Sentint el passat i el present dels Jardins de l’Antic Balneari del Porcar

El pasado domingo 31 de enero realizamos un agradable paseo por los jardines del Antiguo Balneario de Porcar acompañados de un grupo encantador. Durante el recorrido expresamos la historia del lugar y nos adentramos  en ella mediante cantos ligados a la época de esplendor del balneario, el teatro y su terraza de verano. Los cantos y las poesías ligadas a la naturaleza fueron también camino para sentir con más fuerza la belleza de este lugar tan especial de la ciudad de Tortosa.

L’Antic Balneari d’en Porcar i les seves aigües

Al segle XIX, Jaume Tió i Noé destinà la Font de l’heretat hort medieval de les clarisses a fornir els banys higiènics de Tió. La millora fortuïta de la salut d’alguns banyistes portaren Manuel Porcar i Tió, que aleshores n’era propietari, a encarregar l’anàlisi de l’aigua el 1882. Verificats els criteris mèdics i les propietats medicinals, el brollador fou preconitzat com una panacea. Les aigües bicarbonatades i ferruginoses, declarades d’utilitat pública mineromedicinal, obtingueren distincions i medalles d’or d’acadèmies i certàmens científics internacionals.

L’any 1890, en Porcar, acabalat financer tortosí, oliaire i alcalde de Barcelona, obrà el complex terapèutic, recreatiu i turístic. Es creà la infraestructura lúdica necessària i es dissenyaren uns jardins romàntics, adornats amb 26 escultures i jocs d’aigua. El teatre, principal equipament cultural de la ciutat, i el casino, d’estil historicista, foren punt de trobada de les famílies benestants i escenari de mítings, homenatges i esdeveniments, com ara l’estrena de l’obra “Terra Baixa”.

El progres mèdic i la il·legalització del joc, l’any 1923, motivaren el tancament de molts balnearis. Al solar del teatre, cremat aquell any, s’hi instal·là  una terrassa d’estiu activa fins l’any 1942.

Font de la información: Turisme Tortosa

Dissabte 3 d’octubre la jueva de Tortosa us parlarà de les tradicions viscudes a la seua casa de Tortosa, durant la celebració de Sucot

Visita guiada teatralitzada ‘La Jueva de Tortosa’

Visita guiada teatralitzada i cantada pel call jueu de Tortosa amb ‘La Jueva de Tortosa’, per conèixer i experimentar com era la vida quotidiana de la comunitat jueva del municipi i descobrir l’entramat de carrers i carrerons que conformen l’antic call jueu de la ciutat mentre ressonen melodies sefardites.

La Jueva de Tortosa evoca la seua infantesa mentre busca la casa natal, el forn de pa o qualsevol altre referent que li recorde el call tal com el va viure. Entretant repassa alguns dels fets més importants de la història mil·lenària dels jueus a Tortosa, com ara la fundació dels calls nou i vell, la conquesta de la ciutat per Ramon Berenguer IV (1148) o la Disputa de Tortosa (1413).

Un paisatge de castells, muntanyes i riu que es fusionen en un espectacle únic que des de finals d’abril fins a desembre  fins i tot podeu gaudir de la màgia del vespre al call de Tortosa.

*Durant la representació del dissabte 3 d’octubre, i coincidint amb la Festivitat jueva de Sucot, Blanca expressarà records viscuts a la seva casa de Tortosa i lligats a les tradicions d’aquesta bonica festa, i explicant els seus orígens i costums.

Preu: 10€
(inclou degustació de vi cosher)
[Joves de 13 a 18 anys: 5€ | Menors de 12 anys: gratuït]

Lloc de trobada:
Plaça de la Immaculada, a les 20h

Més informació i reserves:
Telèfon 698 080 050
lajuevadetortosa.es

Celebrant Sucot, la Festa dels Tabernacles – Pensaments de Blanca

 

Havíem deixat enrere els dies de silenci, en els que havíem callat els nostres llavis per escoltar la veueta de l’intern i fer neteja de totes aquelles petites culpes que havien anat pesant sobre el nostre esperit. Molts de nosaltres havíem demanat perdó i fet les paus, de vegades només amb un gest d’arrepentiment que convidava a l’altra persona a alliberar-nos del malestar d’errors comesos durant l’any anterior. Iom kipur quedava enrere.

Cinc dies desprès, el dia 15 de tixrí, celebraríem Sucot, la festa que convidava a l’alegria, fruit d’un esperit seré i en pau. Tots teníem present en aquell dia el sentit més profund de la festa. Apreníem el missatge de l’alliberament del poble d’Israel, d’Egipte. Un poble sense casa que es mantindria ferm gràcies a la força de l’intern.

Era el temps de la collita del gra i de la verema. Celebràvem la generositat de la terra vestint les taules de raïm i de magranes.

Sempre manteníem viu el missatge de l’alegria i la confiança com a camí per a benerar al Creador. En el pati de casa construíem  la nostra pròpia cabana, sempre  confortable i acollidora, per a la celebració de  Sucot. Decoràvem les teles que servien de paret amb branquetes d’olivera, i diverses flors que havíem assecat durant la primavera i l’estiu, que encara conservaven part del seu color i olor cobejades pel sol i la serena.

“Pensaments de Blanca”

 

Celebrant el Iom Kipur, el dia del perdó – Pensaments de Blanca – La jueva de Tortosa

El primer jorn del mes de tixré, vaig despertar amb el so del shofar, que pronunciava una llarga melodia, el tekià, anunciant les tres notes de lament, el shevarim, i nou sons staccatos, els teruà. Els cants dels shofar, el corn que insistentment ens anunciava el Rosh Hashanà o cap d’any, ens convidava al descans en assemblea solemne.

Durant la tarda, ens dirigiríem com sempre cap al riu, en silenci i les butxaques plenes de molletes de pa, amarades del pes del propi pecat que durant l’any i de vegades sense ser-ne quasi conscients, havíem comés.

Asseguts sobre les pedres del riu, i sota l’ombreta dels salzes recitaríem pregàries demanant a l’altíssim l’alliberament de culpes, llençant aquelles molletes de pa que simbolitzaven el propi pecat comés durant l’any.

El dia 10 del mes de tixré celebraríem el jorn d’expiació o Iom Kipur, amb dejuni complert observant el penediment dels pecats, i demanant perdó a tots aquells que havíem pogut ofendre amb el nostre gest.

Pensaments de Blanca

Celebrant el Rosh Hashanà. L’any nou a la casa del call de Tortosa

El calor de l’estiu i les llargues estones al carrer del call s’allunyaven amb l’arribada de la fresqueta matinera. L’any nou s’apropava. Celebraríem Rosh Hashanà, com sempre, en família i la taula ben vestida de peix al forn i pomes amb mel.

El matí abans escoltaríem el crit profund del shofar. El so produït per la banya de moltó ens convidava al prec i l’arrepentiment, al silenci. A meditar els actes propis de l’any i fer neteja i arrepentir-nos en cos i en esperit per a començar el nou dia lleugers del pes de la culpa, desitjaven ser escoltats pel Suprem durant el Yom Kippur, el dia del perdó.

Amb Rosh Hashaná sentiríem com tot s’obria a la llum d’un camí renovat. El dia en el que tot recomençava. La jornada que dibuixaria el pas del nou any.

“Pensaments de Blanca”

Recordant el dinar del dissabte a l’Edad Mitjana

La prohibició d’encendre el foc durant tot el Shabat (dissabte) sempre va determinar les receptes culinàries tradicionals del dia del descans. Així, les cases de calls com el de Tortosa, Falset o Tarragona, havien de fer un bon foc en divendres, per a d’aquesta manera, tenir suficients brases per a mantenir-lo viu i així permetre que el menjar del shabat s’anés coent molt poc a poc i arribés calent a l’hora de dinar. Sempre preparat i posat a coure abans de la sortida del primer estel de divendres nit, o lo que és el mateix, de l’inici del Shabat.

L’adafina era un dels plats que es solien cuinar en moltes cases. L’olla medieval nodrida de la saviesa  del temps i dels ingredients de la generosa terra de mar, muntanyes i riu, oferia cada setmana perfums i sabors vegetals, deliciosament mimats per variades herbes aromàtiques i diverses carns. Els cigrons, els ous, les carns de xai i de gallina, es coïen a foc lent, sempre deliciosament vestides de julivert i romaní, adornant les cases de delicats perfums festius.

Cada casa cuinava l’adafina al seu gust i segons els costums heretats de les iaies. Solien segellar l’olla amb una pasta feta de farina i aigua per tal mantenir al màxim les olors i sabors del plat i la seva essència i energia.

Acompanyàvem el plat principal amb plats freds com el cap d’àpit amb sal i llimona i ous aminats, tot seguit de deliciosos postres i bon vi.

“Pensaments de Blanca”