Entrades

Menahem ben Saruq – La història d’un gran savi – Pensaments de Blanca

/1 Comment/in , , , /by

Aquell dia l’avia Regina, mentre l’ajudàvem a preparar el sopar, ens va seguir explicant històries de savis jueus de la nostra estimada Tortosa. Les ombres canviants per les flames capricioses dibuixaven formes que ens convidaven a imaginar les siluetes dels savis, doctors, mercaders i traductors dels que la iaia Regina ens parlava.

“Diuen que en una casa propera al nostre call, just als peus del castell, hi va néixer Menahem ben Saruq. i que sent fill d’una de les famílies jueves més cultes de la Tortosa dels temps califals, es va nodrir dels millors coneixements amb els millors mestres d’hebreu, llatí i àrab. La seva passió per les paraules l’expressava de ben petit amb preciosos escrits descriptius de paisatges propers i llocs imaginats. La seva fam de coneixements i d’entendre el sentit de les paraules va portar el seu pare a passar-lo a l’escola superior de traductors, on aprofundiria en les llengües de les que s’havia nodrit la seva estimada Tortosa.

L’hebreu, la llengua mare i l’origen del pensament i la paraula, esdevenia la seva gran passió.  Es refugiava en la  llengua sagrada, i des de la seva habitació mirant al riu, tenia el costum d’escriure històries en prosa i en vers, delectant-se i posant atenció en cadascun dels sons. Li agradava rellegir els textos en veu alta, relacionant el so amb el sentit i la força que desprenia el missatge escrit. . La poesia esdevenia el seu refugi, la seva gran passió amb la que es delectava creant versos que adulaven tota la bellesa del pensament. Escrits amb els que  somniava delectar algun dia, les tardes de cort d’algun mecenes poderós i alt dignatari jueu, que l’apropés a la més exquisit coneixement de l’hebreu.”

Pensaments de Blanca

Visitant el call jueu de Falset per Festes Majors

/1 Comment/in , , /by

“Aquella tarda d’estiu vaig tornar a  aparèixer entre els falsetans i falsetanes i molts viatgers.  Allà, a l’inici del carrer de Dalt, just en front del que havia estat el Portal dels Ferrers, m’hi vaig trobar aquella bona gent que es va disposar a  caminar amb mi, acompanyant-me  pels carrers del call jueu de Falset.

Vaig retrobar la Plaça de la Quartera, i em van venir a la memòria les anades i vingudes de les dones al mercat. Vaig trepitjar de nou el carrer de la Font del Forn, aquella font d’on brollava la millor aigua per a fer bullir els cigrons, i vaig somriure en retrobar-me amb el portal de la casa de Na Bonastruga. Tots aquells llocs em van retornar a aquells dies de joia, al casament del nostre estimat cosí Vidal Fasan de Tortosa amb Na Dolça de Falset.  Vaig seguir caminant i en trobar-me la porta oberta em vaig disposar a entrar. Aquelles imatges de les immenses arcades, de la petita finestra i aquella robusta porta s’entremesclaven amb les que guardava a la memòria. L’Escoleta seguia  present i viva en la memòria de la gent de Falset. Vaig donar gràcies i vaig seguir caminant. “

 *Petit relat de la visita de Blanca al call jueu de Falset realitzada dissabte 11 d’agost durant les Festes Majors. Agraïm la col·laboració de l’Ajuntament de Falset així com el treball que des de fa més de quatre anys està fent l’Associació d’Amics i Veïns de Falset per tal de recuperar la memòria de la comunitat jueva de Falset. Gràcies Anna Abella per unes imatges plenes de sensibilitat i bon gust

Recordant a N’Astruch metge de Falset – La Jueva de Tortosa – Fragments

/1 Comment/in , , /by

Aquell inici d’any anunciava un important esdeveniment per a l’Alhama de Falset. N’Astruch metge rebria 1900 sous de la ma dels pares de Bonadona, en Samuel Cap i Samuelle d’Aleixar atenent al contracte de casament portat a terme set anys abans. Setmanes més tard d’aquell any canviant de 5106 de la creació, tots els veïns i veïnes del call assistirien convidats al seu casament. Res en aquell bonic dia de celebració podia fer imaginar que al cap de poc temps, durant la primavera de l’any cristià de 1348 molts dels que allí es trobaven emmalaltirien i caurien sota els efectes de la pestilència.  Temps d’intens treball per a n’Astruch el metge.

 

Records del naixement d’Isaac – Pensaments de Blanca – Fragments

/1 Comment/in , , /by

El naixement d’Isaac va  omplir de gran alegria la casa. Les dones que van acompanyar a la mare en el part, guardaven amulets al coll per a protegir el nen en el naixement. Durant la setmana següent deixarien aquells objectes protectors, a sota del llit, i estarien vigilants i vetllarien a la mare i al nostre germà per allunyar-lo  dels mals esperits i el mal d’ull. La vigília de la circumcisió, la nit de les fades, la dels bons auguris, les dones passarien la nit cantant i pregant, bevent i menjant dolços cuinats el dia abans per a l’ocasió.  Al matí següent, coincidint amb el seu vuitè dia de vida, el padrí sostindria el nostre germà, embolicat en el mantell, facilitant la circumcisió, donant-li en nom d’Isaac

QUE BÉ BLANCA, QUE HAS TORNAT! Poema de Màrius Pont Fandos

/1 Comment/in , , , /by

QUE BÉ BLANCA, QUE HAS TORNAT!

Que bé, Blanca, que has tornat

a l’estimada Tortosa

i avui tornes a recórrer

els estrets carrers del call

i sents la veu de la mare

i vas saludant la gent,

igual que feies abans.

Que bé Blanca, que has tornat

avui torna a riure el pou

conversen els safarejos

i el forn fa flaire de pa,

els horts s’omplen de fruiters,

les fonts estimen els cànters

i es desvetlla la ciutat.

Que bé, Blanca, que has tornat,

i quin goig jove que feu

Judit, Rut, Rebeca i tu,

ara que us heu retrobat,

i aneu a la sinagoga

i sortiu fora muralla

a fer càntics i a dansar.

Que bé, Blanca, que has tornat,

sàvia d’herbes remeieres:

romer, fonoll, farigola,

ruda, coa de cavall…

Que ningú s’escandalitze,

que això no és bruixeria:

això, Jahvè ens ho ha donat.

Que bé, Blanca, que has tornat

i has redimit l’infast jorn

en què, si no vols per força,

us vau haver d’exiliar,

pel riu el llaüt plorava

ans d’embarcar cap a Itàlia

des del port del Fangar.

Que bé, Blanca, que has tornat

per fer presents antics temps

i celebrar amb tots nosaltres

la Pesah, tot recordant

quan el poble d’Israel

va poder sortir d’Egipte 

camí de la llibertat

Que bé Blanca, que has tornat,

amb requesta a la paraula

i esperança a la mirada.

Que ho sàpiga Sepharad,

que ho sàpiga el món sencer:

Shalom alekhem! La pau

és justícia i llibertat

Màrius Pont Fandos

 

 

Recordant el camí a Falset – Fragments

/1 Comment/in , /by

“….la mula començava a ganyolar. Ja feia dies que es queixava de la ferradura de la pota dreta. En Gentó havia preferit esperar a arribar a Falset, allà es trobava el seu amic Simeón el ferrer, qui li mereixia tota la confiança per a posar a les seves mans la ferradura desgastada de l’animal.

Havíem d’apressar el pas per a arribar al Portal dels Ferrers abans de la caiguda del dia, no volíem ni imaginar els perills d’una nit al ras, suportant la pluja, el vent i la temor de ser presa de l’atac d’alguna ànima despietada. …”

 -Pensaments de Blanca –

Records del call de Falset – Pensaments de Blanca

/1 Comment/in /by

“Les anades i vingudes a Falset, acompanyant a Gentó per a asistir a les trobades de mercaders, em permetia retrobar-me amb la meva estimada cosina Astruga. Solia anar-hi un cop l’any, per primavera, aprofitant la bonança del temps.

Astruga, sempre ens esperava al portal dels Ferrers amb el càntir d’aigua i una bona llesca de pa per a refer-nos del viatge. El carrer de Dalt solia desprendre olors de romaní, plantats als patis de les cases. La plaça de la Quartera ens era punt de trobada per a fer-nos amb verdures, fruites i herbetes per cuinar.

El carrer de la font,  els crits de l’aiguader, engrescant a les joves a fer-se amb aquella aigua que segons ell deia tot ho curava, fins i tot el mal d’amor.

La jornada de camí d’anada ens resultava plaent portats pel goig de tornar al Comptat de Prades, pel camí de Tortosa al camp tarragoní. Gentó, desprès de pocs dies, es sabria fer amb galena a bon preu i de la millor qualitat.”

Pensaments de Blanca

 

 

 

 

Pensaments de Blanca: Els bons consells – La Jueva de Tortosa: Representacions amb cants jueus medievals

/1 Comment/in , /by

“Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua” Talmud bablí, Guittin67b

Tots recordàvem bé al gran metge tortosí Abraham Shem Tov ben Isaac. A fora de Tortosa el coneixien com Babi at-Tortosí. La mare, sempre que em refredava i em pujava la temperatura em parlava de les paraules del Talmud. Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua.  M’insistia, quan ni l’aigua podia empassar-me pel mal de coll.

Tots els jueus i jueves tortosins  coneixíem bé la seva història i les seves riques  aportacions a la medicina i a les bones pràctiques als hospitals .

Havia estudiat medicina a Barcelona i a Montpeller, però guanyà fama com a doctor a Marsella. Coneixia bé la llengua àrab. Va realitzar una important tasca com a traductor d’obres mèdiques de l’àrab a l’hebreu. Com agraíem el seu treball, realitzat amb la finalitat d’estendre la ciència mèdica entre els jueus per a no haver de dependre dels metges cristians!

Ens imaginàvem al metge Shem Tov insistint a d’altres metges, allà a l’hospital de Marsella, de la gran importància que tenia que els estudiants aprenguessin al mateix hospital, amb el tracte amb els malalts, o explicant detallada i minuciosament la preparació d’alguns medicaments, o com havia de ser el comportament del metge quan visitava els pacients, especialment si aquests eren de condició pobra .

“Pensaments de Blanca”

Nota: Abraham Shem Tov ben Isaac de Tortosa (1196-1264). Va traduir de l’àrab a l’hebreu l’extensa obra mèdica d’Abú al-Qàssim az-Zahrawi, Kitab at-Tasrif, que va titular en hebreu Séfer ha-Shimush, o Llibre de la pràctica. Amb una llarga introducció exposa que l’home el conformen els quatre elements, i relaciona les malalties amb les quatre estacions de l’any, sempre tenint en compte les influències dels planetes de cada persona. Shem Tov aconsegueix introduir una nova terminologia per a les malalties, símptomes i medicaments en hebreu basada en termes i expressions que apareixen en el Talmud, i en fa un glossari que ha marcat durant segles la ciència mèdica en hebreu.

Font d’informació: Els jueus catalans – La història que mai no t’han explicat. Escriptor: Manuel Forcano

Recordant moments del casament. La cerimònia de la “tevilà”. La Jueva de Tortosa – Representacions amb cants sefardites

/1 Comment/in , /by

La tarda abans del casament vam celebrar la cerimònia de la “tevilà”, el bany ritual de purificació. Recordo bé l’emoció continguda baixant aquelles escales de jaspi rugós per submergir-me totalment en les aigües purificadores de la miqvé, on Rebeca hi havia desfet un terròs de sucre com a símbol de fertilitat. També una espelma a cada costat del bany per tal de promoure força i claror al camí que en Gentó i jo estàvem a punt d’emprendre junts.

Em vaig submergí tres cops. Rebeca em donava la ma i m’ajudava en la immersió vigilant que ni un sol cabell quedes a fora de l’aigua, mentre les dones seguien entonant cants de purificació.
La Judit havia portat el pastís farcit de confitura de figues, la rosca del casament de la que gaudiríem totes les dones que allí ens vam aplegar per a la celebració.
En sortir de l’aigua, em vestirien amb camisa i robes blanques, mare i sogra, desitjant-me alegria i camí clar.

“Pensaments de Blanca”

Representació amb cants sefardís al call jueu de Tortosa, el primer i tercer dissabte de mes, i al call jueu de Falset, el segon dissabte de mes.

Representació especial: Cants i records de noces amb La Jueva de Tortosa. Diumenge 4 de setembre, a les 10.30h

Telèfon d’informació i reserves : 698080050

Esdeveniments

No hi ha resultats

Ho sentim, no hi ha entrades que coincideixin amb els teus criteris de cerca