Recordant a Na Caxixa – Pensaments de Blanca

De ben petita la mare em cantava moltes de les cançons que recordava de la seva mare. També acostumava a explicar-me històries de dones valentes que s’havien mantingut fermes en la seva decisió de seguir sent jueves malgrat la pressió dels cristians.

Em parlava de la besàvia na Caxixa, de com durant l’estiu de l’any cristià de 1391,  el del terribles avalots dels que van ser víctimes els calls de Barcelona, València i Mallorca, na Caxixa fou pressionada a batejar-se, i de com gràcies a la seva determinació i a l’ajuda dels seus pares, fou capaç d’alliberar-se de les aigües del bateig i així tornar al costat de la seva família al castell, on estaven protegits per les autoritats locals” 

“Pensaments de Blanca”

Avui el poble de Tortosa recordem a Na Caxixa, avui representada amb la geganta jueva, i ens és exemple de la força de moltes dones jueves, valentes i tortosines que davant la pressió dels cristians per fer-les batejar, es van mantenir fermes en la seva decisió de seguir sent jueves i així poder transmetre els seus coneixements i costums a la seva descendència.

Recordant al gran Menahem ben Saruq – Pensaments de Blanca

El pare, malgrat que havia de fer arts i panys per a portar diners a casa, amb el seu negoci de coraler, sempre trobava un ratet al dia per ensenyar-nos alguna cosa mitjançant els seus relats. Aquella tarda de fred hivernal, en tornar de la sinagoga, ens va començar a parlar d’un home que havia viscut a Tortosa feia més de cinc-cents anys al qual molta gent del call de Tortosa recordava com el gran defensor de l’hebreu, que escriuria la primera gramàtica hebrea de tots els temps, en Menahem ben Saruq. De ben jove, portat per l’afany d’aprendre i dedicar-se a la llengua mare, es desplaçaria a Còrdova cercant el mecenes que li permetés dedicar-se a les seves grans passions, l’estudi de la llengua hebrea i la poesia.

Allà aconseguiria treballar com a secretari al servei d’Isaac ben Hasday, pare del gran Hasday ibn Shaprut, metge del califa Abd al-Rahman III. Fou  Hasday ibn Shaprut, qui li va encarregar un estudi aprofundit de la llengua hebrea. Així, en Menahem, desprès de molt de temps de treball, va elaborar un diccionari d’arrels hebrees a partir de les Escriptures Sagrades, que prendria el nom de Mahbéret. La seva obra, a diferència d’altres gramàtiques anteriors, seria escrita exclusivament en hebreu.

Influenciat per les gramàtiques àrabs que en el seu temps s’escrivien, va escriure el Mahbéret amb la voluntat que el nostre poble, ens deia el pare amb veu quasi solemne, recuperés el sentit exacte de les arrels de la llengua hebrea tal com apareixia a la Bíblia.

La seva manera de pensar es va guanyar molts enemics, en especial, el gramàtic Dunash. Amb el temps  perdria la protecció d’en Hasday ibn Shaprut, i finalment fou empresonat.

Malgrat tot, el Mahbéret de Menahem ben Saruq va ser durant centenars d’anys  la nostra font principal del saber filosòfic i per a la comprensió de la Torà.

 

 

Recordant la Caixrut – Pensaments de Blanca

L’aire provinent de les muntanyes del Coll de l’Alba, ens convidava al passeig per camins on creixia la farigola més florida i el romer més generós en propietats i aroma. Judit m’agafava fort la mà en creuar el portal. Sempre temorosa d’expressions amenaçadores i gestos hipòcrites on la fam de domini articulava rostres freds i posats orgullosos. Cobrir-nos amb l’aldifara esdevenia una obligació per a sortir a territori cristià. Judit i jo sovint jugàvem a imaginar-la com a capa d’invisibilitat que ens protegia d’un món feréstec.

La tendra edat de la meva germana em convidava a recordar-li detalls dels nostres costums i tradicions. Sempre amb el perquè als llavis, Judit es qüestionava qualsevol resposta que no anava lligada a la raó. Havia après amb la pràctica del dia a dia, els hàbits relacionats aamb les festivitats i el menjar. Encara així, calia verbalitzar la norma de la Caixrut per tal d’ampliar la seva comprensió mitjançant els encadenats perquès.

Caminant pel camí de Banyeres, entre muralla i ombra d’oliveres, ens engrescàvem anomenant aliments caixer. Entre ells recordàvem els diferents grups i  esmentàvem, tal com ho feia  sovint la mare, els versicles del Llibre de Levític on s’especificava aquests grups d’aliments aptes i apropiats. “És aliment caixer tota carn que provingui de mamífers ruminants amb l’ungla partida, peixos que tinguin aletes i escames i totes les aus excepte les rapinyaires i les nocturnes“.

Seguíem el joc anomenant menjats prohibits o taref i per tant no caixer. La llista exposada solia començar amb la carn de porc, seguida dels rèptils, el marisc, els mol·luscs, els insectes, els rèptils, els amfibis, els equins, els conills …

I amb cada aliment taref una ganyota que mostrava la nostra aversió a pensar en aquells animals com a aliment a taula. Si més no, resultava divertit imaginar-ho, com quelcom allunyat de la nostra realitat.

La conversa s’endinsava en terrenys més planers en parlar de la manera com veiem sovint la mare netejant la carn de sang, salant-la i deixant-la reposar durant hores. O de com la mare separava el greix dels corder, o de qualsevol animal abans de cuinar-lo. O del temps que calia respectar entre la ingesta de carn i de llet.

En poca estona el cel es va cobrir de gris, el vent i la pluja van tenyir el paisatge amb un aire renovat. La mare esperava les herbes per cuinar. De tornada al call seguiríem jugant amb la capa protectora per  a fer-nos visibles de nou en travessar el portal dels Ferrers.

Pensaments de Blanca