“Les aigües del Tíber em transportaven sovint al Port de Tortosa, on d’amagades observava aquells homes corpulents i cridaners barallar-se amb la pesada càrrega dels llaguts, exhausts del viatge amb llargues jornades de pluja i vent. Aquelles embarcacions lleugeres, es deixaven arrastrar com les fulles riu avall. Contra corrent, necessitaven tota la força i la voluntat dels sirgadors, qui havien d’estirar amb decisió l’embarcació des dels camins de Sirga. Els estrets senders havien estat solcats per a fer front als dies en els que el vent de garbinada es negava a bufar amb la força suficient per superar l’empenta de les aigües mirant al mar . El meu temps a la bora de l’Ebre s’aturava durant aquells instants perllongats per l’observació de la incansable activitat al Port de Tortosa”.
Pensaments de Blanca
Remenant en el bagul de la casa de Roma em vaig retrobar amb algunes peces de roba de la mare. Aquella coixinera em va retornat a les llargues tardes d’estiu al pati de casa, mentre bordàvem els llençols de l’aixovar.
Amb el tacte de la tela m’he transportat al carrer de l’Esplanada, per a reviure instants preciosos viscuts al costat de la meua estimada mare. He recordat les caminades cap al forn aquells matins d’hivern en els que ens era tan agradable la caldoreta de les brases, les anades i vingudes a la carniceria, les lectures de la Torà a la sinagoga, els olors a farigola i a romaní, la deliciosa adafina cuinada per la mare per al dinar del Shabat…
M’he transportat en pensament i cor i he pogut tornar a casa!
.
Amb motiu de la Celebració de la Jornada Europea del Patrimoni Jueu, hem preparat un espectacle on Blanca recorda llargues converses mantingudes amb la seua estimada mare i les seues germanes. “En veu de dona jueva” vol ser la nostra contribució en donar a conèixer el paper de la dona jueva i la transmissió dels coneixements mitjançant la mare, en la societat catalano-jueva medieval.
.
La representació comença des d’un petit portal del Call Jueu, quan Blanca, dona jueva que va viure a la Tortosa de finals del segle XV, fa la seua aparició entre els visitants. A partir d’aquest moment comença un viatge en el temps que recrea l’antiga aljama de Tortosa. Caminant pels carrers del call fins arribar a la plaça Ben Saruq, on a Blanca li espera una bonica sorpresa, que voldrà compartir amb tots aquells que la vulguin acompanyar.
Lloc de trobada: Plaça de la Immaculada
Diumenge 2 de setembre a les 11.00 h
Visita oberta a tothom, emmarcada dintre dels actes organitzats per l’Ajuntament de Tortosa amb motiu de la Jornada Europea del Patrimoni Jueu
En Jacob Mantin era un xiquet molt espavilat i divertit. Xerrava pels descosits i a la tendra edat de cinc anys mostrava una gran agudesa en les seues reflexions relacionades amb la salud i els remeis curatius. Li venia de família i d’una disposició natural cap a la necessitat d’aprendre. Havia heretat del seu pare la passió per la medicina i el saber. El seu progenitor, en Samuel Mantin, metge i rabí, era molt estimat a la comunitat. També la seua família van emprendre el llarg viatge cap a l’exili aquell estiu de 5252 de la creació. Viatjaríem tots en el mateix vaixell cap a terres italianes.
Varem seguir sabent de la seua família durant anys. En Jacob Mantino va fer sort a Itàlia. Va poder seguir eixamplant coneixements estudiant medicina a les grans escoles de Bolonya i Pàdova.
Poc a poc hem anat perdent el contacte amb Jacob Mantino. Sabem que es mou sovint entre Bolonya, Verona, Venècia i Roma. I que la seva destresa i els seus amplis coneixements de medicina en són bén valorats per potentats i ambaixadors.
“Fragments”
Que bé, Blanca, que has tornat
a l’estimada Tortosa
i avui tornes a recórrer
“Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua” Talmud bablí, Guittin67b
Tots recordàvem bé al gran metge tortosí Abraham Shem Tov ben Isaac. A fora de Tortosa el coneixien com Babi at-Tortosí. La mare, sempre que em refredava i em pujava la temperatura em parlava de les paraules del Talmud. Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua. M’insistia, quan ni l’aigua podia empassar-me pel mal de coll.
Tots els jueus i jueves tortosins coneixíem bé la seva història i les seves riques aportacions a la medicina i a les bones pràctiques als hospitals .
Havia estudiat medicina a Barcelona i a Montpeller, però guanyà fama com a doctor a Marsella. Coneixia bé la llengua àrab. Va realitzar una important tasca com a traductor d’obres mèdiques de l’àrab a l’hebreu. Com agraíem el seu treball, realitzat amb la finalitat d’estendre la ciència mèdica entre els jueus per a no haver de dependre dels metges cristians!
Ens imaginàvem al metge Shem Tov insistint a d’altres metges, allà a l’hospital de Marsella, de la gran importància que tenia que els estudiants aprenguessin al mateix hospital, amb el tracte amb els malalts, o explicant detallada i minuciosament la preparació d’alguns medicaments, o com havia de ser el comportament del metge quan visitava els pacients, especialment si aquests eren de condició pobra .
“Pensaments de Blanca”
Nota: Abraham Shem Tov ben Isaac de Tortosa (1196-1264). Va traduir de l’àrab a l’hebreu l’extensa obra mèdica d’Abú al-Qàssim az-Zahrawi, Kitab at-Tasrif, que va titular en hebreu Séfer ha-Shimush, o Llibre de la pràctica. Amb una llarga introducció exposa que l’home el conformen els quatre elements, i relaciona les malalties amb les quatre estacions de l’any, sempre tenint en compte les influències dels planetes de cada persona. Shem Tov aconsegueix introduir una nova terminologia per a les malalties, símptomes i medicaments en hebreu basada en termes i expressions que apareixen en el Talmud, i en fa un glossari que ha marcat durant segles la ciència mèdica en hebreu.
Font d’informació: Els jueus catalans – La història que mai no t’han explicat. Escriptor: Manuel Forcano
Més d’un cop m’havia quedat embadalida observant aquells taulons de fusta formant l’estreta passarel·la recolzada sobre les barques . Als dos extrems, assomaven els caps de pont, els murs on el pont es lligava, que esperaven la nit per a tancar portes i reposar de la intensa jornada de pas de caminants extranys i propers. No importava pas el seu orígen, dintre una ciutat sempre cruilla on la mescla de pobles dibuixava un tapís variat en colors i olors. Els teixits i els cromats de camises i capes es sumaven a la riquesa de gestos.
Admirava l’ofici dels mestres d’aixa, aquells fusters experimentats que s’encarregaven de construir barques i llaguts, i de la seva conservació. Tots ells sota la direcció del pontoner, home de confiança i màxim responsable en la conservació del pont.
Aquell any les plujes abundants havien augmentat intensament el cabal del riu, i malgrats els esforços dels mestres d’aixa, les aigües arrancarien part del mur de pedra del cap de pont del marge dret, i una de les barques que sostenia la passarel·la.
Una situació que obligava al pas del riu amb barca .
Havia arribat el dia de la nissuin, el casament! El gran moment amb el que empreníem un camí que aniríem dibuixant dia a dia. Una matinada de sol on la llum ens regalava els millors colors al pati de la casa de Tortosa. La mare, les cosines, les germanes i les veïnes, havien treballat de valent per a deixar-ho tot llest per a la celebració. Allà al pati, acuradament decorat amb les millors flors que ens regalava la primavera, menjaríem plats exquisits, beuríem i ballaríem al so dels cants i de la música.
La jornada la recordo plena d’un seguit d’accions que ens conduirien sense quasi ser-ne conscients, al camí desconegut i desitjat per al que la mare m’havia estat preparant durant molts anys.
Ens vam casar a la Sinagoga del carrer d’en Fortó, la única que es va permetre mantenir oberta en els difícils temps que haviem hagut de viure. Aquell dia no hi havia espai per a tristeses incòmodes.
Gentó m’esperava impacient sota el pali sostingut pels quatre homes solters i molt joves. Jo entrava acompanyada de mare i sogra. Tot seguit, Jacob el Rabí es disposà a pronunciar les set benediccions del matrimoni, sobre la copa de vi. Hi seguiria el lliurament de l’anell com a símbol de la nostra unió. Desprès, la lectura de la Ketubà, el document de compromís. Arribaria finalment el moment més esperat, el beure d’aquella mateixa copa seguit del seu trencament de part d’en Gentó, manifestant que ni tant sols en els moments més feliços de la vida podiem oblidar la seva fragilitat, ni els fets inesperats com fou la destrucció del Temple de Jerusalem, sempre present en la nostra memòria.
“Pensaments de Blanca”
La Jueva de Tortosa
Visites guiades teatralitzades amb cants sefardites: Call de Tortosa, primer i tercer dissabte de mes; Call de Falset, segon dissabte de mes
