Records del casament – Les esposalles (1) – La Jueva de Tortosa: Visites guiades teatralitzades

Situar aquell record en el temps em resultava complex. Només em venia el moment, el sempre i el tot. Tots ens sabíem amb el deure de casar-nos per tal d’acomplir el primer manament de la Torà. Els meus pares coneixien bé els pares del Gentó, amb els quals compartien una manera semblant de guanyar-se el pa de cada dia. El meu pare es dedicava a treballar l’argent, mentre que el pare del Gentò es dedicava a tallar petits estris de cuina amb jaspi, els més valorats, els morters .

Els pares no van necessitar de l’ajuda de cap intermediari o alcavot per a buscar-me espòs. Les nostres famílies modestes es coneixien de tota la vida, i aquella amistat va permetre l’entesa per a contraure el compromís del casament.

La primera cerimònia de l’aliança de noces la vam celebrar un any abans del casament, amb la cerimònia del compromís, les esposalles. M’agradava dir-li pel seu nom hebreu, erussin. Aquell dia, el pare del Gentó va prometre que “faria fer esposalles e donar lo anem apellat en abraych quiddocin e fer fer noces en un any”.

Les esposalles havien estat pactades pels nostres pares uns anys abans, quan tan Gentó com jo érem petits. Quin gran i important moment quan Gentó em posà l’anell com a senyal que em prenia com a esposa, mentre pronunciava les paraules de compromís: “Amb aquest anell m’ets consagrada, conforme a la Llei de Moisés i d’Israel.

Hi seguiria el lliurament del contracte matrimonial, la quetubà, on s’acordava el dot que rebia del pare, la nedunya, i tot el que Gentó havia d’aportar en diners, el mohar, i en béns immobles, matanà lehud.

Desprès hi seguirien els capítols matrimonials, tenaim, per tal de deixar clar com es resoldrien les qüestions econòmiques si Gentó o jo moriem i no hi havia descendència. I desprès de referir la formalitat de l’adquisició de l’acta, realitzariem el document de Xetar aharayut, amb el que Gentó es comprometia a tornar la dot a la nostra família en cas que jo morís sense descendència.

En la cerimònia de les esposalles varem escollir a Josuè i Jacob com a testimonis .  Així quedava segellada la nostra unió. Guardaríem els documents en caixa tancada amb clau, com el tresor més preuat.

Davant quedava tot un any de preparatius per al casament.

Pensaments de Blanca

PROPERES REPRESENTACIONS:

Dissabte 17 de setembre a les 10.30 h – Call Jueu de Tarragona

Dissabte 17 de setembre i 1 d’octubre a les 20.00 h – Call Jueu de Tortosa

Dissabte 8 d’ctubre a les 19.00 h – Call Jueu de Falset

Telèfon d’informació i reserves: 698080050

 

Recordant moments del casament. La cerimònia de la “tevilà”. La Jueva de Tortosa – Representacions amb cants sefardites

La tarda abans del casament vam celebrar la cerimònia de la “tevilà”, el bany ritual de purificació. Recordo bé l’emoció continguda baixant aquelles escales de jaspi rugós per submergir-me totalment en les aigües purificadores de la miqvé, on Rebeca hi havia desfet un terròs de sucre com a símbol de fertilitat. També una espelma a cada costat del bany per tal de promoure força i claror al camí que en Gentó i jo estàvem a punt d’emprendre junts.

Em vaig submergí tres cops. Rebeca em donava la ma i m’ajudava en la immersió vigilant que ni un sol cabell quedes a fora de l’aigua, mentre les dones seguien entonant cants de purificació.
La Judit havia portat el pastís farcit de confitura de figues, la rosca del casament de la que gaudiríem totes les dones que allí ens vam aplegar per a la celebració.
En sortir de l’aigua, em vestirien amb camisa i robes blanques, mare i sogra, desitjant-me alegria i camí clar.

“Pensaments de Blanca”

Representació amb cants sefardís al call jueu de Tortosa, el primer i tercer dissabte de mes, i al call jueu de Falset, el segon dissabte de mes.

Representació especial: Cants i records de noces amb La Jueva de Tortosa. Diumenge 4 de setembre, a les 10.30h

Telèfon d’informació i reserves : 698080050

Records del casament. L’aixovar -La jueva de Tortosa: Representacions amb cants sefardites-

Per un instant vaig tancar els ulls i em vaig observar al costat de la mare aprenent a brodar aquell llençol que em semblava de tamany gegantí.

Jo era encara una nena. Tenia només set anys, quan la mare i la tia em van mostrar les robes que calia cosir i brodar per al casament.

L’aixovar estaria format de tot el vestit del llit, matelas, llençols, coixineres i cobertors de llana. Tot brodat amb delicada paciència i el saber fer de la mare. Brodat de “dantelles”, desfilats i “vainiques”.

Els pares, les ties i les veïnes, mesos abans del casament, havien rentat la llana amb aigua ben calenta, una i una altra vegada, passant-la d’un tint a un altre fins que la llana estava totalment blanca, desprès l’haurien penjat al sol.  Sota la llana, llençols per a evitar que s’embrutés al caure.

Un cop seca, amb l’ajuda d’un pal i un fil gros anomenat gaetan,  l’escardarien i finalment omplirien els coixins que vestirien el nostre llit.

Les dones em parlaven amb els seus cants, dels coixins ben fets, i jo em sentia agraïda als pares per haver disposat de suficient llana i de bon fil per a decorar-los amb els nostres noms.

Fet està ja el llit, com de núvia honrada, amb cinc almadraques, i cobertó de llana…

“Pensaments de Blanca”

* Em podeu venir a visitar el primer i tercer dissabte de cada mes al call de Tortosa, i el segon dissabte de mes al call de Falset. Cal que reserveu al telèfon 698080050

*  Diumenge 4 de setembre a les 10.30h us espero al Call Jueu de Tortosa per expressar records lligats al meu casament -esdeveniment programat amb motiu de la Jornada Europea de la Cultura Jueva-. Lloc de trobada: Pl. Immaculada

Recordant moments del casament – La Jueva de Tortosa – Representacions i cants sefardites

Les dones al carrer, seguien despertant el veïnat amb els seus cants carregats d’alegria i de consells per a la núvia.

En arribar a casa entonarien aquella cançó que tant li agradava al meu estimat. Gentó admirava el color torrat de la meva pell i somreia pronunciant el meu nom, que tant contrastava amb el meu semblant vestit pel sol. Coneixia bé les meues passejades, de vegades d’amagat, entre camps de vinyes, garrofers i oliveres, i bora el riu, per tal de gaudir del frec dels matolls acaronant l’aigua, i  de tants i tants llaguts que diariament cobejaven la ciutat amb les seves estades matutines.

Portava escrit a la pell la meua estima a la llibertat i a la terra que m,havia vist néixer.  Em sabia fidel a uns principis nodrits pels pares i la paciència del temps.

Aquella cançó definia part de la meua persona, que aquell dia es despertava radiant i plena de força per emprendre un nou camí escrit des de feia temps en els nostres rostres amorosits per tímides mirades.

“Pensaments de Blanca”

 

* Em podeu venir a visitar el primer i tercer dissabte de cada mes al call de Tortosa, i el segon dissabte de mes al call de Falset. Cal que reserveu al telèfon 698080050

* Estem treballant en una representació molt especial per al primer diumenge de setembre, durant les Festes de la Cinta, a Tortosa. Us mantindrem informats

Recordant el dia del casament – La Jueva de Tortosa – Visites guiades teatralitzades als Calls Jueus de Tortosa, Tarragona i Falset

Llegir més

CALENDARI DE VISITES GUIADES I REPRESENTACIONS AMB CANTS – MAIG

“Mem” – El primer disc de La Jueva de Tortosa

La Jueva de Tortosa neix com a personatge que mitjançant els cants i la paraula, apropa la realitat del poble jueu de l’època medieval al públic actual.  Els cants sefardites esdevenen nexe d’unió entre passat i present.
Al cap de dos anys de representacions i cants en solitari en diferents calls de Catalunya, la Jueva de Tortosa amplia el seu format, gràcies a l’aportació musical del guitarrista Carlos Lupprian, que amb la seva capacitat d’improvisació, unida a la força interpretativa de la Jueva de Tortosa, dona com a resultat unes versions de cants tradicionals properes i plenes d’emotivitat. Melodies sempre mimades pel riquíssim teixit rítmic elaborat per Salman Yunnus a les tables y Santiago Krahn al bendir.
El disc “Mem”, és el resultat d’aquest recorregut, on els cants sefardites evoquen moments de la vida quotidiana expressada per Blanca, caminant pels carrers dels calls de Tortosa, Tarragona, Falset, i d’altres poblacions de Catalunya.
“Mem”: Lletra hebrea que representa l’aigua i simbolitza la font del coneixement