Recordant la Caixrut – Pensaments de Blanca

L’aire provinent de les muntanyes del Coll de l’Alba, ens convidava al passeig per camins on creixia la farigola més florida i el romer més generós en propietats i aroma. Judit m’agafava fort la mà en creuar el portal. Sempre temorosa d’expressions amenaçadores i gestos hipòcrites on la fam de domini articulava rostres freds i posats orgullosos. Cobrir-nos amb l’aldifara esdevenia una obligació per a sortir a territori cristià. Judit i jo sovint jugàvem a imaginar-la com a capa d’invisibilitat que ens protegia d’un món feréstec.

La tendra edat de la meva germana em convidava a recordar-li detalls dels nostres costums i tradicions. Sempre amb el perquè als llavis, Judit es qüestionava qualsevol resposta que no anava lligada a la raó. Havia après amb la pràctica del dia a dia, els hàbits relacionats aamb les festivitats i el menjar. Encara així, calia verbalitzar la norma de la Caixrut per tal d’ampliar la seva comprensió mitjançant els encadenats perquès.

Caminant pel camí de Banyeres, entre muralla i ombra d’oliveres, ens engrescàvem anomenant aliments caixer. Entre ells recordàvem els diferents grups i  esmentàvem, tal com ho feia  sovint la mare, els versicles del Llibre de Levític on s’especificava aquests grups d’aliments aptes i apropiats. “És aliment caixer tota carn que provingui de mamífers ruminants amb l’ungla partida, peixos que tinguin aletes i escames i totes les aus excepte les rapinyaires i les nocturnes“.

Seguíem el joc anomenant menjats prohibits o taref i per tant no caixer. La llista exposada solia començar amb la carn de porc, seguida dels rèptils, el marisc, els mol·luscs, els insectes, els rèptils, els amfibis, els equins, els conills …

I amb cada aliment taref una ganyota que mostrava la nostra aversió a pensar en aquells animals com a aliment a taula. Si més no, resultava divertit imaginar-ho, com quelcom allunyat de la nostra realitat.

La conversa s’endinsava en terrenys més planers en parlar de la manera com veiem sovint la mare netejant la carn de sang, salant-la i deixant-la reposar durant hores. O de com la mare separava el greix dels corder, o de qualsevol animal abans de cuinar-lo. O del temps que calia respectar entre la ingesta de carn i de llet.

En poca estona el cel es va cobrir de gris, el vent i la pluja van tenyir el paisatge amb un aire renovat. La mare esperava les herbes per cuinar. De tornada al call seguiríem jugant amb la capa protectora per  a fer-nos visibles de nou en travessar el portal dels Ferrers.

Pensaments de Blanca

 

 

 

Pensaments de Blanca: Els bons consells – La Jueva de Tortosa: Representacions amb cants jueus medievals

“Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua” Talmud bablí, Guittin67b

Tots recordàvem bé al gran metge tortosí Abraham Shem Tov ben Isaac. A fora de Tortosa el coneixien com Babi at-Tortosí. La mare, sempre que em refredava i em pujava la temperatura em parlava de les paraules del Talmud. Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua.  M’insistia, quan ni l’aigua podia empassar-me pel mal de coll.

Tots els jueus i jueves tortosins  coneixíem bé la seva història i les seves riques  aportacions a la medicina i a les bones pràctiques als hospitals .

Havia estudiat medicina a Barcelona i a Montpeller, però guanyà fama com a doctor a Marsella. Coneixia bé la llengua àrab. Va realitzar una important tasca com a traductor d’obres mèdiques de l’àrab a l’hebreu. Com agraíem el seu treball, realitzat amb la finalitat d’estendre la ciència mèdica entre els jueus per a no haver de dependre dels metges cristians!

Ens imaginàvem al metge Shem Tov insistint a d’altres metges, allà a l’hospital de Marsella, de la gran importància que tenia que els estudiants aprenguessin al mateix hospital, amb el tracte amb els malalts, o explicant detallada i minuciosament la preparació d’alguns medicaments, o com havia de ser el comportament del metge quan visitava els pacients, especialment si aquests eren de condició pobra .

“Pensaments de Blanca”

Nota: Abraham Shem Tov ben Isaac de Tortosa (1196-1264). Va traduir de l’àrab a l’hebreu l’extensa obra mèdica d’Abú al-Qàssim az-Zahrawi, Kitab at-Tasrif, que va titular en hebreu Séfer ha-Shimush, o Llibre de la pràctica. Amb una llarga introducció exposa que l’home el conformen els quatre elements, i relaciona les malalties amb les quatre estacions de l’any, sempre tenint en compte les influències dels planetes de cada persona. Shem Tov aconsegueix introduir una nova terminologia per a les malalties, símptomes i medicaments en hebreu basada en termes i expressions que apareixen en el Talmud, i en fa un glossari que ha marcat durant segles la ciència mèdica en hebreu.

Font d’informació: Els jueus catalans – La història que mai no t’han explicat. Escriptor: Manuel Forcano

Recordant el pont de barques – Pensaments de Blanca – La Jueva de Tortosa – Visites guiades teatralitzades amb cants sefardites

Recordo bé aquella temible crescuda de riu de l’any 1488. Aquell dia el corrent havia obligat els pontoners a reforçar el pont amb gruixudes cordes per evitar el pitjor. Tots sabíem que era una decisió arriscada, però també teníem present que Tortosa no era res sense  aquell pont que permetia el tràfic de tants i tants mercaders

Més d’un cop m’havia quedat embadalida observant aquells taulons de fusta formant l’estreta passarel·la recolzada sobre les barques . Als dos extrems, assomaven els caps de pont, els murs on el pont es lligava, que esperaven la nit per a tancar portes i reposar de la intensa jornada de pas de caminants extranys i propers. No importava pas el seu orígen, dintre una ciutat sempre cruilla on la mescla de pobles dibuixava un tapís variat en colors i olors. Els teixits i els cromats de camises i capes es sumaven a la riquesa de gestos.

Admirava l’ofici dels mestres d’aixa, aquells fusters experimentats que s’encarregaven de construir barques i llaguts, i de la seva conservació. Tots ells sota la direcció del pontoner, home de confiança i màxim responsable en la conservació del pont.

Aquell any les plujes abundants havien augmentat intensament el cabal del riu, i malgrats els esforços dels  mestres d’aixa, les aigües arrancarien part del mur de pedra del cap de pont del marge dret, i una de les barques que sostenia la passarel·la.

Una situació que obligava al pas del riu amb barca .

“Pensaments de Blanca”

Records del casament. Nissuin – La Jueva de Tortosa – Guiatges, representacions i cants sefardites

Havia arribat el dia de la nissuin, el casament! El gran moment amb el que empreníem un camí que aniríem dibuixant dia a dia. Una matinada de sol on la llum ens regalava els millors colors al pati de la casa de Tortosa. La mare, les cosines,  les germanes i les veïnes, havien treballat de valent per a deixar-ho tot llest per a la celebració. Allà al pati, acuradament decorat amb les millors flors que ens regalava la primavera, menjaríem plats exquisits, beuríem i ballaríem al so dels cants i de la música.

La jornada la recordo plena d’un seguit d’accions que ens conduirien sense quasi ser-ne   conscients, al camí desconegut i desitjat per al que la mare m’havia estat preparant durant molts anys.

Ens vam casar a la Sinagoga del carrer d’en Fortó, la única que es va permetre mantenir oberta en els difícils temps que haviem hagut de viure. Aquell dia no hi havia espai per a tristeses incòmodes.

Gentó m’esperava impacient sota el pali sostingut pels quatre homes solters i molt joves. Jo entrava acompanyada de mare i sogra. Tot seguit,  Jacob el Rabí es disposà a pronunciar les set benediccions del matrimoni, sobre la copa de vi. Hi seguiria el  lliurament de  l’anell com a símbol de la nostra unió. Desprès, la lectura de la Ketubà, el document de compromís.  Arribaria finalment el moment més  esperat, el beure d’aquella mateixa copa seguit del seu trencament de part d’en Gentó, manifestant que ni tant sols en els moments més feliços de la vida podiem oblidar la seva fragilitat, ni els fets inesperats com fou la destrucció del Temple de Jerusalem, sempre present en la nostra memòria.

“Pensaments de Blanca”

 

La Jueva de Tortosa

Visites guiades teatralitzades amb cants sefardites: Call de Tortosa, primer i tercer dissabte de mes; Call de Falset, segon dissabte de mes

Records del casament – Les esposalles (2) – La Jueva de Tortosa: Visites guiades teatralitzades

Els núvols d’aquella tarda m’encoratjaven a refugiar-me en una serenor desconeguda per a mi fins al moment. La meua tendra edat es fonia per  un instant amb el pes del compromís amb el que començava un nou procés en el camí. Tant Gentó com jo sabíem que la nostra unió havia estat designada pel Suprem des de molt abans del nostre naixement. El destí uniria per fi el nostre pas que aviat es refugiaria en el caliu de la seva i la meva llar.

Jo tenia només 13 anys i en Gentó 17. De vegades em prenia la llicència de demanar més temps als pares. Els meus cabells enrinxolats i el meu posat juganer delataven el propi desig de perllongar el temps de nena. Els pares, sabedors d’aquest sentiment, m’havien hagut de repetir més d’un cop que era important casar-nos a l’edat adequada, i de com d’humiliant, ibid, li dèia el pare, podia resultar per a tota la família, donar el pas massa tard.

El notari va treure un gran mocador de color blau, i mentre sostenia un dels seus extrems, va oferir un altre extrem a Gentó. Així units, el notari va pronunciar les paraules del contracte amb el qual acceptàvem el compromís del casament: “Amb bon auguri i l’ajuda del Suprem, Gentò, fill de Shimó, des d’aquest moment està aparaulat i es casarà amb la dolça Blanca, filla de Joseph Ravaia”.  Desprès exposaria les condicions del contracte. La meva presència en la cerimònia del compromís es sostenia mitjançant un fil invisible que m’enllaçava amb la imponent mirada del pare, qui tot seguit prengué un altre extrem del mocador blau, acceptant el compromís en representació meva, d’acomplir amb el jurament i la promesa del casament. Tot seguit el notari redactaria el document de compromís i en lliuraria una còpia a la família del Gentó i una altra a la nostra.

“Pensaments de Blanca”

 

Records del casament – Les esposalles (1) – La Jueva de Tortosa: Visites guiades teatralitzades

Situar aquell record en el temps em resultava complex. Només em venia el moment, el sempre i el tot. Tots ens sabíem amb el deure de casar-nos per tal d’acomplir el primer manament de la Torà. Els meus pares coneixien bé els pares del Gentó, amb els quals compartien una manera semblant de guanyar-se el pa de cada dia. El meu pare es dedicava a treballar l’argent, mentre que el pare del Gentò es dedicava a tallar petits estris de cuina amb jaspi, els més valorats, els morters .

Els pares no van necessitar de l’ajuda de cap intermediari o alcavot per a buscar-me espòs. Les nostres famílies modestes es coneixien de tota la vida, i aquella amistat va permetre l’entesa per a contraure el compromís del casament.

La primera cerimònia de l’aliança de noces la vam celebrar un any abans del casament, amb la cerimònia del compromís, les esposalles. M’agradava dir-li pel seu nom hebreu, erussin. Aquell dia, el pare del Gentó va prometre que “faria fer esposalles e donar lo anem apellat en abraych quiddocin e fer fer noces en un any”.

Les esposalles havien estat pactades pels nostres pares uns anys abans, quan tan Gentó com jo érem petits. Quin gran i important moment quan Gentó em posà l’anell com a senyal que em prenia com a esposa, mentre pronunciava les paraules de compromís: “Amb aquest anell m’ets consagrada, conforme a la Llei de Moisés i d’Israel.

Hi seguiria el lliurament del contracte matrimonial, la quetubà, on s’acordava el dot que rebia del pare, la nedunya, i tot el que Gentó havia d’aportar en diners, el mohar, i en béns immobles, matanà lehud.

Desprès hi seguirien els capítols matrimonials, tenaim, per tal de deixar clar com es resoldrien les qüestions econòmiques si Gentó o jo moriem i no hi havia descendència. I desprès de referir la formalitat de l’adquisició de l’acta, realitzariem el document de Xetar aharayut, amb el que Gentó es comprometia a tornar la dot a la nostra família en cas que jo morís sense descendència.

En la cerimònia de les esposalles varem escollir a Josuè i Jacob com a testimonis .  Així quedava segellada la nostra unió. Guardaríem els documents en caixa tancada amb clau, com el tresor més preuat.

Davant quedava tot un any de preparatius per al casament.

Pensaments de Blanca

PROPERES REPRESENTACIONS:

Dissabte 17 de setembre a les 10.30 h – Call Jueu de Tarragona

Dissabte 17 de setembre i 1 d’octubre a les 20.00 h – Call Jueu de Tortosa

Dissabte 8 d’ctubre a les 19.00 h – Call Jueu de Falset

Telèfon d’informació i reserves: 698080050

 

Recordant moments del casament. La cerimònia de la “tevilà”. La Jueva de Tortosa – Representacions amb cants sefardites

La tarda abans del casament vam celebrar la cerimònia de la “tevilà”, el bany ritual de purificació. Recordo bé l’emoció continguda baixant aquelles escales de jaspi rugós per submergir-me totalment en les aigües purificadores de la miqvé, on Rebeca hi havia desfet un terròs de sucre com a símbol de fertilitat. També una espelma a cada costat del bany per tal de promoure força i claror al camí que en Gentó i jo estàvem a punt d’emprendre junts.

Em vaig submergí tres cops. Rebeca em donava la ma i m’ajudava en la immersió vigilant que ni un sol cabell quedes a fora de l’aigua, mentre les dones seguien entonant cants de purificació.
La Judit havia portat el pastís farcit de confitura de figues, la rosca del casament de la que gaudiríem totes les dones que allí ens vam aplegar per a la celebració.
En sortir de l’aigua, em vestirien amb camisa i robes blanques, mare i sogra, desitjant-me alegria i camí clar.

“Pensaments de Blanca”

Representació amb cants sefardís al call jueu de Tortosa, el primer i tercer dissabte de mes, i al call jueu de Falset, el segon dissabte de mes.

Representació especial: Cants i records de noces amb La Jueva de Tortosa. Diumenge 4 de setembre, a les 10.30h

Telèfon d’informació i reserves : 698080050

Records del casament. L’aixovar -La jueva de Tortosa: Representacions amb cants sefardites-

Per un instant vaig tancar els ulls i em vaig observar al costat de la mare aprenent a brodar aquell llençol que em semblava de tamany gegantí.

Jo era encara una nena. Tenia només set anys, quan la mare i la tia em van mostrar les robes que calia cosir i brodar per al casament.

L’aixovar estaria format de tot el vestit del llit, matelas, llençols, coixineres i cobertors de llana. Tot brodat amb delicada paciència i el saber fer de la mare. Brodat de “dantelles”, desfilats i “vainiques”.

Els pares, les ties i les veïnes, mesos abans del casament, havien rentat la llana amb aigua ben calenta, una i una altra vegada, passant-la d’un tint a un altre fins que la llana estava totalment blanca, desprès l’haurien penjat al sol.  Sota la llana, llençols per a evitar que s’embrutés al caure.

Un cop seca, amb l’ajuda d’un pal i un fil gros anomenat gaetan,  l’escardarien i finalment omplirien els coixins que vestirien el nostre llit.

Les dones em parlaven amb els seus cants, dels coixins ben fets, i jo em sentia agraïda als pares per haver disposat de suficient llana i de bon fil per a decorar-los amb els nostres noms.

Fet està ja el llit, com de núvia honrada, amb cinc almadraques, i cobertó de llana…

“Pensaments de Blanca”

* Em podeu venir a visitar el primer i tercer dissabte de cada mes al call de Tortosa, i el segon dissabte de mes al call de Falset. Cal que reserveu al telèfon 698080050

*  Diumenge 4 de setembre a les 10.30h us espero al Call Jueu de Tortosa per expressar records lligats al meu casament -esdeveniment programat amb motiu de la Jornada Europea de la Cultura Jueva-. Lloc de trobada: Pl. Immaculada

Recordant moments del casament – La Jueva de Tortosa – Representacions i cants sefardites

Les dones al carrer, seguien despertant el veïnat amb els seus cants carregats d’alegria i de consells per a la núvia.

En arribar a casa entonarien aquella cançó que tant li agradava al meu estimat. Gentó admirava el color torrat de la meva pell i somreia pronunciant el meu nom, que tant contrastava amb el meu semblant vestit pel sol. Coneixia bé les meues passejades, de vegades d’amagat, entre camps de vinyes, garrofers i oliveres, i bora el riu, per tal de gaudir del frec dels matolls acaronant l’aigua, i  de tants i tants llaguts que diariament cobejaven la ciutat amb les seves estades matutines.

Portava escrit a la pell la meua estima a la llibertat i a la terra que m,havia vist néixer.  Em sabia fidel a uns principis nodrits pels pares i la paciència del temps.

Aquella cançó definia part de la meua persona, que aquell dia es despertava radiant i plena de força per emprendre un nou camí escrit des de feia temps en els nostres rostres amorosits per tímides mirades.

“Pensaments de Blanca”

 

* Em podeu venir a visitar el primer i tercer dissabte de cada mes al call de Tortosa, i el segon dissabte de mes al call de Falset. Cal que reserveu al telèfon 698080050

* Estem treballant en una representació molt especial per al primer diumenge de setembre, durant les Festes de la Cinta, a Tortosa. Us mantindrem informats