Recordant moments del casament – La Jueva de Tortosa – Representacions i cants sefardites
Les dones al carrer, seguien despertant el veïnat amb els seus cants carregats d’alegria i de consells per a la núvia.
En arribar a casa entonarien aquella cançó que tant li agradava al meu estimat. Gentó admirava el color torrat de la meva pell i somreia pronunciant el meu nom, que tant contrastava amb el meu semblant vestit pel sol. Coneixia bé les meues passejades, de vegades d’amagat, entre camps de vinyes, garrofers i oliveres, i bora el riu, per tal de gaudir del frec dels matolls acaronant l’aigua, i de tants i tants llaguts que diariament cobejaven la ciutat amb les seves estades matutines.
Portava escrit a la pell la meua estima a la llibertat i a la terra que m,havia vist néixer. Em sabia fidel a uns principis nodrits pels pares i la paciència del temps.
Aquella cançó definia part de la meua persona, que aquell dia es despertava radiant i plena de força per emprendre un nou camí escrit des de feia temps en els nostres rostres amorosits per tímides mirades.
“Pensaments de Blanca”