L’aixovar – Pensaments de Blanca

Com era tradició, un cop enllestit tot l’aixovar, el vam exposar a la cambra més lluminosa de la casa per a que tothom pugues apreciar les filigranes treballades en llençols, coixineres i camises. Na Judit havia preparat i netejat acuradament les cordes i havia posat una a una, les camises de dormir i les bànues d’hivern.

Damunt la taula, mocadors brodats amb el nom de la Judit i del Jacob. I dintre del cofre de núvia, amb la tapa ben oberta, els coixins que vestirien el llit. Les petites cortines de fil estaven delicadament esteses damunt de les cadires. Havíem distribuït la roba tenint present l’orientació de la llum que entrava per la finestra més gran de l’habitació, on hi havíem posat un bonic ram d’aquell espígol, que embriagava els sentits i ens anunciava la benvinguda primavera

Pensaments de Blanca

Recordant cants de noces – La Jueva de Tortosa

M’he vist desde l’altre costat de la porta, entonant cançons de noces al casament de Na Judit i Jacob.

Pronunciant versos plens de consells i de saviesa per a la núvia, al ritme del picar de mans i dels panderos.

 

“Si bostro marit vós amau

ne amb ell honestament usau

fills savis haureu, si a Déu plau…”

Viu el call jueu de Falset amb La Jueva de Tortosa –

Representació acompanyada de cants jueus medievals per a endinsar-se en la quotidianitat i la història de la comunitat jueva falsetana.
Blanca apareix entre els visitants, al bell mig del call jueu falsetà, per a realitzar un recorregut pels carrers i places que parlen del seu passat jueu. Caminant pel call, Blanca parla dels costums, les tradicions i les lleis del poble jueu. Durant gran part del recorregut expressa un dels seus millors i més recents records viscuts a Falset, com fou assistir al casament del jueu tortosí Vidal Fasan. Els records del casament inspiren moltes de les cançons de noces dels jueus catalans que Blanca entona immersa en els seus pensaments.
Alguns dels punts més destacats de la visita són, el pas per la plaça de la Quartera, l’entrada a una de les cases més antigues del call, la coneguda popularment com La Casa de l’Escoleta, la plaça Vella, lloc de trobada d’antics mercaders, i el Portal del Bou.
Tot seguit es realitza el tast de vins caixer a la Vinateria Aguiló
I què millor per a completar l’experiència de viure el Call de Falset, que fer estada en els apartaments Baronia-L’Escoleta, ubicats al cor del call jueu de la població, per allotjar-se envoltats de vestigis de la comunitat jueva de Falset. Telèfon: 977 83 04 65

Informació i reserves: 659 449 974

Organitza: Associació d’amics i veïns de Falset

Visitant el call jueu de Falset per Festes Majors

“Aquella tarda d’estiu vaig tornar a  aparèixer entre els falsetans i falsetanes i molts viatgers.  Allà, a l’inici del carrer de Dalt, just en front del que havia estat el Portal dels Ferrers, m’hi vaig trobar aquella bona gent que es va disposar a  caminar amb mi, acompanyant-me  pels carrers del call jueu de Falset.

Vaig retrobar la Plaça de la Quartera, i em van venir a la memòria les anades i vingudes de les dones al mercat. Vaig trepitjar de nou el carrer de la Font del Forn, aquella font d’on brollava la millor aigua per a fer bullir els cigrons, i vaig somriure en retrobar-me amb el portal de la casa de Na Bonastruga. Tots aquells llocs em van retornar a aquells dies de joia, al casament del nostre estimat cosí Vidal Fasan de Tortosa amb Na Dolça de Falset.  Vaig seguir caminant i en trobar-me la porta oberta em vaig disposar a entrar. Aquelles imatges de les immenses arcades, de la petita finestra i aquella robusta porta s’entremesclaven amb les que guardava a la memòria. L’Escoleta seguia  present i viva en la memòria de la gent de Falset. Vaig donar gràcies i vaig seguir caminant. “

 *Petit relat de la visita de Blanca al call jueu de Falset realitzada dissabte 11 d’agost durant les Festes Majors. Agraïm la col·laboració de l’Ajuntament de Falset així com el treball que des de fa més de quatre anys està fent l’Associació d’Amics i Veïns de Falset per tal de recuperar la memòria de la comunitat jueva de Falset. Gràcies Anna Abella per unes imatges plenes de sensibilitat i bon gust

Recordant a N’Astruch metge de Falset – La Jueva de Tortosa – Fragments

Aquell inici d’any anunciava un important esdeveniment per a l’Alhama de Falset. N’Astruch metge rebria 1900 sous de la ma dels pares de Bonadona, en Samuel Cap i Samuelle d’Aleixar atenent al contracte de casament portat a terme set anys abans. Setmanes més tard d’aquell any canviant de 5106 de la creació, tots els veïns i veïnes del call assistirien convidats al seu casament. Res en aquell bonic dia de celebració podia fer imaginar que al cap de poc temps, durant la primavera de l’any cristià de 1348 molts dels que allí es trobaven emmalaltirien i caurien sota els efectes de la pestilència.  Temps d’intens treball per a n’Astruch el metge.

 

Records del naixement d’Isaac – Pensaments de Blanca – Fragments

El naixement d’Isaac va  omplir de gran alegria la casa. Les dones que van acompanyar a la mare en el part, guardaven amulets al coll per a protegir el nen en el naixement. Durant la setmana següent deixarien aquells objectes protectors, a sota del llit, i estarien vigilants i vetllarien a la mare i al nostre germà per allunyar-lo  dels mals esperits i el mal d’ull. La vigília de la circumcisió, la nit de les fades, la dels bons auguris, les dones passarien la nit cantant i pregant, bevent i menjant dolços cuinats el dia abans per a l’ocasió.  Al matí següent, coincidint amb el seu vuitè dia de vida, el padrí sostindria el nostre germà, embolicat en el mantell, facilitant la circumcisió, donant-li en nom d’Isaac

QUE BÉ BLANCA, QUE HAS TORNAT! Poema de Màrius Pont Fandos

QUE BÉ BLANCA, QUE HAS TORNAT!

Que bé, Blanca, que has tornat

a l’estimada Tortosa

i avui tornes a recórrer

els estrets carrers del call

i sents la veu de la mare

i vas saludant la gent,

igual que feies abans.

Que bé Blanca, que has tornat

avui torna a riure el pou

conversen els safarejos

i el forn fa flaire de pa,

els horts s’omplen de fruiters,

les fonts estimen els cànters

i es desvetlla la ciutat.

Que bé, Blanca, que has tornat,

i quin goig jove que feu

Judit, Rut, Rebeca i tu,

ara que us heu retrobat,

i aneu a la sinagoga

i sortiu fora muralla

a fer càntics i a dansar.

Que bé, Blanca, que has tornat,

sàvia d’herbes remeieres:

romer, fonoll, farigola,

ruda, coa de cavall…

Que ningú s’escandalitze,

que això no és bruixeria:

això, Jahvè ens ho ha donat.

Que bé, Blanca, que has tornat

i has redimit l’infast jorn

en què, si no vols per força,

us vau haver d’exiliar,

pel riu el llaüt plorava

ans d’embarcar cap a Itàlia

des del port del Fangar.

Que bé, Blanca, que has tornat

per fer presents antics temps

i celebrar amb tots nosaltres

la Pesah, tot recordant

quan el poble d’Israel

va poder sortir d’Egipte 

camí de la llibertat

Que bé Blanca, que has tornat,

amb requesta a la paraula

i esperança a la mirada.

Que ho sàpiga Sepharad,

que ho sàpiga el món sencer:

Shalom alekhem! La pau

és justícia i llibertat

Màrius Pont Fandos

 

 

Carta de Judith – Pensaments de Blanca – Fragments

Carta de Judith

Com un miracle, les paraules de la Judit caminaven per aquell paper arrugat que ara tenia entre les meues mans. Podia notar el seu pols decidit i ferm. Em delectava observant aquella lletra, dibuixada amb una serenor admirable.. M’escrivia des de Tortosa, des la Tortosa on havia decidit seguir vivint malgrat haver hagut de passar per les aigües del bateig per convertir-se en cristiana nova. Una condició complexa a la que calia aferrar-se per seguir endavant. Agafar-se als nous costums cada cop que creuava el portal de casa assimilant una nova manera de fer, i demostrant dia rere dia la seua nova condició de cristiana exemplar per tal d’evitar sospites.

Dies abans d’embarcar-nos cap a Itàlia, havia encarregat una còpia de la clau de casa al Ferrer. Aquella clau seria el símbol de la donació del nostre habitatge a Judit i a Jacob. La seua caseta, situada a la bora del carrer major, estava massa oberta a les mirades inquisitives dels ulls d’alguns cristians vells.

La que fou casa nostra disposava de finestres petites que donaven al carreró d’En Fortó i carrer Esplanada i d’un gran pati interior on hi havia creixut un preciós llimoner i una figuera que a les acaballes de cada estiu ens regalava el seu fruit dolcíssim. Obrir els finestrons al pati era obrir-nos a la tranquil·litat de fer i desfer a dintre de casa, sense haver-nos de sotmetre a les veus i els crits insuportables d’aquells que jutjaven i humiliaven el nostre poble. Ara Judit i Jacob es sentien segurs en aquella casa

Seguia llegint aquella carta i observant com aquella lletra quasi perfecta s’anava tornant tremolosa. Podia endevinar el seu pols inquiet. M’havia parlat dels veïns del call, de com molts d’ells canviaven de casa, i de com alguns, sense avisar, havien deixat Tortosa, fugint de les investigacions de l’inquisidor.

Paraules borroses amb la tinta correguda no podien dissimular la por i el malestar de Judit, ella sempre tan sencera. Aldonça Pedralbes esposa de Joan Icart desprès d’estar a la presó acusada de judaïtzar durant més de dos anys amb terribles sofriments, havia estat condemnada a mort. Mentre llegia les seves paraules, ara era jo qui deixava anar les llàgrimes embrutant les lletres que mai hauria volgut llegir. Ni els més grans esforços per portar una vida de cristians exemplars havia sigut suficient per evitar lo inevitable. Ella, portava anys vivint com a cristiana nova. El seu marit, procurador i síndic de les monges de Santa Clara, havia exercit les funcions de batlle reial en més d’una ocasió. Però res de tot això va ser suficient per a contraposar les acusacions secretes que la portarien a una mort terrible.

No va poder evitar parlar-me de la gent que es congregava a la plaça del mercat, de les seues expressions de ràbia i odi cap als condemnats, el plor dels familiars i nous cristians, obligats a presenciar la seva execució. Judit, amb aquella carta ens demanava ajuda per a deixar una Tortosa que s’havia convertit en una amenaça constant per a les seues vides.

Recordant el camí a Falset – Fragments

“La fresqueta de la tarda i els trocs robustos de les oliveres a banda i banda del camí, obrint-se pas a un cel rogenc ens anunciaven l’arribada a Falset.

Bonastruga ens esperava impacient amb el càntir d’aigua recollida de la Font del Forn, de la que sempre m’insistia que era la millor aigua per a bullir els cigrons. Es veia il·lusionada i molt atrafegada amb els preparatius del casament. Aquella nit soparíem juntes desprès de molt de temps. Tornar a Falset era tornar a casa.”

Pensaments de Blanca