Tancats a casa. Tots volíem que aquell malson passés de llarg! – Pensaments de Blanca
/1 Comment/in Coneix Tortosa, Festa del Renaixement, Viu el Call Jueu de Falset, Viu el Call Jueu de Tarragona, Viu el Call Jueu de Tortosa /by La JuevaLa casa de la iaia Kashisha estava just al costat del forn. Algunes de les seves finestres donaven al carrer Major. Veure a aquelles dones tan distants mentre passava just pel davant de la seva llar m’ha fet que pensar. Per molt que he cridat ben fort el nom de la meva germana Judit, o el del meu cunyat, o el de la Rebeca, que imaginava al balcó estenent la roba, o xafardejant els afers de tothom, l’alegria que he sentit en tornar s’ha esvaït, deixant lloc a la sotragada de sensacions que m’enterboleixen el ventre.
Me les miro de lluny i havent-me fet la reflexió per trobar la millor opció davant aquesta realitat estranya i que a la vegada sento massa familiar, m’apropo a una de les dones que porten cobertes la boca i el nas. La dona menuda s’aparta de mi com si tingués la pesta, l’altra m’escridassa¡ I em fa gestos amb les mans demanant-me que me’n vagi. Des d’un dels terrats, una dona de cabells rossos no pot dissimular les llàgrimes pel seu pare, mentre comenta a la veïna de la finestra del davant que s’ha contagiat de la malaltia.
Silenci, sento un silenci tenebrós i una angoixa que em plany en només imaginar part del patiment que van haver de viure les famílies en temps de la pesta. Quan es tancaven a casa i sabien el perill que representava cada sortida per fer-se, al racó dels rentadors, amb el menjar guardat amb una saca, on hi deixarien els diners acordats.
La iaia Kashisha netejava la casa minuciosament. Els caps de les famílies van demanar mantenir tancades els portals del call per evitar més contagis.
Massa morts i massa dolor, massa gent al carrer i cap remei eficaç per evitar que la malaltia s’estengués per totes les cases. Molts eren els que demanaven solucions als metges i els apotecaris jueus, amb ungüents i remeis per a curar. Eren molts els cristians que pregaven als seus sants per demanar protecció. Es treia sovint el Sant Àngel Custodi en processó per tal de protegir la ciutat de Tortosa. I mentre, a casa la iaia seguien vigilants i molt alerta per evitar l’entrada de les rates. El iaio estava convençut, així com molts altres veïns del call, i altres mercaders del port, que les rates eren l’origen de tot aquell terrible malson. Només la neteja impol·luta de la casa, i l’aïllament de la resta del món els protegia.
El pati de la casa de la iaia Kashisha s’havia convertit ràpidament en un bon hort, amb bledes, cols, espinacs, enciams, cebes, alls, borraines, api i julivert i un bon grapat d’herbes per perfumar la casa i els menjars.
A la iaia li agradava escoltar la musicalitat de les veus dels infants a les cases mesclant-se amb els sons dels moixonets i l’aleteig de les papallones fent tombarelles entre les margarides del pati.
Pensaments de Blanca
Sabons, ungüents i olis perfumats a la casa de Solan barber – Pensaments de Blanca
/1 Comment/in Coneix Tortosa, El Cant de l'Olivera, Viu el Call Jueu de Falset, Viu el Call Jueu de Tarragona, Viu el Call Jueu de Tortosa /by La JuevaLa casa d’en Solan Bendit donava al carrer d’en Fortó. Era un habitatge prou espaiós. De vegades, quan hi passava amb la mare i les germanes, per anar al forn o als rentadors, i la porta estava oberta, podíem observar pel costat de la cortina tot aquell escampatall d’estris de barber. Les cadires, els bacins per a l’aigua, les tovalloles… I aquell banquet de fusta de pi, on esperaven el seu torn els clients, alguns per tintar-se els cabells, d’altres per retallar-se la barba. Es distreien fent petar la xerrada o jugant als daus. Cosa que podia desconcentrar a Solan Barber pels crits d’aquells homes capbussats en la partida.
En Solan Bendit tenia al seu càrrec els fills del difunt Mosse Bubo. Els xiquets, tenien prohibit aturar-se a l’entrada amb aquells homenots. En Solan no volia per res del món que caiguessin en el mal vici de les apostes.
La casa era fosca, massa fosca per a l’ofici de barber. Però no sempre havia estat així. En Solan recordava els temps quan de ben petit treia el cap al carrer Major per la finestra de la seua cambra, per observar homes i dones, cristians, jueus i moros, mercaders i viatgers de terres llunyanes. Fins el dia en el que les autoritats locals van fer tancar portes i finestres que donaven al carrer principal, que separava el call vell del call nou.
Els olors a sabó de cap es mesclaven amb la fortor de les pells que venien de la casa del Salomó assaonador. El seu taller es trobava a l’altre extrem del call, i proper al riu. En Salomó disposava d’un gran pati interior on adobava les pells. Primer les submergia amb aigua i fulles de roldor. Després estenia les pells per assecar-les. El procés de saginar-les amb greix mai passava desapercebut. El fort olor anunciava que el cuir estava quasi a punt de ser enllestit per vendre.
La claror del sol i el calor novell m’esvaeix poc a poc dels instants que persisteixen en una part molt present de la meva ànima. Ara acaricio les parets de les cases demanant al cel que s’obri la porta d’algun veí o trobar-me com tants cops m’ha succeït, amb gent ataviada amb robes estranyes, per compartir records de mitja vida viscuda al call de Tortosa.
Pensaments de Blanca
Foto: E. Fimia – Escola taller de fotografia Biblioteca Marcelí Domingo
Ningú no respon! Què està passant? – Pensaments de Blanca
/1 Comment/in Coneix Tortosa, Viu el Call Jueu de Falset, Viu el Call Jueu de Tarragona, Viu el Call Jueu de Tortosa /by La JuevaEn altres temps hauria anat a la casa de l’Abraham Benvenist argenter. Per la seua bona relació amb alguns cristians de bona posició, ens mantenia informats de tot allò que calia saber per estar vigilants. Recordo aquells temps amb enyorança, i per això canto i torno a casa una vegada i una altra. Malgrat que no ha estat mai fàcil el nostre dia a dia.
I aquest silenci que em té capgirada! Escolto algú que crida des de lluny! Serà la Judit? Fa tants anys que no veig a la meua germana que se m’encongeix el cor quan hi penso¡
-
Judit! Ets tu?
Ningú respon. Segueixo caminant i tombo pel carreró d’en Fortó. Recordo com de ben petita jugava a estendre els braços de bat a bat tocant amb les mans les dos parets enfrontades . Un carrer sempre moll i gotejant de la roba estesa de la Rebeca.
Ai la Rebeca! Forta i valenta com ella sola! Sempre carregada de roba a munt i a vall dels rentadors. És com si la pogués sentir! L’Angelina, tenia la sortida de fums just un pis mes baix dels estenedors de la Rebeca, a la casa del davant. I la discussió diària estava servida! La Rebeca se li queixava per l’olor a menjar que li agafava la roba, i l’Angelina li insistia que anés a estendre al terrat i fora murga!
Al fons del carrer un xiquet ataviat amb robes estranyes i un drap que li tapa la boca i el nas! M’apropo per saludar-lo¡ Em mira i no diu res. S’agafa fort a la ma de la seva mare i segueix caminant.
Pensaments de Blanca
Foto: Eduard Prats
Camino i escolto les vostres veus – Pensaments de Blanca
/1 Comment/in Coneix Tortosa, Festa del Renaixement, Viu el Call Jueu de Falset, Viu el Call Jueu de Tarragona, Viu el Call Jueu de Tortosa /by La JuevaUna remor estranya al carrer de casa em fa contindre les meues ganes de seguir cantant. El carrer Esplanada encara manté les cases emblanquinades, com sempre! Observo la porta entreoberta que dóna al pati de casa nostra, però el meu primer impuls es perd en el pensament de dies passats. En aquells temps vestíem les seues parets amb branquetes de romaní, i escampaven les flors de gessamí per sobre del banc, tot emulant els temps en els que el nostre poble viatjava pel desert i vivia sota la confiança de trobar aviat la terra promesa. La Festa dels Tabernacles, i aquelles delicioses menges al pati de casa, on els delicats aromes de fonoll, d’espígol i de frígola es mesclaven amb l’alegria dels platerets amb flaons de brossat, i diverses confitures. La mel calenta en entrar en contacte amb les borraines recent fregides, i la veu de la mare, taral·larejant alguna cançó a la que ens sumàvem la resta de la família, per festejar amb molta alegria, aquells temps estranys viscuts pels nostres avantpassats en l’inhòspit desert.
El sotrac d’una porta a l’interior de la casa m’ha fet tornar al meu present. Escolto el xiuxiueig feliç de les orenetes. Rosso amb els meus dits les parets blanquíssimes. A la botiga del Mossé Façan es podia trobar tot tipus de draps i de tots els colors imaginables. Tal vegada la raó de tanta varietat es devia a la necessitat d’omplir el temps que havia de passar a casa. Allà, en Mossé era una mica més lliure. Es deixava portar per aquells llibrets de tints que havia heretat dels seus iaios, i li afegia la seva destresa, enriquint encara més el saber fer de tantes generacions al capdavant de la botiga de draps.
El so de les meues petjades en un terra blanquinós i duríssim com una pedra, em tornen a aquest estranyíssim call, massa vuit de gent. Em pregunto què amagarà al final del carrer! Vull trobar la meua gent, crido fort, malgrat la temor de no saber. Només les parets em responen, només la meua veu i el cant de les orenetes.
El sopar del Seder a la casa de Judit – Pensaments de Blanca –
/1 Comment/in Viu el Call Jueu de Falset, Viu el Call Jueu de Tarragona, Viu el Call Jueu de Tortosa /by La JuevaAquella nit, la meua germana Judit havia de ser molt prudent. Per Pesah, amb el sopar del Seder, els conversos havien d’evitar aliments que els podien relacionar amb el seu passat jueu.
Massa frequent, els cristians vells havien denunciat sentir olors de corder o d’ albergínies rostides, a les cases de conversos.
Calia dissimular la festa més important de l’any. Amb Pesah, commemoràvem l’alliberament dels jueus de l’esclavatge d’Egipte.
Es feia extranya aquesta celebració a la casa de Judit amb plats més típics dels cristians vells, que dels propis jueus. Les carns de codorniu i de gallina, havien substituït al corder a la brasa. Les acompanyava de variades guarnicions amb cigrons, fulles d’àpid, alls i molta ceba. Amb bones espècies, i evitant el característic julivert de les menges jueves
Amb les portes i les finestres ben tancades, posarien a la taula alguns aliments que pel seu us generalitzat entre els cristians, no tenien perquè despertar sospites. El vi, amb les quatre copes amagades sota la taula, I dissimulat en la safata de les codornius: l’ou dur, les herbes amargues, el carpas, i un senzill i minúscul haroset, per recordar el material usat pels esclaus en les construccions dels Egipcis.
Els calia ser cauts, nedar i guardar la roba per protegir les seues vides i seguir mantenint petites costums per alliberar-se portes endins de la disfressa i l’opressió d’haver de ser cristians nous.
L’aixovar – Pensaments de Blanca
/1 Comment/in Coneix Tortosa, Viu el Call Jueu de Falset, Viu el Call Jueu de Tarragona, Viu el Call Jueu de Tortosa /by La JuevaCom era tradició, un cop enllestit tot l’aixovar, el vam exposar a la cambra més lluminosa de la casa per a que tothom pugues apreciar les filigranes treballades en llençols, coixineres i camises. Na Judit havia preparat i netejat acuradament les cordes i havia posat una a una, les camises de dormir i les bànues d’hivern.
Damunt la taula, mocadors brodats amb el nom de la Judit i del Jacob. I dintre del cofre de núvia, amb la tapa ben oberta, els coixins que vestirien el llit. Les petites cortines de fil estaven delicadament esteses damunt de les cadires. Havíem distribuït la roba tenint present l’orientació de la llum que entrava per la finestra més gran de l’habitació, on hi havíem posat un bonic ram d’aquell espígol, que embriagava els sentits i ens anunciava la benvinguda primavera
Pensaments de Blanca
Recordant cants de noces – La Jueva de Tortosa
/1 Comment/in Coneix Tortosa, Viu el Call Jueu de Falset, Viu el Call Jueu de Tarragona, Viu el Call Jueu de Tortosa /by La JuevaM’he vist desde l’altre costat de la porta, entonant cançons de noces al casament de Na Judit i Jacob.
Pronunciant versos plens de consells i de saviesa per a la núvia, al ritme del picar de mans i dels panderos.
“Si bostro marit vós amau
ne amb ell honestament usau
fills savis haureu, si a Déu plau…”
Visitant el call jueu de Falset per Festes Majors
/1 Comment/in Viu el Call Jueu de Falset, Viu el Call Jueu de Tarragona, Viu el Call Jueu de Tortosa /by La Jueva“Aquella tarda d’estiu vaig tornar a aparèixer entre els falsetans i falsetanes i molts viatgers. Allà, a l’inici del carrer de Dalt, just en front del que havia estat el Portal dels Ferrers, m’hi vaig trobar aquella bona gent que es va disposar a caminar amb mi, acompanyant-me pels carrers del call jueu de Falset.
Vaig retrobar la Plaça de la Quartera, i em van venir a la memòria les anades i vingudes de les dones al mercat. Vaig trepitjar de nou el carrer de la Font del Forn, aquella font d’on brollava la millor aigua per a fer bullir els cigrons, i vaig somriure en retrobar-me amb el portal de la casa de Na Bonastruga. Tots aquells llocs em van retornar a aquells dies de joia, al casament del nostre estimat cosí Vidal Fasan de Tortosa amb Na Dolça de Falset. Vaig seguir caminant i en trobar-me la porta oberta em vaig disposar a entrar. Aquelles imatges de les immenses arcades, de la petita finestra i aquella robusta porta s’entremesclaven amb les que guardava a la memòria. L’Escoleta seguia present i viva en la memòria de la gent de Falset. Vaig donar gràcies i vaig seguir caminant. “
*Petit relat de la visita de Blanca al call jueu de Falset realitzada dissabte 11 d’agost durant les Festes Majors. Agraïm la col·laboració de l’Ajuntament de Falset així com el treball que des de fa més de quatre anys està fent l’Associació d’Amics i Veïns de Falset per tal de recuperar la memòria de la comunitat jueva de Falset. Gràcies Anna Abella per unes imatges plenes de sensibilitat i bon gust
Entrades recents
Etiquetes
Tweets
- https://t.co/1aEvL24vTb 12:45:33 PM març 30, 2023 from Twitter for Android
- @MuseoSefardi Gracias por compartir 12:44:05 PM març 30, 2023 from Twitter for Android in reply to MuseoSefardi