El primer jorn del mes de tixré, vaig despertar amb el so del shofar, que pronunciava una llarga melodia, el tekià, anunciant les tres notes de lament, el shevarim, i nou sons staccatos, els teruà. Els cants dels shofar, el corn que insistentment ens anunciava el Rosh Hashanà o cap d’any, ens convidava al descans en assemblea solemne.

Durant la tarda, ens dirigiríem com sempre cap al riu, en silenci i les butxaques plenes de molletes de pa, amarades del pes del propi pecat que durant l’any i de vegades sense ser-ne quasi conscients, havíem comés.

Asseguts sobre les pedres del riu, i sota l’ombreta dels salzes recitaríem pregàries demanant a l’altíssim l’alliberament de culpes, llençant aquelles molletes de pa que simbolitzaven el propi pecat comés durant l’any.

El dia 10 del mes de tixré celebraríem el jorn d’expiació o Iom Kipur, amb dejuni complert observant el penediment dels pecats, i demanant perdó a tots aquells que havíem pogut ofendre amb el nostre gest.

Pensaments de Blanca