Entrades

Tancats a casa. Tots volíem que aquell malson passés de llarg! – Pensaments de Blanca

La casa de la iaia Kashisha estava just al costat del forn. Algunes de les seves finestres donaven al carrer Major. Veure a aquelles dones tan distants mentre passava just pel davant de la seva llar m’ha fet que pensar. Per molt que he cridat ben fort el nom de la meva germana Judit, o el del meu cunyat, o el de la Rebeca, que imaginava al balcó estenent la roba, o xafardejant els afers de tothom, l’alegria que he sentit en tornar s’ha esvaït, deixant lloc a la sotragada de sensacions que m’enterboleixen el ventre.

Me les miro de lluny i havent-me fet la reflexió per trobar la millor opció davant aquesta realitat estranya i que a la vegada sento massa familiar, m’apropo a una de les dones que porten cobertes la boca i el nas. La dona menuda s’aparta de mi com si tingués la pesta, l’altra m’escridassa¡ I em fa gestos amb les mans demanant-me que me’n vagi. Des d’un dels terrats, una dona de cabells rossos no pot dissimular les llàgrimes pel seu pare, mentre comenta a la veïna de la finestra del davant que s’ha contagiat de la malaltia.

Silenci, sento un silenci tenebrós i una angoixa que em plany en només imaginar part del patiment que van haver de viure les famílies en temps de la pesta. Quan es tancaven a casa i sabien el perill que representava cada sortida per fer-se, al racó dels rentadors, amb el menjar guardat amb una saca, on hi deixarien els diners acordats.

La iaia Kashisha netejava  la casa minuciosament. Els caps de les famílies van demanar mantenir tancades els portals del call per evitar més contagis.

Massa morts i massa dolor, massa gent al carrer i cap remei eficaç per evitar que la malaltia s’estengués per totes les cases. Molts eren els que demanaven solucions als metges i els apotecaris jueus, amb ungüents i remeis per a curar.  Eren molts els cristians que pregaven als seus sants per demanar protecció. Es treia sovint el Sant Àngel Custodi en processó per tal de protegir la ciutat de Tortosa. I mentre, a casa la iaia seguien vigilants i molt alerta per evitar l’entrada de les rates. El iaio estava convençut, així com molts altres veïns del call, i altres mercaders del port, que les rates eren l’origen de tot aquell terrible malson.  Només la neteja impol·luta de la casa, i  l’aïllament de la resta del món els protegia.

El pati de la casa de la iaia Kashisha s’havia convertit ràpidament en un bon hort, amb bledes, cols, espinacs, enciams, cebes, alls, borraines, api i julivert i un bon grapat d’herbes per perfumar la casa i els menjars.

A la iaia li agradava escoltar la musicalitat de les veus dels infants a les cases mesclant-se amb els sons dels moixonets i l’aleteig de les papallones fent tombarelles entre les margarides del pati.

 

Pensaments de Blanca

 

Ningú no respon! Què està passant? – Pensaments de Blanca

En altres temps hauria anat a la casa de l’Abraham Benvenist argenter. Per la seua bona relació amb alguns cristians de bona posició, ens mantenia informats de tot allò que calia saber per estar vigilants. Recordo aquells temps amb enyorança, i per això canto i torno a casa una vegada i una altra. Malgrat que no ha estat mai fàcil el nostre dia a dia.

I aquest silenci que em té capgirada! Escolto algú que crida des de lluny! Serà la Judit? Fa tants anys que no veig a la meua germana que se m’encongeix el cor quan hi penso¡

  • Judit! Ets tu?

Ningú respon. Segueixo caminant i tombo pel carreró d’en Fortó. Recordo com de ben petita jugava a estendre els braços de bat a bat tocant amb les mans les dos parets enfrontades . Un carrer sempre moll i gotejant de la roba estesa de la Rebeca.

Ai la Rebeca! Forta i valenta com ella sola! Sempre carregada de roba a munt i a vall dels rentadors. És com si la pogués sentir!  L’Angelina, tenia la sortida de fums just un pis mes baix dels estenedors de la Rebeca, a la casa del davant. I la discussió diària estava servida! La Rebeca se li queixava per l’olor a menjar que li agafava la roba, i l’Angelina li insistia que anés a estendre al terrat i fora murga!

Al fons del carrer un xiquet ataviat amb robes estranyes i un drap que li tapa la boca i el nas! M’apropo per saludar-lo¡  Em mira i no diu res. S’agafa fort a la ma de la seva mare i segueix caminant.

Pensaments de Blanca

Foto: Eduard Prats

Camino i escolto les vostres veus – Pensaments de Blanca

Una remor estranya al carrer de casa em fa contindre les meues ganes de seguir cantant. El carrer Esplanada encara manté les cases emblanquinades, com sempre! Observo la porta entreoberta que dóna al pati de casa nostra, però el meu primer impuls es perd en el pensament de dies passats. En aquells temps vestíem les seues parets amb branquetes de romaní, i escampaven les flors de gessamí per sobre del banc, tot emulant els temps en els que el nostre poble viatjava pel desert i vivia sota la confiança de trobar aviat la terra promesa. La Festa dels Tabernacles, i aquelles delicioses menges al pati de casa, on els delicats aromes de fonoll, d’espígol i de frígola es mesclaven amb l’alegria dels platerets amb flaons de brossat, i diverses confitures. La mel calenta en entrar en contacte amb les borraines recent fregides, i la veu de la mare, taral·larejant alguna cançó a la que ens sumàvem la resta de la família, per festejar amb molta alegria, aquells temps estranys viscuts pels nostres avantpassats en l’inhòspit desert.

El sotrac d’una porta a l’interior de la casa m’ha fet tornar al meu present. Escolto el xiuxiueig feliç de les orenetes. Rosso amb els meus dits les parets blanquíssimes. A la botiga del Mossé Façan es podia trobar tot tipus de draps i de tots els colors imaginables. Tal vegada la raó de tanta varietat es devia a la necessitat d’omplir el temps que havia de passar a casa. Allà, en Mossé era una mica més lliure. Es deixava portar per aquells llibrets de tints que havia heretat dels seus iaios, i li afegia la seva destresa, enriquint encara més el saber fer de tantes generacions al capdavant de la botiga de draps.

El so de les meues petjades en un terra blanquinós i duríssim com una pedra, em tornen a aquest estranyíssim call, massa vuit de gent. Em pregunto què amagarà al final del carrer! Vull trobar la meua gent, crido fort, malgrat la temor de no saber. Només les parets em responen, només la meua veu i el cant de les orenetes.

Celebrant el Rosh Hashanà. L’any nou a la casa del call de Tortosa

El calor de l’estiu i les llargues estones al carrer del call s’allunyaven amb l’arribada de la fresqueta matinera. L’any nou s’apropava. Celebraríem Rosh Hashanà, com sempre, en família i la taula ben vestida de peix al forn i pomes amb mel.

El matí abans escoltaríem el crit profund del shofar. El so produït per la banya de moltó ens convidava al prec i l’arrepentiment, al silenci. A meditar els actes propis de l’any i fer neteja i arrepentir-nos en cos i en esperit per a començar el nou dia lleugers del pes de la culpa, desitjaven ser escoltats pel Suprem durant el Yom Kippur, el dia del perdó.

Amb Rosh Hashaná sentiríem com tot s’obria a la llum d’un camí renovat. El dia en el que tot recomençava. La jornada que dibuixaria el pas del nou any.

“Pensaments de Blanca”

Una mirada al passat de Tortosa amb “La dama del Castell”

“Un dia, qui sap quan? l’home havia establer els seus poblats al llarg del curs fluvial i marítim. Arreu es descobreixen les petjades del seu pas.

Era una regió natural, coberta per grans boscos amb cacera abundant, amb pesqueres de tota mena, amples terrasses fluvials i de fàcil rec on es podien crear conreus agrícoles, abundoses pastures per al bestiar, inacabables zones d’expansió…

La comercialització de la gran via de comunicació que el riu representava permetia uns transports considerables …

Tant la via comercial com el port natural marítimo-fluvial imposaven un centre estratègic que donaria orígen a la ciutat de Tortosa.”

Ramon Miravall

 

Esdeveniments

No hi ha resultats

Ho sentim, no hi ha entrades que coincideixin amb els teus criteris de cerca