Entrades

Tancats a casa. Tots volíem que aquell malson passés de llarg! – Pensaments de Blanca

La casa de la iaia Kashisha estava just al costat del forn. Algunes de les seves finestres donaven al carrer Major. Veure a aquelles dones tan distants mentre passava just pel davant de la seva llar m’ha fet que pensar. Per molt que he cridat ben fort el nom de la meva germana Judit, o el del meu cunyat, o el de la Rebeca, que imaginava al balcó estenent la roba, o xafardejant els afers de tothom, l’alegria que he sentit en tornar s’ha esvaït, deixant lloc a la sotragada de sensacions que m’enterboleixen el ventre.

Me les miro de lluny i havent-me fet la reflexió per trobar la millor opció davant aquesta realitat estranya i que a la vegada sento massa familiar, m’apropo a una de les dones que porten cobertes la boca i el nas. La dona menuda s’aparta de mi com si tingués la pesta, l’altra m’escridassa¡ I em fa gestos amb les mans demanant-me que me’n vagi. Des d’un dels terrats, una dona de cabells rossos no pot dissimular les llàgrimes pel seu pare, mentre comenta a la veïna de la finestra del davant que s’ha contagiat de la malaltia.

Silenci, sento un silenci tenebrós i una angoixa que em plany en només imaginar part del patiment que van haver de viure les famílies en temps de la pesta. Quan es tancaven a casa i sabien el perill que representava cada sortida per fer-se, al racó dels rentadors, amb el menjar guardat amb una saca, on hi deixarien els diners acordats.

La iaia Kashisha netejava  la casa minuciosament. Els caps de les famílies van demanar mantenir tancades els portals del call per evitar més contagis.

Massa morts i massa dolor, massa gent al carrer i cap remei eficaç per evitar que la malaltia s’estengués per totes les cases. Molts eren els que demanaven solucions als metges i els apotecaris jueus, amb ungüents i remeis per a curar.  Eren molts els cristians que pregaven als seus sants per demanar protecció. Es treia sovint el Sant Àngel Custodi en processó per tal de protegir la ciutat de Tortosa. I mentre, a casa la iaia seguien vigilants i molt alerta per evitar l’entrada de les rates. El iaio estava convençut, així com molts altres veïns del call, i altres mercaders del port, que les rates eren l’origen de tot aquell terrible malson.  Només la neteja impol·luta de la casa, i  l’aïllament de la resta del món els protegia.

El pati de la casa de la iaia Kashisha s’havia convertit ràpidament en un bon hort, amb bledes, cols, espinacs, enciams, cebes, alls, borraines, api i julivert i un bon grapat d’herbes per perfumar la casa i els menjars.

A la iaia li agradava escoltar la musicalitat de les veus dels infants a les cases mesclant-se amb els sons dels moixonets i l’aleteig de les papallones fent tombarelles entre les margarides del pati.

 

Pensaments de Blanca

 

Visitant el call jueu de Falset per Festes Majors

“Aquella tarda d’estiu vaig tornar a  aparèixer entre els falsetans i falsetanes i molts viatgers.  Allà, a l’inici del carrer de Dalt, just en front del que havia estat el Portal dels Ferrers, m’hi vaig trobar aquella bona gent que es va disposar a  caminar amb mi, acompanyant-me  pels carrers del call jueu de Falset.

Vaig retrobar la Plaça de la Quartera, i em van venir a la memòria les anades i vingudes de les dones al mercat. Vaig trepitjar de nou el carrer de la Font del Forn, aquella font d’on brollava la millor aigua per a fer bullir els cigrons, i vaig somriure en retrobar-me amb el portal de la casa de Na Bonastruga. Tots aquells llocs em van retornar a aquells dies de joia, al casament del nostre estimat cosí Vidal Fasan de Tortosa amb Na Dolça de Falset.  Vaig seguir caminant i en trobar-me la porta oberta em vaig disposar a entrar. Aquelles imatges de les immenses arcades, de la petita finestra i aquella robusta porta s’entremesclaven amb les que guardava a la memòria. L’Escoleta seguia  present i viva en la memòria de la gent de Falset. Vaig donar gràcies i vaig seguir caminant. “

 *Petit relat de la visita de Blanca al call jueu de Falset realitzada dissabte 11 d’agost durant les Festes Majors. Agraïm la col·laboració de l’Ajuntament de Falset així com el treball que des de fa més de quatre anys està fent l’Associació d’Amics i Veïns de Falset per tal de recuperar la memòria de la comunitat jueva de Falset. Gràcies Anna Abella per unes imatges plenes de sensibilitat i bon gust

Recordant a N’Astruch metge de Falset – La Jueva de Tortosa – Fragments

Aquell inici d’any anunciava un important esdeveniment per a l’Alhama de Falset. N’Astruch metge rebria 1900 sous de la ma dels pares de Bonadona, en Samuel Cap i Samuelle d’Aleixar atenent al contracte de casament portat a terme set anys abans. Setmanes més tard d’aquell any canviant de 5106 de la creació, tots els veïns i veïnes del call assistirien convidats al seu casament. Res en aquell bonic dia de celebració podia fer imaginar que al cap de poc temps, durant la primavera de l’any cristià de 1348 molts dels que allí es trobaven emmalaltirien i caurien sota els efectes de la pestilència.  Temps d’intens treball per a n’Astruch el metge.

 

Records del naixement d’Isaac – Pensaments de Blanca – Fragments

El naixement d’Isaac va  omplir de gran alegria la casa. Les dones que van acompanyar a la mare en el part, guardaven amulets al coll per a protegir el nen en el naixement. Durant la setmana següent deixarien aquells objectes protectors, a sota del llit, i estarien vigilants i vetllarien a la mare i al nostre germà per allunyar-lo  dels mals esperits i el mal d’ull. La vigília de la circumcisió, la nit de les fades, la dels bons auguris, les dones passarien la nit cantant i pregant, bevent i menjant dolços cuinats el dia abans per a l’ocasió.  Al matí següent, coincidint amb el seu vuitè dia de vida, el padrí sostindria el nostre germà, embolicat en el mantell, facilitant la circumcisió, donant-li en nom d’Isaac

QUE BÉ BLANCA, QUE HAS TORNAT! Poema de Màrius Pont Fandos

QUE BÉ BLANCA, QUE HAS TORNAT!

Que bé, Blanca, que has tornat

a l’estimada Tortosa

i avui tornes a recórrer

els estrets carrers del call

i sents la veu de la mare

i vas saludant la gent,

igual que feies abans.

Que bé Blanca, que has tornat

avui torna a riure el pou

conversen els safarejos

i el forn fa flaire de pa,

els horts s’omplen de fruiters,

les fonts estimen els cànters

i es desvetlla la ciutat.

Que bé, Blanca, que has tornat,

i quin goig jove que feu

Judit, Rut, Rebeca i tu,

ara que us heu retrobat,

i aneu a la sinagoga

i sortiu fora muralla

a fer càntics i a dansar.

Que bé, Blanca, que has tornat,

sàvia d’herbes remeieres:

romer, fonoll, farigola,

ruda, coa de cavall…

Que ningú s’escandalitze,

que això no és bruixeria:

això, Jahvè ens ho ha donat.

Que bé, Blanca, que has tornat

i has redimit l’infast jorn

en què, si no vols per força,

us vau haver d’exiliar,

pel riu el llaüt plorava

ans d’embarcar cap a Itàlia

des del port del Fangar.

Que bé, Blanca, que has tornat

per fer presents antics temps

i celebrar amb tots nosaltres

la Pesah, tot recordant

quan el poble d’Israel

va poder sortir d’Egipte 

camí de la llibertat

Que bé Blanca, que has tornat,

amb requesta a la paraula

i esperança a la mirada.

Que ho sàpiga Sepharad,

que ho sàpiga el món sencer:

Shalom alekhem! La pau

és justícia i llibertat

Màrius Pont Fandos

 

 

Recordant el camí a Falset – Fragments

“….la mula començava a ganyolar. Ja feia dies que es queixava de la ferradura de la pota dreta. En Gentó havia preferit esperar a arribar a Falset, allà es trobava el seu amic Simeón el ferrer, qui li mereixia tota la confiança per a posar a les seves mans la ferradura desgastada de l’animal.

Havíem d’apressar el pas per a arribar al Portal dels Ferrers abans de la caiguda del dia, no volíem ni imaginar els perills d’una nit al ras, suportant la pluja, el vent i la temor de ser presa de l’atac d’alguna ànima despietada. …”

 -Pensaments de Blanca –

Records del call de Falset – Pensaments de Blanca

Les anades i vingudes a Falset, acompanyant a Gentó per a asistir a les trobades de mercaders, em permetia retrobar-me amb la meva estimada cosina Astruga. Solia anar-hi un cop l’any, per primavera, aprofitant la bonança del temps.

Astruga, sempre ens esperava al portal dels Ferrers amb el càntir d’aigua i una bona llesca de pa per a refer-nos del viatge. El carrer de Dalt solia desprendre olors de romaní, plantats als patis de les cases. La plaça de la Quartera ens era punt de trobada per a fer-nos amb verdures, fruites i herbetes per cuinar.

El carrer de la font,  els crits de l’aiguader, engrescant a les joves a fer-se amb aquella aigua que segons ell deia tot ho curava, fins i tot el mal d’amor.

La jornada de camí d’anada ens resultava plaent portats pel goig de tornar al Comptat de Prades, pel camí de Tortosa al camp tarragoní. Gentó, desprès de pocs dies, es sabria fer amb galena a bon preu i de la millor qualitat.”

Pensaments de Blanca

 

 

 

 

Pensaments de Blanca: Els bons consells – La Jueva de Tortosa: Representacions amb cants jueus medievals

“Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua” Talmud bablí, Guittin67b

Tots recordàvem bé al gran metge tortosí Abraham Shem Tov ben Isaac. A fora de Tortosa el coneixien com Babi at-Tortosí. La mare, sempre que em refredava i em pujava la temperatura em parlava de les paraules del Talmud. Per a la febre diària, cal beure un càntir d’aigua.  M’insistia, quan ni l’aigua podia empassar-me pel mal de coll.

Tots els jueus i jueves tortosins  coneixíem bé la seva història i les seves riques  aportacions a la medicina i a les bones pràctiques als hospitals .

Havia estudiat medicina a Barcelona i a Montpeller, però guanyà fama com a doctor a Marsella. Coneixia bé la llengua àrab. Va realitzar una important tasca com a traductor d’obres mèdiques de l’àrab a l’hebreu. Com agraíem el seu treball, realitzat amb la finalitat d’estendre la ciència mèdica entre els jueus per a no haver de dependre dels metges cristians!

Ens imaginàvem al metge Shem Tov insistint a d’altres metges, allà a l’hospital de Marsella, de la gran importància que tenia que els estudiants aprenguessin al mateix hospital, amb el tracte amb els malalts, o explicant detallada i minuciosament la preparació d’alguns medicaments, o com havia de ser el comportament del metge quan visitava els pacients, especialment si aquests eren de condició pobra .

“Pensaments de Blanca”

Nota: Abraham Shem Tov ben Isaac de Tortosa (1196-1264). Va traduir de l’àrab a l’hebreu l’extensa obra mèdica d’Abú al-Qàssim az-Zahrawi, Kitab at-Tasrif, que va titular en hebreu Séfer ha-Shimush, o Llibre de la pràctica. Amb una llarga introducció exposa que l’home el conformen els quatre elements, i relaciona les malalties amb les quatre estacions de l’any, sempre tenint en compte les influències dels planetes de cada persona. Shem Tov aconsegueix introduir una nova terminologia per a les malalties, símptomes i medicaments en hebreu basada en termes i expressions que apareixen en el Talmud, i en fa un glossari que ha marcat durant segles la ciència mèdica en hebreu.

Font d’informació: Els jueus catalans – La història que mai no t’han explicat. Escriptor: Manuel Forcano

Recordant moments del casament. La cerimònia de la “tevilà”. La Jueva de Tortosa – Representacions amb cants sefardites

La tarda abans del casament vam celebrar la cerimònia de la “tevilà”, el bany ritual de purificació. Recordo bé l’emoció continguda baixant aquelles escales de jaspi rugós per submergir-me totalment en les aigües purificadores de la miqvé, on Rebeca hi havia desfet un terròs de sucre com a símbol de fertilitat. També una espelma a cada costat del bany per tal de promoure força i claror al camí que en Gentó i jo estàvem a punt d’emprendre junts.

Em vaig submergí tres cops. Rebeca em donava la ma i m’ajudava en la immersió vigilant que ni un sol cabell quedes a fora de l’aigua, mentre les dones seguien entonant cants de purificació.
La Judit havia portat el pastís farcit de confitura de figues, la rosca del casament de la que gaudiríem totes les dones que allí ens vam aplegar per a la celebració.
En sortir de l’aigua, em vestirien amb camisa i robes blanques, mare i sogra, desitjant-me alegria i camí clar.

“Pensaments de Blanca”

Representació amb cants sefardís al call jueu de Tortosa, el primer i tercer dissabte de mes, i al call jueu de Falset, el segon dissabte de mes.

Representació especial: Cants i records de noces amb La Jueva de Tortosa. Diumenge 4 de setembre, a les 10.30h

Telèfon d’informació i reserves : 698080050

Esdeveniments

No hi ha resultats

Ho sentim, no hi ha entrades que coincideixin amb els teus criteris de cerca