Entrades

Records del naixement d’Isaac – Pensaments de Blanca – Fragments

El naixement d’Isaac va  omplir de gran alegria la casa. Les dones que van acompanyar a la mare en el part, guardaven amulets al coll per a protegir el nen en el naixement. Durant la setmana següent deixarien aquells objectes protectors, a sota del llit, i estarien vigilants i vetllarien a la mare i al nostre germà per allunyar-lo  dels mals esperits i el mal d’ull. La vigília de la circumcisió, la nit de les fades, la dels bons auguris, les dones passarien la nit cantant i pregant, bevent i menjant dolços cuinats el dia abans per a l’ocasió.  Al matí següent, coincidint amb el seu vuitè dia de vida, el padrí sostindria el nostre germà, embolicat en el mantell, facilitant la circumcisió, donant-li en nom d’Isaac

QUE BÉ BLANCA, QUE HAS TORNAT! Poema de Màrius Pont Fandos

QUE BÉ BLANCA, QUE HAS TORNAT!

Que bé, Blanca, que has tornat

a l’estimada Tortosa

i avui tornes a recórrer

els estrets carrers del call

i sents la veu de la mare

i vas saludant la gent,

igual que feies abans.

Que bé Blanca, que has tornat

avui torna a riure el pou

conversen els safarejos

i el forn fa flaire de pa,

els horts s’omplen de fruiters,

les fonts estimen els cànters

i es desvetlla la ciutat.

Que bé, Blanca, que has tornat,

i quin goig jove que feu

Judit, Rut, Rebeca i tu,

ara que us heu retrobat,

i aneu a la sinagoga

i sortiu fora muralla

a fer càntics i a dansar.

Que bé, Blanca, que has tornat,

sàvia d’herbes remeieres:

romer, fonoll, farigola,

ruda, coa de cavall…

Que ningú s’escandalitze,

que això no és bruixeria:

això, Jahvè ens ho ha donat.

Que bé, Blanca, que has tornat

i has redimit l’infast jorn

en què, si no vols per força,

us vau haver d’exiliar,

pel riu el llaüt plorava

ans d’embarcar cap a Itàlia

des del port del Fangar.

Que bé, Blanca, que has tornat

per fer presents antics temps

i celebrar amb tots nosaltres

la Pesah, tot recordant

quan el poble d’Israel

va poder sortir d’Egipte 

camí de la llibertat

Que bé Blanca, que has tornat,

amb requesta a la paraula

i esperança a la mirada.

Que ho sàpiga Sepharad,

que ho sàpiga el món sencer:

Shalom alekhem! La pau

és justícia i llibertat

Màrius Pont Fandos

 

 

Recordant a Na Caxixa – Pensaments de Blanca

De ben petita la mare em cantava moltes de les cançons que recordava de la seva mare. També acostumava a explicar-me històries de dones valentes que s’havien mantingut fermes en la seva decisió de seguir sent jueves malgrat la pressió dels cristians.

Em parlava de la besàvia na Caxixa, de com durant l’estiu de l’any cristià de 1391,  el del terribles avalots dels que van ser víctimes els calls de Barcelona, València i Mallorca, na Caxixa fou pressionada a batejar-se, i de com gràcies a la seva determinació i a l’ajuda dels seus pares, fou capaç d’alliberar-se de les aigües del bateig i així tornar al costat de la seva família al castell, on estaven protegits per les autoritats locals” 

“Pensaments de Blanca”

Avui el poble de Tortosa recordem a Na Caxixa, avui representada amb la geganta jueva, i ens és exemple de la força de moltes dones jueves, valentes i tortosines que davant la pressió dels cristians per fer-les batejar, es van mantenir fermes en la seva decisió de seguir sent jueves i així poder transmetre els seus coneixements i costums a la seva descendència.

Records del casament – Les esposalles (2) – La Jueva de Tortosa: Visites guiades teatralitzades

Els núvols d’aquella tarda m’encoratjaven a refugiar-me en una serenor desconeguda per a mi fins al moment. La meua tendra edat es fonia per  un instant amb el pes del compromís amb el que començava un nou procés en el camí. Tant Gentó com jo sabíem que la nostra unió havia estat designada pel Suprem des de molt abans del nostre naixement. El destí uniria per fi el nostre pas que aviat es refugiaria en el caliu de la seva i la meva llar.

Jo tenia només 13 anys i en Gentó 17. De vegades em prenia la llicència de demanar més temps als pares. Els meus cabells enrinxolats i el meu posat juganer delataven el propi desig de perllongar el temps de nena. Els pares, sabedors d’aquest sentiment, m’havien hagut de repetir més d’un cop que era important casar-nos a l’edat adequada, i de com d’humiliant, ibid, li dèia el pare, podia resultar per a tota la família, donar el pas massa tard.

El notari va treure un gran mocador de color blau, i mentre sostenia un dels seus extrems, va oferir un altre extrem a Gentó. Així units, el notari va pronunciar les paraules del contracte amb el qual acceptàvem el compromís del casament: “Amb bon auguri i l’ajuda del Suprem, Gentò, fill de Shimó, des d’aquest moment està aparaulat i es casarà amb la dolça Blanca, filla de Joseph Ravaia”.  Desprès exposaria les condicions del contracte. La meva presència en la cerimònia del compromís es sostenia mitjançant un fil invisible que m’enllaçava amb la imponent mirada del pare, qui tot seguit prengué un altre extrem del mocador blau, acceptant el compromís en representació meva, d’acomplir amb el jurament i la promesa del casament. Tot seguit el notari redactaria el document de compromís i en lliuraria una còpia a la família del Gentó i una altra a la nostra.

“Pensaments de Blanca”

 

Recordant moments del casament. La cerimònia de la “tevilà”. La Jueva de Tortosa – Representacions amb cants sefardites

La tarda abans del casament vam celebrar la cerimònia de la “tevilà”, el bany ritual de purificació. Recordo bé l’emoció continguda baixant aquelles escales de jaspi rugós per submergir-me totalment en les aigües purificadores de la miqvé, on Rebeca hi havia desfet un terròs de sucre com a símbol de fertilitat. També una espelma a cada costat del bany per tal de promoure força i claror al camí que en Gentó i jo estàvem a punt d’emprendre junts.

Em vaig submergí tres cops. Rebeca em donava la ma i m’ajudava en la immersió vigilant que ni un sol cabell quedes a fora de l’aigua, mentre les dones seguien entonant cants de purificació.
La Judit havia portat el pastís farcit de confitura de figues, la rosca del casament de la que gaudiríem totes les dones que allí ens vam aplegar per a la celebració.
En sortir de l’aigua, em vestirien amb camisa i robes blanques, mare i sogra, desitjant-me alegria i camí clar.

“Pensaments de Blanca”

Representació amb cants sefardís al call jueu de Tortosa, el primer i tercer dissabte de mes, i al call jueu de Falset, el segon dissabte de mes.

Representació especial: Cants i records de noces amb La Jueva de Tortosa. Diumenge 4 de setembre, a les 10.30h

Telèfon d’informació i reserves : 698080050

Recordant moments del casament – La Jueva de Tortosa – Representacions i cants sefardites

Les dones al carrer, seguien despertant el veïnat amb els seus cants carregats d’alegria i de consells per a la núvia.

En arribar a casa entonarien aquella cançó que tant li agradava al meu estimat. Gentó admirava el color torrat de la meva pell i somreia pronunciant el meu nom, que tant contrastava amb el meu semblant vestit pel sol. Coneixia bé les meues passejades, de vegades d’amagat, entre camps de vinyes, garrofers i oliveres, i bora el riu, per tal de gaudir del frec dels matolls acaronant l’aigua, i  de tants i tants llaguts que diariament cobejaven la ciutat amb les seves estades matutines.

Portava escrit a la pell la meua estima a la llibertat i a la terra que m,havia vist néixer.  Em sabia fidel a uns principis nodrits pels pares i la paciència del temps.

Aquella cançó definia part de la meua persona, que aquell dia es despertava radiant i plena de força per emprendre un nou camí escrit des de feia temps en els nostres rostres amorosits per tímides mirades.

“Pensaments de Blanca”

 

* Em podeu venir a visitar el primer i tercer dissabte de cada mes al call de Tortosa, i el segon dissabte de mes al call de Falset. Cal que reserveu al telèfon 698080050

* Estem treballant en una representació molt especial per al primer diumenge de setembre, durant les Festes de la Cinta, a Tortosa. Us mantindrem informats

Celebrant Sucot, la Festa dels Tabernacles – Pensaments de Blanca

 

Havíem deixat enrere els dies de silenci, en els que havíem callat els nostres llavis per escoltar la veueta de l’intern i fer neteja de totes aquelles petites culpes que havien anat pesant sobre el nostre esperit. Molts de nosaltres havíem demanat perdó i fet les paus, de vegades només amb un gest d’arrepentiment que convidava a l’altra persona a alliberar-nos del malestar d’errors comesos durant l’any anterior. Iom kipur quedava enrere.

Cinc dies desprès, el dia 15 de tixrí, celebraríem Sucot, la festa que convidava a l’alegria, fruit d’un esperit seré i en pau. Tots teníem present en aquell dia el sentit més profund de la festa. Apreníem el missatge de l’alliberament del poble d’Israel, d’Egipte. Un poble sense casa que es mantindria ferm gràcies a la força de l’intern.

Era el temps de la collita del gra i de la verema. Celebràvem la generositat de la terra vestint les taules de raïm i de magranes.

Sempre manteníem viu el missatge de l’alegria i la confiança com a camí per a benerar al Creador. En el pati de casa construíem  la nostra pròpia cabana, sempre  confortable i acollidora, per a la celebració de  Sucot. Decoràvem les teles que servien de paret amb branquetes d’olivera, i diverses flors que havíem assecat durant la primavera i l’estiu, que encara conservaven part del seu color i olor cobejades pel sol i la serena.

“Pensaments de Blanca”

 

Celebrant el Iom Kipur, el dia del perdó – Pensaments de Blanca – La jueva de Tortosa

El primer jorn del mes de tixré, vaig despertar amb el so del shofar, que pronunciava una llarga melodia, el tekià, anunciant les tres notes de lament, el shevarim, i nou sons staccatos, els teruà. Els cants dels shofar, el corn que insistentment ens anunciava el Rosh Hashanà o cap d’any, ens convidava al descans en assemblea solemne.

Durant la tarda, ens dirigiríem com sempre cap al riu, en silenci i les butxaques plenes de molletes de pa, amarades del pes del propi pecat que durant l’any i de vegades sense ser-ne quasi conscients, havíem comés.

Asseguts sobre les pedres del riu, i sota l’ombreta dels salzes recitaríem pregàries demanant a l’altíssim l’alliberament de culpes, llençant aquelles molletes de pa que simbolitzaven el propi pecat comés durant l’any.

El dia 10 del mes de tixré celebraríem el jorn d’expiació o Iom Kipur, amb dejuni complert observant el penediment dels pecats, i demanant perdó a tots aquells que havíem pogut ofendre amb el nostre gest.

Pensaments de Blanca

Celebrant el Rosh Hashanà. L’any nou a la casa del call de Tortosa

El calor de l’estiu i les llargues estones al carrer del call s’allunyaven amb l’arribada de la fresqueta matinera. L’any nou s’apropava. Celebraríem Rosh Hashanà, com sempre, en família i la taula ben vestida de peix al forn i pomes amb mel.

El matí abans escoltaríem el crit profund del shofar. El so produït per la banya de moltó ens convidava al prec i l’arrepentiment, al silenci. A meditar els actes propis de l’any i fer neteja i arrepentir-nos en cos i en esperit per a començar el nou dia lleugers del pes de la culpa, desitjaven ser escoltats pel Suprem durant el Yom Kippur, el dia del perdó.

Amb Rosh Hashaná sentiríem com tot s’obria a la llum d’un camí renovat. El dia en el que tot recomençava. La jornada que dibuixaria el pas del nou any.

“Pensaments de Blanca”

Esdeveniments

✖ No hi ha resultats

Disculpeu, no hi ha entrades.