Els bons esmorzars dies abans de Pesah – Records de Blanca – La Jueva de Tortosa

Als matins, la iaia ens despertava molt aviat, amb la sortida del sol. Encara recordo l’aroma del pa encara calent. Durant la setmana abans de Pesah esmorzàvem aquella deliciosa búrnia de figues. “Menjar de reis per a estar ben forts!” Deia la iaia. Quanta raó tenia!

Estic convençuda que res tenia que envejar a les búrnies que elaboraven a les cuines de castells i de palaus. Tres setmanes abans, el flaire a roses ens havia anunciat l’arribada de la primavera al plat. Els quatre germans, la mare i la iaia, preparàvem dies abans les figues seques, aixafant-les bé amb la ma de morter. Esfullàvem les roses i les dipositàvem a l’albúrnia, aquell recipient de terrissa que per molt que es netegés, sempre guardava el seu especial aroma a figues i roses confitades.

Tot seguit, hi dipositàvem les figues trinxades, un sostre de fulles de roses, unes bones cullerades de mel i tot coronat amb un bon sostre de figues trinxades, de nou. El més difícil per a la Judith, la més llépola de casa, era contindre’s de posar el dit al rajolí de mel, que la iaia escampava acuradament, després del sostre de roses i el de figues. Bén tapat, ens calia esperar 15 dies bons per a menjar-lo als esmorzars dels dies abans de Pesah. Menjar de reis a la casa de Tortosa!

L’alenada del temps – Records de Blanca

Amb els ulls ben oberts m’endinso en el meravellós misteri del temps capriciós, envoltada per l’alenada del teu corrent, riu estimat en el que observo els dies que vindran i tants records que s’estenen en el meu pensament com aquell llençol blanquíssim al terrat de casa.

Recordant Hanukkah – Pensaments de Blanca

“En aquella senzilla caixeta de fusta, guardava els llençols, les camises de dormir, les coixineres, els mocadors de fer fardells, el joc de perles que la mare m’havia regalat per al casament.  I al fons de la caixa, embolicada amb el mocador brodat amb el nom de Judit, restava, el fragment de hanukkiah, amb el que somniava poder tornar a Tortosa algun dia, i recuperar aquell trosset de mi mateixa que es va quedar a la casa del call.

Des de la finestra de la cambra de dormir he mirat tants cops al cel i he pregat per poder reviure instants de celebració de la Festa de les Llums, Hanukkah, lligats a la meua infantesa, a la meua joventut, a la meua gent!

Ahir vaig cantar amb totes les meues forces, sostenint entre les meues mans aquell fragment de llàntia que tant desitjava que tornés a la vida, sencera, com sempre havia estat, al call de Tortosa.

Un tremolor extranyíssim, els ulls, tancats. En obrir-los vaig comprendre que el meu desig de tornar a casa, s’estava fent realitat. Seguia cantant portada per l’instintiu bategar del pas sobre un terra blanquinós. Al fons de la sala, un senyor ataviat amb estranyes robes, acaronava un instrument semblant al llaüt, d’on hi sorgia una preciosa melodia. La gent se’l mirava expectant. La taula nua em convidava a dipositar la hanukkiah ferida. I de sobte, aquell missatger atrafegat! La hanukkiah tornava a estar sencera!

Alguna cosa em deia que aquella nit seria una nit màgica”.

PENSAMENTS DE BLANCA

Celebrant Purim – “Pensaments de Blanca”- La Jueva de Tortosa

Dia 14 del mes d’adar de l’any 1477. Els dies per fi despertaven amb perfums primaverals. Es sentía l’alegria als carrers del Call de Tortosa. Les poques famílies jueves que hi viviem celebrariem un any més la festa de Purim.

La mare ens recordava any rera any l’orígen d’aquesta tradició que novament vestirien la casa. Al pati de casa, perfumat de jesamí i de farigola…

– “recordeu qui fou Ester?” preguntà la mare

-“una dona valenta, orfe de pare i mare…mmm” respongué l’Isaac, una mica dubtós. Seguidament la mare ens relataría amb detall la historia d’Ester i el sentit de la festa de Purim

-“..Ester vivía amb el seu cosí Mardoqueu. Ella esdevindria esposa del gran rei Assuer de Pèrsia, qui, havent repudiat a la seva esposa va convocar un concurs per casar-se amb la dona més bonica i es casà amb Ester, qui amagà la seva condició de jueva.  Al cap de poc temps, el gobernador de Pèrsia, Haman, va ordenar que tots es postressin davant d’ell, i Mardoqueu es negà a fer-ho. Haman reaccionà amb gran enuig ordenant que exterminessin a tots els jueus. Tirà uns daus i fixà la data en el 14 d’adar. Davant d’aquesta terrible amenaça, Mardoqueu pregà a Ester que intercedis a favor del seu poble. Ester demanà que tot el poble dejuni durant tres dies abans de parlar amb Assuer. Passats els tres dies parlà amb el rei del complot d’Haman, dient-li que tambè ella éra jueva. El rei va fer penjar a Haman, i així els jueus van salvar la seva vida.”

Judit, Bonafilla, Isaac i jo ens miravem la mare bocabadats, mentre l’ajudavem amb la neteja dels plats que guarnirien la taula Purim

El dejuni del 13 d’adar era l’inici de la festa de l’alegria. La mare, malgrat la tradició, i degut a la nostra curta edad, ens permetia menjar una mica de pa amb oli al despertar, i unes ametlles torrades i llet per a dinar.

Al vespre, i amb l’arribada de la nit, la lectura del llibre d’Ester, en pergamí acuradament decorat, donava per començada la celebració de Purim

Sentint el passat i el present dels Jardins de l’Antic Balneari del Porcar

El pasado domingo 31 de enero realizamos un agradable paseo por los jardines del Antiguo Balneario de Porcar acompañados de un grupo encantador. Durante el recorrido expresamos la historia del lugar y nos adentramos  en ella mediante cantos ligados a la época de esplendor del balneario, el teatro y su terraza de verano. Los cantos y las poesías ligadas a la naturaleza fueron también camino para sentir con más fuerza la belleza de este lugar tan especial de la ciudad de Tortosa.

l’Olivera Milenària

Llegir més