PENSAMENTS DE BLANCA – RECORDANT JANUCÀ

Sentia com l’encesa de la primera espelma m’alliberava del silenci cada vegada més profund de la llum del dia, que es feia més i més petita. Pregava al cel l’arribada del matinar serè, l’alegria d’un capvespre cada vegada més allunyat del matí. El somriure d’aquella força flamejant, serena i afable.
Sabia que amb cada nova llum a la janukia completava aquella estada de gràcia, calor i harmonia. Que en arribar a la vuitena espelma tot despertaria i la llum de l’astre rei per fi tornaria a créixer.
Eren moments de nostàlgia, en els què esperava la tarda recollida en sensacions que em connectaven a un món interior, ple de records que cobraven una intensa força. Instants d’alegria i profunda gratitud a la saviesa de la vida. Al misteriós ordre d’un TOT, CREADOR DE BELLESA.

PENSAMENTS DE BLANCA – RECORDANT JANUCA – LA FESTA DE LES LLUMS