creació. Viatjaríem tots en el mateix vaixell cap a terres italianes.

Varem seguir sabent de la seua família durant anys. En Jacob Mantino va fer sort a Itàlia. Va poder seguir eixamplant coneixements estudiant medicina a les grans escoles de Bolonya i Pàdova.

Poc a poc  hem anat perdent el contacte amb Jacob Mantino. Sabem que es mou sovint entre Bolonya, Verona, Venècia i Roma. I que la seva destresa i els seus amplis coneixements de medicina en són bén valorats per potentats i ambaixadors.

“Fragments”