Aquella nit, la meua germana Judit havia de ser molt prudent. Per Pesah, amb el sopar del Seder, els conversos havien d’evitar aliments que els podien relacionar amb el seu passat jueu.

Massa frequent, els cristians vells havien denunciat sentir olors de corder o d’ albergínies rostides, a les cases de conversos.

Calia dissimular la festa més important de l’any. Amb Pesah, commemoràvem l’alliberament dels jueus de l’esclavatge d’Egipte.

Es feia extranya aquesta celebració a la casa de Judit amb plats més típics dels cristians vells, que dels propis jueus. Les carns de codorniu i de gallina, havien substituït al corder a la brasa. Les acompanyava de variades guarnicions amb cigrons, fulles d’àpid, alls i molta ceba. Amb bones espècies, i evitant el característic julivert de les menges jueves

Amb les portes i les finestres ben tancades, posarien a la taula alguns aliments que pel seu us generalitzat entre els cristians, no tenien perquè despertar sospites. El vi, amb les quatre copes amagades sota la taula, I dissimulat en la safata de les codornius: l’ou dur, les herbes amargues, el carpas, i un senzill i minúscul haroset, per recordar el material usat pels esclaus en les construccions dels Egipcis.

Els calia ser cauts, nedar i guardar la roba per protegir les seues vides i seguir mantenint petites costums per alliberar-se portes endins de la disfressa i l’opressió d’haver de ser cristians nous.