Recordant el dinar del dissabte a l’Edad Mitjana

La prohibició d’encendre el foc durant tot el Shabat (dissabte) sempre va determinar les receptes culinàries tradicionals del dia del descans. Així, les cases de calls com el de Tortosa, Falset o Tarragona, havien de fer un bon foc en divendres, per a d’aquesta manera, tenir suficients brases per a mantenir-lo viu i així permetre que el menjar del shabat s’anés coent molt poc a poc i arribés calent a l’hora de dinar. Sempre preparat i posat a coure abans de la sortida del primer estel de divendres nit, o lo que és el mateix, de l’inici del Shabat.

L’adafina era un dels plats que es solien cuinar en moltes cases. L’olla medieval nodrida de la saviesa  del temps i dels ingredients de la generosa terra de mar, muntanyes i riu, oferia cada setmana perfums i sabors vegetals, deliciosament mimats per variades herbes aromàtiques i diverses carns. Els cigrons, els ous, les carns de xai i de gallina, es coïen a foc lent, sempre deliciosament vestides de julivert i romaní, adornant les cases de delicats perfums festius.

Cada casa cuinava l’adafina al seu gust i segons els costums heretats de les iaies. Solien segellar l’olla amb una pasta feta de farina i aigua per tal mantenir al màxim les olors i sabors del plat i la seva essència i energia.

Acompanyàvem el plat principal amb plats freds com el cap d’àpit amb sal i llimona i ous aminats, tot seguit de deliciosos postres i bon vi.

“Pensaments de Blanca”