Entrades

A BLANCA, LA JUEVA DE TORTOSA – POEMA DE CARME ROMIA

A BLANCA, LA JUEVA DE TORTOSA

Poema trobat a les runes
d’una casa del carrer
Montcada, de Tortosa.

 

Espais nous plens de records
silenciats fugint de la melangia.
Volies respirar la vida en una alenada.

Tornar a sentir l’alegria
de la infantesa a la vora
d’un riu infinit, ple de vida.

Sols et cal tancar els ulls
i escoltar el silenci
per sentir la seva companyia.

Dissimula l’enyorança
dels que s’havien quedat
a la Tortosa on cantàveu junts.

2

Dones vida a la Dolça filla,
vora d’un altre gran riu,
durant la festa de la llibertat.

Dones llum a tota esperança.
En aquells ulls clars i verdosos
hi veus un nou i net començar.

Els batecs dels dos cors s’uneixen.
La interacció entre mare i filla.
Interacció de dues vides en una.

Les aigües del Tíber et duien
sovint al port de Tortosa.
El temps vora l’Ebre, s’aturava.

Recordes Ximó el Vell que,
amb mirada serena, semblava
emprar tota la saviesa del temps.

Ho deixareu tot, malgrat el dolor,
per poder defensar la llibertat
de ser jueus a la llum, sense por.

3

Recordes la mà de Judit allunant-se.
Havíeu promès que mai us separaríeu.
La remor del riu guarda els secrets.

Et cal centrar en el propi present
i deixar allunyar tanta incertesa
produïda per la por que portes dins.

Encara recordes quan el vent
se t’endugué l’aldifara, la capa que
les dones havieu de dur fora del call.

Sabies que havies de recuperar
aquella cobertura humiliant
que t’oprimia i et robava l’alegria.

Tenies un somni premonitori.
L’aigua inundava els carrers del call
i s’ho enduia tot, tot, tot mullat…

La memòria es refugiava en la cultura
bellíssima que crèieu inexpugnable
a les escoles de l’aljama tortosina.

4

Recordes les mans de la mare
amassant el pa per a fornejar
i els remeis que allunyaven tot mal.

Era una dona sabia que,
sense saber llegir ni escriure,
coneixia la història dels fills d’Israel.

Amb el seu exemple us encoratjava
a ser forts i valents, a obrar segons
la Llei malgrat el rebuig i amenaces.

Recordes la mirada de l’àvia Regina,
el seu narrar us donava serenor,
al seu costat tot semblava més fàcil.

Els contes a la vora del foc,
les ombres de les flames us semblaven
els savis, doctors i mercaders que narrava.

Us parlava de Menahem ben Saruq,
fill de la més gran família jueva de la
Tortosa dels temps califals.

6

Obrireu les portes al preuat descans,
a la paraula nua, fonent -vos en un tot,
i despertant la primera matinada junts.

La teva mare sovint et comentava
que eres com la teva àvia Caxixa,
dona valenta i exemple d’integritat.

Dies abans d’embarcar-vos cap a Itàlia
feres fer una còpia de la clau de casa
que entregares a la teva germana.

Abans de deixar Tortosa us prometéreu,
amb la teva germana Judit, mantenir
la memòria dels bons temps.

Aquells que, malgrat estar en mig
de tanta bogeria us reforçarien
les creences i tradicions per perpetuar-les.

Passat els anys i fora dels teus orígens,
quantes vegades et preguntares, Blanca,
per la teva estimada Turtusha i el seu riu?

Carme Romia i Agustí.
Seròs, 17 de novembre

Menahem ben Saruq – La història d’un gran savi – Pensaments de Blanca

Aquell dia l’avia Regina, mentre l’ajudàvem a preparar el sopar, ens va seguir explicant històries de savis jueus de la nostra estimada Tortosa. Les ombres canviants per les flames capricioses dibuixaven formes que ens convidaven a imaginar les siluetes dels savis, doctors, mercaders i traductors dels que la iaia Regina ens parlava.

“Diuen que en una casa propera al nostre call, just als peus del castell, hi va néixer Menahem ben Saruq. i que sent fill d’una de les famílies jueves més cultes de la Tortosa dels temps califals, es va nodrir dels millors coneixements amb els millors mestres d’hebreu, llatí i àrab. La seva passió per les paraules l’expressava de ben petit amb preciosos escrits descriptius de paisatges propers i llocs imaginats. La seva fam de coneixements i d’entendre el sentit de les paraules va portar el seu pare a passar-lo a l’escola superior de traductors, on aprofundiria en les llengües de les que s’havia nodrit la seva estimada Tortosa.

L’hebreu, la llengua mare i l’origen del pensament i la paraula, esdevenia la seva gran passió.  Es refugiava en la  llengua sagrada, i des de la seva habitació mirant al riu, tenia el costum d’escriure històries en prosa i en vers, delectant-se i posant atenció en cadascun dels sons. Li agradava rellegir els textos en veu alta, relacionant el so amb el sentit i la força que desprenia el missatge escrit. . La poesia esdevenia el seu refugi, la seva gran passió amb la que es delectava creant versos que adulaven tota la bellesa del pensament. Escrits amb els que  somniava delectar algun dia, les tardes de cort d’algun mecenes poderós i alt dignatari jueu, que l’apropés a la més exquisit coneixement de l’hebreu.”

Pensaments de Blanca

L’alenada del temps – Records de Blanca

Amb els ulls ben oberts m’endinso en el meravellós misteri del temps capriciós, envoltada per l’alenada del teu corrent, riu estimat en el que observo els dies que vindran i tants records que s’estenen en el meu pensament com aquell llençol blanquíssim al terrat de casa.