Carta de Judith – Pensaments de Blanca – Fragments

Carta de Judith

Com un miracle, les paraules de la Judit caminaven per aquell paper arrugat que ara tenia entre les meues mans. Podia notar el seu pols decidit i ferm. Em delectava observant aquella lletra, dibuixada amb una serenor admirable.. M’escrivia des de Tortosa, des la Tortosa on havia decidit seguir vivint malgrat haver hagut de passar per les aigües del bateig per convertir-se en cristiana nova. Una condició complexa a la que calia aferrar-se per seguir endavant. Agafar-se als nous costums cada cop que creuava el portal de casa assimilant una nova manera de fer, i demostrant dia rere dia la seua nova condició de cristiana exemplar per tal d’evitar sospites.

Dies abans d’embarcar-nos cap a Itàlia, havia encarregat una còpia de la clau de casa al Ferrer. Aquella clau seria el símbol de la donació del nostre habitatge a Judit i a Jacob. La seua caseta, situada a la bora del carrer major, estava massa oberta a les mirades inquisitives dels ulls d’alguns cristians vells.

La que fou casa nostra disposava de finestres petites que donaven al carreró d’En Fortó i carrer Esplanada i d’un gran pati interior on hi havia creixut un preciós llimoner i una figuera que a les acaballes de cada estiu ens regalava el seu fruit dolcíssim. Obrir els finestrons al pati era obrir-nos a la tranquil·litat de fer i desfer a dintre de casa, sense haver-nos de sotmetre a les veus i els crits insuportables d’aquells que jutjaven i humiliaven el nostre poble. Ara Judit i Jacob es sentien segurs en aquella casa

Seguia llegint aquella carta i observant com aquella lletra quasi perfecta s’anava tornant tremolosa. Podia endevinar el seu pols inquiet. M’havia parlat dels veïns del call, de com molts d’ells canviaven de casa, i de com alguns, sense avisar, havien deixat Tortosa, fugint de les investigacions de l’inquisidor.

Paraules borroses amb la tinta correguda no podien dissimular la por i el malestar de Judit, ella sempre tan sencera. Aldonça Pedralbes esposa de Joan Icart desprès d’estar a la presó acusada de judaïtzar durant més de dos anys amb terribles sofriments, havia estat condemnada a mort. Mentre llegia les seves paraules, ara era jo qui deixava anar les llàgrimes embrutant les lletres que mai hauria volgut llegir. Ni els més grans esforços per portar una vida de cristians exemplars havia sigut suficient per evitar lo inevitable. Ella, portava anys vivint com a cristiana nova. El seu marit, procurador i síndic de les monges de Santa Clara, havia exercit les funcions de batlle reial en més d’una ocasió. Però res de tot això va ser suficient per a contraposar les acusacions secretes que la portarien a una mort terrible.

No va poder evitar parlar-me de la gent que es congregava a la plaça del mercat, de les seues expressions de ràbia i odi cap als condemnats, el plor dels familiars i nous cristians, obligats a presenciar la seva execució. Judit, amb aquella carta ens demanava ajuda per a deixar una Tortosa que s’havia convertit en una amenaça constant per a les seues vides.

Recordant el camí a Falset – Fragments

“….la mula començava a ganyolar. Ja feia dies que es queixava de la ferradura de la pota dreta. En Gentó havia preferit esperar a arribar a Falset, allà es trobava el seu amic Simeón el ferrer, qui li mereixia tota la confiança per a posar a les seves mans la ferradura desgastada de l’animal.

Havíem d’apressar el pas per a arribar al Portal dels Ferrers abans de la caiguda del dia, no volíem ni imaginar els perills d’una nit al ras, suportant la pluja, el vent i la temor de ser presa de l’atac d’alguna ànima despietada. …”

 -Pensaments de Blanca –

Records del call de Falset – Pensaments de Blanca

Les anades i vingudes a Falset, acompanyant a Gentó per a asistir a les trobades de mercaders, em permetia retrobar-me amb la meva estimada cosina Astruga. Solia anar-hi un cop l’any, per primavera, aprofitant la bonança del temps.

Astruga, sempre ens esperava al portal dels Ferrers amb el càntir d’aigua i una bona llesca de pa per a refer-nos del viatge. El carrer de Dalt solia desprendre olors de romaní, plantats als patis de les cases. La plaça de la Quartera ens era punt de trobada per a fer-nos amb verdures, fruites i herbetes per cuinar.

El carrer de la font,  els crits de l’aiguader, engrescant a les joves a fer-se amb aquella aigua que segons ell deia tot ho curava, fins i tot el mal d’amor.

La jornada de camí d’anada ens resultava plaent portats pel goig de tornar al Comptat de Prades, pel camí de Tortosa al camp tarragoní. Gentó, desprès de pocs dies, es sabria fer amb galena a bon preu i de la millor qualitat.”

Pensaments de Blanca

 

 

 

 

Recordant a Na Caxixa – Pensaments de Blanca

De ben petita la mare em cantava moltes de les cançons que recordava de la seva mare. També acostumava a explicar-me històries de dones valentes que s’havien mantingut fermes en la seva decisió de seguir sent jueves malgrat la pressió dels cristians.

Em parlava de la besàvia na Caxixa, de com durant l’estiu de l’any cristià de 1391,  el del terribles avalots dels que van ser víctimes els calls de Barcelona, València i Mallorca, na Caxixa fou pressionada a batejar-se, i de com gràcies a la seva determinació i a l’ajuda dels seus pares, fou capaç d’alliberar-se de les aigües del bateig i així tornar al costat de la seva família al castell, on estaven protegits per les autoritats locals” 

“Pensaments de Blanca”

Avui el poble de Tortosa recordem a Na Caxixa, avui representada amb la geganta jueva, i ens és exemple de la força de moltes dones jueves, valentes i tortosines que davant la pressió dels cristians per fer-les batejar, es van mantenir fermes en la seva decisió de seguir sent jueves i així poder transmetre els seus coneixements i costums a la seva descendència.

Recordant al gran Menahem ben Saruq – Pensaments de Blanca

El pare, malgrat que havia de fer arts i panys per a portar diners a casa, amb el seu negoci de coraler, sempre trobava un ratet al dia per ensenyar-nos alguna cosa mitjançant els seus relats. Aquella tarda de fred hivernal, en tornar de la sinagoga, ens va començar a parlar d’un home que havia viscut a Tortosa feia més de cinc-cents anys al qual molta gent del call de Tortosa recordava com el gran defensor de l’hebreu, que escriuria la primera gramàtica hebrea de tots els temps, en Menahem ben Saruq. De ben jove, portat per l’afany d’aprendre i dedicar-se a la llengua mare, es desplaçaria a Còrdova cercant el mecenes que li permetés dedicar-se a les seves grans passions, l’estudi de la llengua hebrea i la poesia.

Allà aconseguiria treballar com a secretari al servei d’Isaac ben Hasday, pare del gran Hasday ibn Shaprut, metge del califa Abd al-Rahman III. Fou  Hasday ibn Shaprut, qui li va encarregar un estudi aprofundit de la llengua hebrea. Així, en Menahem, desprès de molt de temps de treball, va elaborar un diccionari d’arrels hebrees a partir de les Escriptures Sagrades, que prendria el nom de Mahbéret. La seva obra, a diferència d’altres gramàtiques anteriors, seria escrita exclusivament en hebreu.

Influenciat per les gramàtiques àrabs que en el seu temps s’escrivien, va escriure el Mahbéret amb la voluntat que el nostre poble, ens deia el pare amb veu quasi solemne, recuperés el sentit exacte de les arrels de la llengua hebrea tal com apareixia a la Bíblia.

La seva manera de pensar es va guanyar molts enemics, en especial, el gramàtic Dunash. Amb el temps  perdria la protecció d’en Hasday ibn Shaprut, i finalment fou empresonat.

Malgrat tot, el Mahbéret de Menahem ben Saruq va ser durant centenars d’anys  la nostra font principal del saber filosòfic i per a la comprensió de la Torà.

 

 

Recordant la Caixrut – Pensaments de Blanca

L’aire provinent de les muntanyes del Coll de l’Alba, ens convidava al passeig per camins on creixia la farigola més florida i el romer més generós en propietats i aroma. Judit m’agafava fort la mà en creuar el portal. Sempre temorosa d’expressions amenaçadores i gestos hipòcrites on la fam de domini articulava rostres freds i posats orgullosos. Cobrir-nos amb l’aldifara esdevenia una obligació per a sortir a territori cristià. Judit i jo sovint jugàvem a imaginar-la com a capa d’invisibilitat que ens protegia d’un món feréstec.

La tendra edat de la meva germana em convidava a recordar-li detalls dels nostres costums i tradicions. Sempre amb el perquè als llavis, Judit es qüestionava qualsevol resposta que no anava lligada a la raó. Havia après amb la pràctica del dia a dia, els hàbits relacionats aamb les festivitats i el menjar. Encara així, calia verbalitzar la norma de la Caixrut per tal d’ampliar la seva comprensió mitjançant els encadenats perquès.

Caminant pel camí de Banyeres, entre muralla i ombra d’oliveres, ens engrescàvem anomenant aliments caixer. Entre ells recordàvem els diferents grups i  esmentàvem, tal com ho feia  sovint la mare, els versicles del Llibre de Levític on s’especificava aquests grups d’aliments aptes i apropiats. “És aliment caixer tota carn que provingui de mamífers ruminants amb l’ungla partida, peixos que tinguin aletes i escames i totes les aus excepte les rapinyaires i les nocturnes“.

Seguíem el joc anomenant menjats prohibits o taref i per tant no caixer. La llista exposada solia començar amb la carn de porc, seguida dels rèptils, el marisc, els mol·luscs, els insectes, els rèptils, els amfibis, els equins, els conills …

I amb cada aliment taref una ganyota que mostrava la nostra aversió a pensar en aquells animals com a aliment a taula. Si més no, resultava divertit imaginar-ho, com quelcom allunyat de la nostra realitat.

La conversa s’endinsava en terrenys més planers en parlar de la manera com veiem sovint la mare netejant la carn de sang, salant-la i deixant-la reposar durant hores. O de com la mare separava el greix dels corder, o de qualsevol animal abans de cuinar-lo. O del temps que calia respectar entre la ingesta de carn i de llet.

En poca estona el cel es va cobrir de gris, el vent i la pluja van tenyir el paisatge amb un aire renovat. La mare esperava les herbes per cuinar. De tornada al call seguiríem jugant amb la capa protectora per  a fer-nos visibles de nou en travessar el portal dels Ferrers.

Pensaments de Blanca

 

 

 

Pensaments de Blanca: Els bons consells – La Jueva de Tortosa: Representacions amb cants jueus medievals

“Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua” Talmud bablí, Guittin67b

Tots recordàvem bé al gran metge tortosí Abraham Shem Tov ben Isaac. A fora de Tortosa el coneixien com Babi at-Tortosí. La mare, sempre que em refredava i em pujava la temperatura em parlava de les paraules del Talmud. Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua.  M’insistia, quan ni l’aigua podia empassar-me pel mal de coll.

Tots els jueus i jueves tortosins  coneixíem bé la seva història i les seves riques  aportacions a la medicina i a les bones pràctiques als hospitals .

Havia estudiat medicina a Barcelona i a Montpeller, però guanyà fama com a doctor a Marsella. Coneixia bé la llengua àrab. Va realitzar una important tasca com a traductor d’obres mèdiques de l’àrab a l’hebreu. Com agraíem el seu treball, realitzat amb la finalitat d’estendre la ciència mèdica entre els jueus per a no haver de dependre dels metges cristians!

Ens imaginàvem al metge Shem Tov insistint a d’altres metges, allà a l’hospital de Marsella, de la gran importància que tenia que els estudiants aprenguessin al mateix hospital, amb el tracte amb els malalts, o explicant detallada i minuciosament la preparació d’alguns medicaments, o com havia de ser el comportament del metge quan visitava els pacients, especialment si aquests eren de condició pobra .

“Pensaments de Blanca”

Nota: Abraham Shem Tov ben Isaac de Tortosa (1196-1264). Va traduir de l’àrab a l’hebreu l’extensa obra mèdica d’Abú al-Qàssim az-Zahrawi, Kitab at-Tasrif, que va titular en hebreu Séfer ha-Shimush, o Llibre de la pràctica. Amb una llarga introducció exposa que l’home el conformen els quatre elements, i relaciona les malalties amb les quatre estacions de l’any, sempre tenint en compte les influències dels planetes de cada persona. Shem Tov aconsegueix introduir una nova terminologia per a les malalties, símptomes i medicaments en hebreu basada en termes i expressions que apareixen en el Talmud, i en fa un glossari que ha marcat durant segles la ciència mèdica en hebreu.

Font d’informació: Els jueus catalans – La història que mai no t’han explicat. Escriptor: Manuel Forcano

Recordant el pont de barques – Pensaments de Blanca – La Jueva de Tortosa – Visites guiades teatralitzades amb cants sefardites

Recordo bé aquella temible crescuda de riu de l’any 1488. Aquell dia el corrent havia obligat els pontoners a reforçar el pont amb gruixudes cordes per evitar el pitjor. Tots sabíem que era una decisió arriscada, però també teníem present que Tortosa no era res sense  aquell pont que permetia el tràfic de tants i tants mercaders

Més d’un cop m’havia quedat embadalida observant aquells taulons de fusta formant l’estreta passarel·la recolzada sobre les barques . Als dos extrems, assomaven els caps de pont, els murs on el pont es lligava, que esperaven la nit per a tancar portes i reposar de la intensa jornada de pas de caminants extranys i propers. No importava pas el seu orígen, dintre una ciutat sempre cruilla on la mescla de pobles dibuixava un tapís variat en colors i olors. Els teixits i els cromats de camises i capes es sumaven a la riquesa de gestos.

Admirava l’ofici dels mestres d’aixa, aquells fusters experimentats que s’encarregaven de construir barques i llaguts, i de la seva conservació. Tots ells sota la direcció del pontoner, home de confiança i màxim responsable en la conservació del pont.

Aquell any les plujes abundants havien augmentat intensament el cabal del riu, i malgrats els esforços dels  mestres d’aixa, les aigües arrancarien part del mur de pedra del cap de pont del marge dret, i una de les barques que sostenia la passarel·la.

Una situació que obligava al pas del riu amb barca .

“Pensaments de Blanca”

Records del casament. Nissuin – La Jueva de Tortosa – Guiatges, representacions i cants sefardites

Havia arribat el dia de la nissuin, el casament! El gran moment amb el que empreníem un camí que aniríem dibuixant dia a dia. Una matinada de sol on la llum ens regalava els millors colors al pati de la casa de Tortosa. La mare, les cosines,  les germanes i les veïnes, havien treballat de valent per a deixar-ho tot llest per a la celebració. Allà al pati, acuradament decorat amb les millors flors que ens regalava la primavera, menjaríem plats exquisits, beuríem i ballaríem al so dels cants i de la música.

La jornada la recordo plena d’un seguit d’accions que ens conduirien sense quasi ser-ne   conscients, al camí desconegut i desitjat per al que la mare m’havia estat preparant durant molts anys.

Ens vam casar a la Sinagoga del carrer d’en Fortó, la única que es va permetre mantenir oberta en els difícils temps que haviem hagut de viure. Aquell dia no hi havia espai per a tristeses incòmodes.

Gentó m’esperava impacient sota el pali sostingut pels quatre homes solters i molt joves. Jo entrava acompanyada de mare i sogra. Tot seguit,  Jacob el Rabí es disposà a pronunciar les set benediccions del matrimoni, sobre la copa de vi. Hi seguiria el  lliurament de  l’anell com a símbol de la nostra unió. Desprès, la lectura de la Ketubà, el document de compromís.  Arribaria finalment el moment més  esperat, el beure d’aquella mateixa copa seguit del seu trencament de part d’en Gentó, manifestant que ni tant sols en els moments més feliços de la vida podiem oblidar la seva fragilitat, ni els fets inesperats com fou la destrucció del Temple de Jerusalem, sempre present en la nostra memòria.

“Pensaments de Blanca”

 

La Jueva de Tortosa

Visites guiades teatralitzades amb cants sefardites: Call de Tortosa, primer i tercer dissabte de mes; Call de Falset, segon dissabte de mes