Vaig cantar amb totes les meues forces i just a l’altre costat del portal…

Des de la finestra de la cambra observava més enllà de les cases i els terrats d’aquella Roma que temps abans ens havia acollit. Els brodats de la cortina contrastaven amb la blavor d’un cel seré. De sobte, i amb les mans al cor, de nou l’immens desig de tornar a casa. D’assaborir el plaent record de la nostra gent, el tacte de la pedra dels murs i de les cases, la mirada de la mare i els seus bons consells…

Vaig cantar amb totes les meues forces i just a l’altre costat d’aquell misteriós portal, homes i dones estranyament vestides i amb la mirada posada en la meua persona. Aviat vaig ser sabedora que aquelles bones ànimes m’acompanyarien en el meu caminar pels carrers del call jueu de Tortosa.

Bonics records de la tornada a casa d’ahir. 10 d’agost de 2019. Gràcies per vindre

 

*Visites programades: tots els dissabtes d’agost. A les 19:30h. Sortida desde Pl. Immaculada. Preu. 15 euros. Nens de 6 a 12 anys: 6 € Cal reservar trucant al telèfon 698 080 050

Foto: Marc Serruya

La falsa seguretat de viure “Amagats” – Pensaments de Blanca

“Aquests dies he somniat que tornava a casa. #Tortosa. He sentit de nou el tacte de la pedra viva, les rialles de les dones cridaneres fent safareig, l’intens aroma a fonoll, farigola i espígol. El meus records s’eixamplaven entre els estrets carrers del call. Podia veure a la Rebeca caminant cap al pou, al Josuè el sabaté, intentant festejar a la seua promesa, la Raquel. La mare explicant-nos mil històries a la bora del foc. I per fi, en arribar a la casa de la meua germana Judit, he sentit intensament la seua abraçada. Tres anys sense saber de la seua salut són massa anys i massa enyorança. Tortosa ja no és segura per ells, així que caldrà convence’ls per a que vinguen amb natros cap a Roma. Llargues converses, i moltes discussions, els veig massa convençuts de la seua nova situació com a cristians nous…En alguns instants ens hem deixat portar per les cançons, el bon menjar i el bon vi, i ha estat com si res hagués canviat entre tots natros, però… Hem sentit algaravia a la plaça del Platger! Seran també conversos que fan cleca a dins de casa? Caldrà estar vigilants per no despertar sospites. Gentó i jo, no hauríem d’estar aquí, i ells dos tampoc!”

 

Pensaments de Blanca

Moltes gràcies Festa del Renaixement. Dos passis al complet per compartir una realitat que va canviar l’esdevenir del nostre poble. Moments d’intensa felicitat pel retrobament, que poc a poc es veuran entelats per les obligacions a les que es veuen sotmesos els conversos, la incomprensió de la Blanca i el Gentó, que vestiran d’alegria amb les cançons que els transporten a temps millors.

#teatredecarrer

#FestadelRenaixement

Metge Pere Sala, convers de Tortosa – Pensaments de Blanca

Un nom que creia li obriria la porta de la salvació, el canviaria per fora i també per dins, impregnant-lo de costums fins llavors alienes i imposades, a les que calia agafar-se fort per a demostrar ser un excel·lent cristià.

Encara així, Pere Sala es va mantenir fidel, de portes endins, a la seva realitat més personal. Seguiria  sent sempre jueu i fidel als seus orígens, malgrat la seua  condició de  nou cristià.

El seu ofici de clavari i receptor de moneda a Tortosa, li va permetre una vida lo suficient còmoda per a pagar-se una bona casa a prop de la Seu, i proveir d’estudis els seus fills. Al primogènit li va posar el seu nom.

Ningú de natros ens podíem imaginar que Metge Pere, cauria acusat de judaïtzar, en descobrir-li llibres de sempre, dels que mai se n’havia volgut desfer i creia protegits sota les rajoles i les tines de vi, a la part més amagada del  celler.

Mai vam saber qui va denunciar el seu secret. El llibre dels profetes,  tan a ell com als seus germans, els havia mantingut en la llum del coneixement del nostre poble, malgrat el permanent perill que  representava  tenir-lo en propietat.

Pensaments de Blanca